L'Ajuntament de Reus haurà de tornar a modificar l'Ordenança de Civisme. En aquest cas per rectificar els articles que fan referència a les sancions contra la mendicitat i la falta de roba. La CUP, el Casal Despertaferro i l'Associació Reus Som Útils van presentar un contenciós administratiu contra els articles que hi fan referència l'any 2016 i ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els ha anul·lat.
[predef]reus-144[/predef]
El regidor de la CUP Edgar Fernández afirma que la sentència diu «que l'Ajuntament no té dret a sancionar la mendicitat». El cas és que la sentència anul·la la prohibició d'exercir la mendicitat i la d'anar «parcialment despullat o despullada» de la normativa local. No tomba, per contra, la prohibició de dormir en espais públics, que també havia estat denunciada al contenciós administratiu.
La sentència apunta que conceptes com «parcialment despullat o despullada» no són prou concrets, una opinió que, des del govern local, s'utilitza per treure pit d'una sentència que, afirmen, «dóna la raó a l'Ajuntament». Asseguren estar treballant en la modificació dels articles anul·lats i posen l'accent en «les mesures de caràcter social que l'Ajuntament ofereix com a solució».
La CUP qualifica el govern de «racista i classista»
«Estem insistint que el govern de Reus és racista, classista, que duu a terme una guerra bruta contra la pobresa, i que a ERC i als valors republicans que sempre ha posat sobre la taula, ni hi són ni se'ls espera», ha etzibat Edgar Fernández durant la roda de premsa de la CUP per exposar el contingut de la sentència. «Vam denunciar diferents articles i, aquesta setmana passada, se'ns va donar la raó; el TSJC, els seus propis tribunals, sentencien que l'Ajuntament de Reus no té dret a sancionar la mendicitat».
Ha afirmat que ara, el govern, podria presentar un recurs al Tribunal Suprem en contra d'aquesta sentència, però considera que «seria greu que, aquesta mateixa setmana, l'Ajuntament de Reus governat per Esquerra i Convergència se n'anés al Tribunal Suprem, tal com estan les coses, precisament al Tribunal Suprem». La voluntat dels cupaires, afirmen, és «insistir que hi hagi un debat polític per saber què s'ha de regular i com s'ha de regular».
D'aquest debat n'hauria de sortir, apunten, una Ordenança de Convivència que reivindiqués la feina feta des de la Unitat de Mediació de la Guàrdia Urbana, a la qual ha aprofitat per reclamar que es destinin més recursos. Des de la formació anticapitalista etziben, que l'Ajuntament de Reus «deixi de perseguir els pobres, que deixi de destinar recursos econòmics públics a presentar denúncies i fer recursos. Edgar Fernández ha carregat, de nou, contra ERC, sentenciant que aquestes despeses judicials «potser ens haurien de fer reflexionar i posar els valors republicans i d'esquerres d'una vegada sobre la taula i, aquests diners, destinar-los a fer polítiques socials que evitin la mendicitat en lloc d'intentar-la castigar».
La gestió de l'Ordenança
La roda de premsa que la CUP ha convocat per valorar aquesta sentència també ha servit per carregar contra el cap de la Guàrdia Urbana de Reus. Edgar Fernández ha reblat que «en una reunió on se'ns explicaven les sancions que s'havien imposat utilitzat l'ordenança de civisme fa tres anys va dir, literalment, 'als botiguers de Reus i a mi no ens agrada que hi hagi gent demanant almoina al carrer de Monterols'; doncs a part de plegar o fer-lo fora, no és ningú per dir què li agrada i què no li agrada».
«L'Ordenança de Civisme serveix per sancionar aquelles actituds que no ajuden al govern», afegeix Fernández. «El senyor Enrech, aleshores regidor de Seguretat, va dir que l'Ordenança de Civisme no és una bíblia sagrada que s'aplica cada vegada que sigui possible, sinó que és un instrument que es dona a la Guàrdia Urbana perquè l'apliqui quan ho consideri; això és gravíssim».
Per últim, Fernández ha assegurat que, en un dels petits parcs que hi ha a la Riera de Miró, els operaris municipals van retirar-hi els bancs, segons se'ls va explicar, «perquè hi havia gent que hi dormia». Ho considera una mostra més de la persecució de la pobresa que afirma que s'executa amb l'Ordenança de Civisme. Afegeix, per últim, que hi ha accions que apareixen a la normativa que s'haurien de regular des d'altres ordenances, com l'ús del patinet elèctric.
El govern rectificarà dos articles
El govern, per la seva banda, es mostra satisfet amb la sentència perquè, assegura, «dona la raó a l'Ajuntament i tomba el posicionament dels demandants en tant que l'ordenança és escrupolosa en el respecte als drets fonamentals». Fonts municipals mantenen que «el TSJC dóna la raó a l’Ajuntament en relació amb la prohibició de dormir en espais públics, en compartir l'opinió que la regulació té com a finalitat assegurar la convivència».
PDECat, ERC i Ara Reus mantenen que el TSJC «en cap cas posa en qüestió la capacitat de regulació de l’Ajuntament, sinó que en el fet que la regulació dels dos articles requereix d’una major concreció». És per això, informen fonts municipals, que «el govern acata la sentència i, atenent a que la decisió judicial únicament posa en qüestió la falta de concreció en el redactat dels dos articles, ja ha començat a treballar en una nova redacció per precisar-ne la regulació».
Es tracta dels articles anul·lats pel tribunal. Per una banda, el número 18.1, que estableix que «no és permesa la mendicitat dins del conjunt del terme municipal. Es prohibeixen de manera expressa totes aquelles conductes que sota l'aparença de mendicitat encobreixin actuacions organitzades que impliquin actituds coactives o d'assetjament a les persones, o bé que obstaculitzin i impedeixin el seu lliure trànsit per les vies i els espais públics».
El segon article anul·lat és el que prohibeix «anar per la via o pels espais públics totalment o parcialment despullat o despullada». En tots dos casos, a més, s'especifica que se n'anul·la la seva relació amb l'article 44, que és el que estableix la categoria de les infraccions i, per tant, la sanció a la qual es fa front.