La sentència d'un jutge que pot suposar un gran canvi per a les famílies nombroses

El magistrat dictamina que una parella de fet pot obtenir els mateixos beneficis que un matrimoni

Imatge d'arxiu d'elements d'un jutge
La sentència s'ha convertit pionera a Espanya  | Pixabay

En una època on els contractes matrimonials es posicionen cada vegada més davant la perspectiva del paper firmat que constitueix la unió entre dues persones, una sentència s'ha convertit pionera a Espanya. Per primera vegada, el magistrat José Pérez -que exercia com a titular al Jutjat Contenciós-Administratiu número 9 de Sevilla- ha anul·lat una resolució de la Conselleria de Salut i Famílies, que no reconeixia el dret al títol de família nombrosa a una parella amb tres fills.

Fins al moment la llei exigia que la parella havia de contraure matrimoni per accedir a tals beneficis legals, que es troben legitimitats a la Constitució Espanyola sota l'acord de família nombrosa. La parella, que es troba estretament vinculada amb l'àmbit judicial, està formada per la fiscal, Almudena Millán i l'advocat, Luis Ocaña.

Els afectats van proposar l'al·legació després del naixement del seu tercer fill. Davant la reclamació, des de l'administració andalusa es reconeixia com a família nombrosa el pare i els seus fills, mentre que la mare no va poder optar a aquesta resolució.

 

L'entramat legal

La sentència dictaminava que, tot i ser determinats com a parella de fet des de l'any 2013, no estaven units per un vincle conjugal, com recull la Llei 40/2003 de Protecció a Famílies Nombroses. Els peticionaris van recórrer que, d'acord amb l'argument que limita els beneficis socials d'aquest acord als ascendents units per un vincle conjugal, i no als que poden veure's compromesos a una relació de les mateixes característiques, suposa desviar-se de l'objectiu d'aquesta llei.

Aquest tipus de relació anàloga presenta el mateix tipus d'unió relacional, i no tenir-la en compte suposaria una discriminació contra les parelles de fet, les quals el seu reconeixement legal promou la igualtat entre aquesta mena de relació i els matrimonis.

Des de la Junta d'Andalusia es va demanar la desestimació del recurs perquè pel que fa al concepte de família nombrosa, l'administració ha d'aplicar el terme on es remet la norma estatal, que entén per família nombrosa aquella integrada per un o dos ascendents, amb tres o més fills siguin o no comuns. I entén com 'ascendents' al «pare, a la mare o els dos conjuntament quan existeix vincle conjugal». L'òrgan governamental assenyala que la llei omet qualsevol mena de referència a una relació de similars característiques.

La sentència del jutge

En aquesta ocasió el jutge ha determinat que la raó cau del costat dels recurrents, no pel principi d'igualtat entre relacions, sinó per una qüestió d'interpretació de la norma. En referència a la sentència després d'una primera lectura literal, el precepte estableix que el vincle conjugal -entès com a matrimoni- és la condició legal necessària perquè es pugui concedir el títol de família nombrosa als dos membres de la relació.

Davant aquesta conjuntura legal, el jutge dictamina que la llei «no diu literalment que el pare i la mare siguin cònjuges, expressió que equival a esposos units en matrimoni, sinó que disposa que siguin pare o mare units per vincle conjugal, que no és un terme aplicable només als cònjuges».

Per recolzar aquest argument, José Pérez recorre al discurs de Joan Pau II davant el Tribunal de la Rota Romana. Durant aquest col·loqui el sant es va referir al vincle conjugal des de la perspectiva del Dret Canònic, que estableix el vincle com acte de consentiment. Des d'una perspectiva de voluntat entre home i dona, un vincle el qual el seu origen potencia la naturalesa existent entre els dos.

El magistrat també es va recolzar en la perspectiva del dret civil, que assenyala que seria limitar el vincle conjugal a la relació estricta entre cònjuges, i que aquesta mena de relació existeix entre totes les persones que presten el consentiment de manera lliure perquè existeixi. És a dir, encara que no se sostingui una expressió estrictament jurídicoformal, si existeix el consentiment per la convivència marital o unió de fet, on el vincle manté el mateix nexe d'unió.

Segons la seva perspectiva, el jutge assenyala que el dictamen de la Junta d'Andalusia porta a l'absurd de l'aplicació de la concessió a famílies nombroses. El motiu és que malgrat no ser la mare biològica dels menors, conviu amb ells i amb el pare d'aquests, un fet que la fa exercir el rol prèviament explicat de la unió familiar.

La resolució judicial estableix que l'objectiu de la llei 40/2003 és protegir la família que a la legislació espanyola pot constituir-se de maneres molt diferents. «Si bé és necessari reconèixer que el matrimoni té efectes no absolutament coincidents amb altres maneres de formalització de la unió entre persones a efectes de convivència afectiva, no ha de ser la forma d'unió escollida un obstacle per l'obtenció dels drets que la legislació preveu per la protecció de la família», conclou José Pérez.


Comentaris

envia el comentari