En aquest article, encapçalat per un títol bastant inquietant, analitzarem algunes dades sobre el preocupant descens de la població d'insectes. Científics de diferents àmbits de les ciències naturals asseguren que aquest descens no és mera especulació.
Plantejar-se un món on els insectes s'hagin extingit albira una imatge totalment tràgica, ja que sense insectes, els ecosistemes col·lapsarien en poc temps i la Terra mateixa, com la coneixem avui, estaria abocada a la seva fi.
Especulació sobre l'extinció dels insectes
A qualsevol persona que se li pregunti sobre un possible descens de la població d'insecte contestarà amb afirmacions rotundes sobre la seva disminució. Des dels residents de les grans urbs, fins als habitants de les zones rurals i de cultius, tots tenen la sensació que les últimes dècades la quantitat d'insectes ha disminuït notablement.
Però no parlem sol de persones corrents, que res tenen a veure amb l'estudi dels artròpodes, sinó de veritables especialistes, com el catedràtic de Zoologia de la Universitat de Múrcia, Juan José Presa, de qui parlarem més endavant.
També es parla col·loquialment del 'fenomen parabrisa'. Aquest fenomen descriu el temps que inverteixen els conductors a netejar els insectes de les seves llunes. El director de l'Institut Leibniz de Biodiversitat Animal parla sobre aquest fenomen a la revista Science.
Amenaça real per als artròpodes
Tornant a l'investigador Juan José Presa; no només ens alerta d'una disminució dràstica de la població d'insectes, sinó que també aporta dades sobre aquest tema. A principis del 2017 publicava un estudi que va sorgir gràcies a la col·laboració entre la Unió Europea i la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), demostrant que un 30% aproximadament de les espècies d'ortòpters (saltamartins, llagostes, grills, etc.) estan amenaçades i que bona part d'aquests estan en perill d'extinció.
En un altre article de la revista Science, s'ha descrit la situació estudiada durant els últims anys a Alemanya, a la Societat Entomològica de Krefeld, on els insectes han disminuït des de 1989 un increïble 80%. Per a trobar aquesta dada, s'han basat a comparar la quantitat d'insectes que es capturen mitjançant diferents mètodes en diversos períodes de temps.
Per posar dades més concretes, a Espanya, tres quartes parts de les diferents espècies de papallones estan disminuint ràpidament la seva població. Això ho confirma el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de Catalunya i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, de la mateixa província. Aquestes dades són el fruit de dues dècades de treballs. La recerca es va basar en els resultats de 66 de les 200 espècies presents en la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Si bé realitzar estudis en aquesta àrea és difícil, per la complexitat tècnica que impliquen, les fonts que apunten en la mateixa direcció són abundants. Des de l'Institut de Biologia Evolutiva alerten sobre l'amenaça que pateixen els sabaters i les libèl·lules. Alerta que van començar a llançar fa ja una dècada.
Causes de la desaparició
Determinar quins factors contribueixen a la desaparició dels insectes és massa complex per la multiplicitat de variables interrelacionades que existeixen. De totes maneres, alguns factors són ben coneguts:
L'urbanisme desmesurat, que limita el terreny i envaeix els hàbitats naturals dels insectes, l'agricultura basada en l'ús de compostos químics que erradiquen poblacions senceres d'artròpodes, l'augment de la població humana i el turisme, amb tot el que això comporta, l'alteració de la sincronia entre l'eclosió d'insectes i la floració de plantes, etc.
Altres factors arxiconeguts com el canvi climàtic, les sequeres i l'extinció d'altres espècies d'animals i plantes se sumen imparablement per a erradicar la població mundial d'insectes.
Hi ha algun remei?
Se sol dir que tot té solució. Independentment de si això és cert o no, el que sí que és veritat és que perquè una solució faci efecte ha d'aplicar-se de manera idònia, i aquest no sembla ser el cas.
El gran problema amb el qual ens trobem és similar al de l'escalfament global. Les mesures que podem prendre són massa lentes per a aturar el declivi, o per ni tan sols frenar-lo significativament.
Però és que, ja d'entrada, la informació disponible és molt escassa. Sabem que la disminució de la població d'insectes de diferents espècies és real. Però fins a quin punt?
Per posar un exemple, el catàleg nacional d'espècies amenaçades d'Espanya inclou a 90 espècies d'invertebrats. D'aquesta quantitat, 35 són insectes. Unes dades completament discrepants en comparació amb les 38.311 espècies que estima la Comunitat Virtual d'Entomologia (Espanya). Per tant, com podem lluitar contra una amenaça tan desconeguda?
Com repercuteix en altres espècies?
És difícil determinar quina és la causa i quin l'efecte, però de totes maneres no és ni tan sols necessari. La realitat és que altres espècies d'animals es veuen afectades per aquesta disminució de la quantitat d'insectes.
Des dels ocells fins a les granotes que podíem trobar en zones urbanes, el nombre d'aquests també ha disminuït. Així ho confirma la Societat Espanyola d'Ornitologia. Aquesta Societat ha constatat que la disminució de la població de diferents ocells és un fet preocupant; i no parlem d'espècies exòtiques que ja estaven en perill d'extinció, sinó d'espècies comunes com les orenetes, tórtores, pardals i perdius.
És lògic pensar que, si l'aliment d'una espècie disminueix, l'espècie també. Sobretot quan se li sumen altres amenaces com els incendis i les sequeres, que no només arrasen grups sencers d'aquests animals, sinó també de sargantanes i d'amfibis, les seves principals preses.
Per a concloure, cal comentar els resultats de la gran metanàlisi que va reunir 539 estudis científics, dut a terme pel Museu Nacional de Ciències Naturals de Barcelona. Aquesta gran recerca va concloure que el 65% de les espècies analitzades (en total 313), estan patint una disminució significativa de la seva població per culpa del canvi climàtic.
*Aquesta pàgina s'ha traduït del castellà de la pàgina 'Carácter Urbano'.