Bones notícies per als treballadors; podrien rebre una quantitat de diners més elevada en concepte d'indemnització si a la seva empresa opten per prescindir dels seus serveis. Així ho acaba de determinar un magistrat.
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona va decidir que una treballadora tenia dret a alguna cosa més que els 33 dies per any que recull la llei. En aquest cas concret, avala l'acomiadament, però aprecia un cert perjudici per a l'afectada pel procediment seguit per la companyia.
La dona que va decidir posar el cas a les mans de la justícia es va incorporar el novembre del 2019 a l'empresa BRS. Ho va fer amb un contracte indefinit a temps complet, pel qual percebria un salari anual de 25.000 euros bruts. També tindria dret a un bonus anual de 1.000 euros segons els resultats.
Davant la caiguda de vendes i la pèrdua de serveis a causa de la pandèmia, la societat esmentada li va comunicar la ruptura del contracte el març del 2020. Tal com preveu la llei, li van abonar la indemnització màxima que puja a 33 dies per any treballat. Si escau li corresponia 941,78 euros, a més de la liquidació, percebent en total 2.766,58 euros, recull l'agència Efe.
El tribunal dona la raó a l'empresa, però a mitges
El Tribunal Superior de Justícia de Barcelona va avalar la decisió que va adoptar la companyia. No posa impediment a l'extinció del contracte. Tot i això, sí que aprecien que la indemnització legal, «que no arriba als 1.000 euros, és clarament insignificant».
Entenen, a més, que no repara el mal provocat per la pèrdua de la feina. Els jutges s'emparen que cada vegada són més les sentències que «admeten la possibilitat de reconèixer als treballadors una indemnització superior». Així ho recollia el Conveni 158 de l'OIT i l'article 24 de la Carta Social Europea.
Li van impedir acollir-se a un ERTE
Aquesta sentència aprecia «un excessiu exercici del dret a acomiadar». Consideren que l'empleada es va impedir acollir-se a l'Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTE) que s'iniciaria uns dies més tard. Creuen que «si no hagués estat així, hagués possibilitat que aquesta» no només hagués conservat la seva feina, sinó que també «s'hauria acollit a les mesures extraordinàries sobre protecció de desocupació», com va passar amb la resta de companys.
En la sentència, el magistrat rebutja el plantejament de la treballadora sobre els danys morals i el lucre cessant. Pel que fa a això últim, la dona va assenyalar que no va poder accedir a la prestació de l'atur per no disposar de prou cotització, però el tribunal entén que aquesta carència no es pot imputar a l'empresa.
Únicament comptava amb 146 dies cotitzats i no arribava als períodes mínims que exigeix la Seguretat Social. Pel que fa als danys morals, sol·licitava per aquest concepte una indemnització de 20.000 euros, però el magistrat no troba motius per fer-ho.
El jutge creu que va rebre pocs diners
Malgrat tot, la justícia acaba donant la raó a la treballadora. Indiquen que l'empleada tenia «una expectativa certa i real d'haver estat inclosa a l'imminent ERTE tramitat per força major», però es va trobar amb una actuació «abusiva» per part de la companyia.
Es van emparar en el cost tan baix que implicava «el seu acomiadament per la seva escassa antiguitat a l'empresa». Davant d'això, van ser condemnats a pagar una xifra igual a l'import dels salaris deixats de percebre des de la data de la rescissió. Seria a raó de 68,49 euros bruts al dia, o indemnitzar-la amb 4.435.08 euros. D'aquests, 941,78 ja es van fer efectius.
