El 16 de juliol del 2020, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emetia una sentència que suposava un nou torpede a la línia de flotació del sistema financer espanyol. Luxemburg, seu de la cort europea, sentenciava que el consumidor havia de recuperar la totalitat de les despeses d'una hipoteca pagades per una clàusula abusiva.
El sector bancari s'exposa a una factura de 431,4 milions d'euros a Catalunya per haver de fer front als costos relacionats amb judicis on s'han tractat diferents clàusules abusives, segons l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin). Al conjunt de l'Estat, els bancs s'exposen a uns pagaments que podrien arribar fins als 1.492,7 milions d'euros, segons l'associació.
Ara bé, la decisió final, segons Europa, queda en mans de les legislacions nacionals. Igual que amb les comissions d'obertura de les hipoteques, on el TJUE no les considera, per defecte, essencials en la constitució d'una hipoteca i obre, de nou, la porta a què el consumidor les pugui reclamar, deixant en mans dels jutges espanyols si en realitat són essencials o no.
Quant fa poc més de dues setmanes d'una sentència d'aquestes característiques, alguns dels advocats més destacats de Tarragona i Reus asseguren notar un increment en les consultes d'aquesta matèria. Entre els motius que porten als clients tarragonins a iniciar un procediment judicial amb les entitats bancàries hi ha el fet que «moltes de les persones ho veuen com una via d'accés a una liquiditat que ara, amb la crisi de la Covid-19, els hi va molt bé. Són conscients dels seus drets i reclamen allò que consideren que és d'ells».
«El problema és la reemissió a la normativa de cada Estat»
Joan Andreu Reverter és el president de la secció de dret bancari del Col·legi d'Advocats de Tarragona. Reverter explica a TarragonaDigital que «la sentència és una bona notícia però el problema és la reemissió a la normativa estatal. Està clar que la decisió europea augmentarà el número dels litigis i farà més viables les demandes».
En una línia molt semblant s'expressa Òscar Busquets, de l'Institut Qualitas: «Amb la sentència del TJUE hem notat un increment de les consultes per part dels consumidors. Parlem de poder recuperar les comissions d'obertura que són una quantitat important». Carles Herrera, d'Herrera Advocats, considera que «amb l'IRPH sí que hi va haver un increment de consultes. Ara encara ha passat poc temps».
Reverter, per la seva banda, vol posar l'accent en aquest darrer aspecte: «La gent de Tarragona, i del Camp, que vol recuperar aquesta comissió ho veu com un accés a una liquiditat que en aquests moments, amb la crisi de la Covid-19, els hi aniria molt bé. Són conscients que són els seus diners i que els volen, encara que hagin de gastar una part en la demanda». El despatx de Joan Andreu Reverter, així com el de Pere Lluís Huguet, un conegut advocat reusenc, han notat en les darreres setmanes un augment de les consultes sobre les clàusules «abusives».
Huguet recomana «prudència perquè, malgrat la sentència de la Unió Europea, els criteris de diferents audiències i jutjats difereixen del tribunal europeu». «La gent que ens ha fet arribar els seus dubtes», apunta l'antic degà del col·legi d'advocats reusencs, «són, bàsicament, parelles joves, i gent de mitjana edat, informats i que han pres la decisió de fer valer els seus drets».
«Les clàusules abusives», clau per aturar les execucions hipotecàries
Un altre gran actor, a l'hora de parlar dels drets dels consumidors davant les entitats bancàries, és la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Juanma Espinosa, de la PAH Tarragona, explica que «a la persona que es posa en contacte amb nosaltres, a l'inici del procés, li recomanem que deixi de pagar, demani un advocat d'ofici i reclami totes les clàusules abusives que puguin». Espinosa es fixa en la clàusula de venciment anticipat: «Si el jutge la considera abusiva, automàticament s'atura el procés d'execució. De fet, la setmana passada ens vam trobar amb un cas així a Torreforta, a Tarragona».
La PAH ha destacat, al llarg dels seus anys de vida, per intentar evitar el màxim de desnonaments possibles. Ara, amb la crisi econòmica originada per la COVID-19, volen fer palès que «des del 5 de juliol, s'han emès algunes ordres de desnonament. Algunes d'elles les vam poder aturar però d'altres, com les d'una família de Salou amb criatures petites, no. Aquesta família va trobar com a alternativa anar a viure amb un familiar però imagina't, en plena pandèmia, haver de tancar-te en un habitatge encara amb més gent!»
Sobre la sentència de la UE, i el futur que ens espera a tocar, Juamna Espinosa diu que «si rebem la consulta d'algú que encara pot pagar la hipoteca, el desviem al servei d'assessorament jurídic del col·legi d'Advocats. Ara, amb aquesta crisi, ens estem preparant perquè, de cara a finals d'any, o inicis del vinent, ens arribi una onada de casos, ens arribi l'hora de les llàgrimes».
