La pensió de jubilació es presenta com a única font d'ingressos per a la majoria de persones que finalitzen la seva etapa laboral. Per això han de fer tot el possible per aconseguir que els quedi una paga tan elevada com sigui possible. Però arribat el moment, en certs casos, podrien veure's privats d'aquesta ajuda per motius bàsics.
La Seguretat Social tendeix a rebutjar les sol·licituds d'una pensió quan no s'arriba a l'edat legal o no hi ha una cotització mínima. Si no es compleixen aquestes exigències que planteja l'organisme públic, l'opció que queda seria recórrer a la pensió no contributiva. Tot i això, també pot ser descartada en el cas de no complir amb un requisit essencial.
Dins del sistema públic de pensions cal diferenciar entre les contributives i les no contributives. Aquestes són els dos tipus de prestacions que hi ha a l'abast dels ciutadans. I és que, en funció del temps cotitzat i de les necessitats econòmiques, es podrà accedir a una o altra.
Què cal per accedir a la pensió de jubilació?
La pensió contributiva només la podran rebre aquells que hagin cotitzat al sistema durant un període mínim. Els treballadors que es vulguin retirar amb el 100% de la pensió de jubilació als 65 anys necessiten haver cotitzat 37 anys i 9 mesos. Si no s'arriba a aquesta xifra, hauran de retardar la seva retirada fins als 66 anys i quatre mesos en 2023.
Per la seva banda, per assolir la pensió mínima, els interessats només hauran de reunir un mínim de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social. Això sí, només percebrien el 50%. Però hi ha un altre detall que no es pot passar per alt.
Hi ha l'obligació que almenys dos anys d'aquests quinze es trobin dins d'aquests mateixos quinze previs a la sol·licitud. Aquest punt és un dels més controvertits a l'hora d'accedir a la jubilació, ja que és on l'administració troba un motiu per denegar-la.
Tot i tenir més de 15 anys cotitzats, no hi ha dos contribuïts en aquest període exigit. En aquest cas, es plantegen dos tipus de situacions que han de ser analitzades per l'interessat. D'una banda, té la possibilitat de conformar-se amb la no contributiva, que serien 5.899,60 euros.
Es repartirien en catorze pagues de 421,40 euros al mes. Seria una quantitat molt reduïda per poder mantenir-se amb unes condicions mínimes. Això, d'alguna manera, ens empenyeria a fer tot el possible per complir les exigències de la pensió mínima contributiva.
La mínima contributiva se situa aquest any en 1.005 euros al mes, segons el portal Noticias trabajo. El proper exercici, amb la pujada que s'espera d'acord amb l'IPC, és previsible que arribi als 1.075 euros.
Quina opció em queda per obtenir la contributiva de jubilació?
Hi ha molta gent que es pot trobar en aquesta situació de no reunir els dos anys exigits en els darrers 15 exercicis previs a jubilar-se. En vista d'això, la Seguretat Social posa a la disposició dels treballadors una sèrie de condicions avantatjoses. Principalment , els permet abonar de manera voluntària les seves quotes, cosa que implicaria que estiguessin cotitzant sense treballar.
Seria una fórmula adequada per aconseguir aquests dos anys de cotització imprescindibles per accedir a la pensió contributiva. Per tant, la persona que vulgui abonar una base pel Salari Mínim de 1.000 euros al mes pagaria una quota de 266,02 euros.
Amb tot això, el que persegueix l'administració és que els treballadors puguin cobrir aquestes mancances de cotització durant els anys previs a la retirada. Així tindran més facilitats per assolir la pensió contributiva, que permetrà gaudir d'una paga més elevada.