El setembre ha estat un mes sec i càlid en el conjunt de Catalunya, si bé hi ha excepcions clares pel que fa a les precipitacions. La retirada de l’anticicló durant força dies al nord d’Europa, bàsicament durant la primera quinzena, ha mantingut la inestabilitat a casa nostra i ha fet augmentar el risc de tempestes sobtades.
De fet, amb l’anticicló al nord, hem tingut més aviat circulació de vents de caire tropical que, sobretot al xocar amb l’aigua càlida del mar Mediterrani, excepcionalment alta i que s’ha situat al voltant dels 25º, ha generat grans tempestes a prop de la costa, amb registres molt elevats de forma local. A gran part del país, però, ha plogut molt menys de l’habitual, sobretot a l’interior i a Girona.
Tempestes intenses i molt irregulars els primers dies de setembre
Després d’un estiu força tempestuós, el setembre va començar molt similar amb tempestes que, sobretot entre el 5 i el 7 de setembre, van deixar autèntics aiguats a l’Ebre, l’àrea metropolitana de Barcelona, Pirineu i Prepirineu, amb molts llamps i trons i registres molt elevats de precipitació.
Fins ben bé mitjans de mes, van haver noves tongades de xàfec intensos a diversos llocs, com ara la Costa Brava, però els ruixats van ser molt irregulars i deixaven patacs d’aigua a llocs on pocs quilòmetres al costat quasi no hi va ploure. En total, es van comptabilitzar nombroses incidències per les violentes tempestes, i també es van registrar dades molt altes de precipitació molt locals.
En aquest sentit, de totes les estacions que té el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) repartides per tot el país, fins a 22 han registrat més de 100 litres per metre quadrat (l/m2) aquest setembre. Però els contrastos han estat molt marcats. Mentre a Boí, a l’Alta Ribagorça, hi ha caigut 212 l/m2, a Poal, al Pla d’Urgell, tan sols han caigut 0,2 l/m2 en 30 dies. Dades molt extremes.
Destaquen també els 174 l/m2 de Sant Pau de Segúries, al Ripollès, els 168 de la Font del Gat de Barcelona, els 116 de Badalona, els 115 del Parc Nacional del Garraf i de Campins, al Vallès Oriental, els 108 de Cunit, al Baix Penedès, o els 102 d’Ulldecona, al Montsià.
Calorada de ple estiu per rebre la tardor
Quan va arribar la segona quinzena de setembre, les temperatures van començar a pujar i, sobretot del 19 al 24, vam tenir valors extremadament elevats per les dates amb el dia més calid el 23, just quan començava la tardor. Aquells dies, la majoria de comarques interiors van superar els 30º, inclús es va arribar als 36º o 37º a punts de Ponent i de l’interior de les Terres de l’Ebre, amb anomalies mensuals totals de fins a 3º respecte la mitjana.
Després d’aquesta calorada tardana, les temperatures es van normalitzar amb ambient més de tardor, sobretot de nit, quan el fred ja es va començar a instal·lar a l’interior. A principis de més, però, fins a 11 estacions del SMC van registrar les mínimes més elevades en un setembre des que es tenen dades.