Com és ben sabut, l'atur és una prestació per als qui han perdut la feina i compleixen els requisits del SEPE.
Per sol·licitar aquest ajut, cal haver cotitzat almenys 360 dies i trobar-se en una situació legal de desocupació. A més, en esgotar aquesta prestació, els ciutadans poden optar a subsidis per desocupació, sempre que els seus ingressos no superin certs límits establerts.
Frau en prestacions per desocupació
Encara que aquests ajuts estan destinats als aturats, alguns recorren a fraus per obtenir-los de manera indeguda.
Aquestes accions poden portar a greus conseqüències legals, incloent-hi penes de presó. Recentment, la Policia Nacional i la TGSS van arrestar 52 persones per defraudar més de 300.000 euros en prestacions per desocupació. Aquest cas posa de manifest la serietat de les sancions associades al frau al cobrament d'aquests ajuts.
Tipus de frau al cobrament de l'atur
El frau en el cobrament de l'atur i els subsidis es manifesta de diverses maneres, i les sancions per a aquests comportaments poden ser severes. A continuació es descriuen les pràctiques més comunes:
Ocultació d'ingressos: Un dels fraus més comuns és no declarar ingressos addicionals o treballar en negre per no superar el límit de rendes per a subsidis. El SEPE requereix que els sol·licitants demostrin una manca de rendes. I superar el 75% del salari mínim interprofessional (SMI) pot resultar en la pèrdua de l'ajut.
Treball no declarat: Cobrar l'atur mentre es treballa en negre, sense alta a la Seguretat Social, és un altre tipus de frau. Aquesta acció no només és il·legal, sinó que també comporta sancions severes.
Compatibilitat d'ajuts: Sol·licitar una prestació per desocupació mentre es percep una pensió o un altre ajut incompatible és un frau. És fonamental informar de totes les fonts d'ingrés en sol·licitar l'atur.
Dades i documents falsos: La presentació d'informació o documents falsos per complir els requisits per al cobrament de prestacions constitueix un frau. Això inclou simular contractes o cotitzacions per complir els dies requerits per a la prestació.
Simulació de contractes: Algunes persones deixen la feina i pacten amb coneguts per ser donats d'alta en una empresa fictícia, per tal d'estar en situació legal de desocupació. Aquesta pràctica ha fet que ara es requereixi treballar almenys tres mesos en una nova feina abans de poder sol·licitar l'atur.
Acomiadaments pactats: De vegades, s'acorda un acomiadament amb l'ocupador per poder sol·licitar la prestació per desocupació, quan en realitat l'acomiadament ha estat acordat per eludir les normatives.
Augment fals de cotitzacions: Es poden falsejar les cotitzacions per incrementar la suma de la prestació per desocupació, simulant ingressos superiors als reals.
|
Conseqüències legals del frau a l'atur
El frau en l'obtenció de prestacions per desocupació es considera una infracció molt greu. El SEPE classifica com a greu l'incompliment d'informar canvis en la situació personal que afecten l'elegibilitat per als ajuts. A més, es considera molt greu:
- Actuar fraudulentament per obtenir prestacions indegudes o majors de les corresponents.
- Compatibilitzar la recepció de prestacions amb la feina no declarada.
- Acords amb ocupadors per obtenir prestacions de manera indeguda.
Les conseqüències d'aquests fraus poden ser severes. Els infractors perdran l'ajut fraudulent, hauran de tornar els diners i podrien perdre el dret a futurs ajuts per desocupació durant un any.
A més, l'article 307 del Codi Penal preveu penes de presó d'entre sis mesos i tres anys per a qui cometi frau al cobrament de prestacions, incloent-hi l'atur.