Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Meritxell Budó i Pere Aragonès, els caps visibles de JxCat i ERC al Govern.

Setmana horrible: Els 7 dies en què el caos i el desgovern s'han apoderat de la Generalitat

El desastre dels ajuts als autònoms, la destitució de la cúpula de Treball, les filtracions i l'aixecament de la taula per part d'ERC marquen la setmana

Meritxell Budó i Pere Aragonès, els caps visibles de JxCat i ERC al Govern.
Meritxell Budó i Pere Aragonès, els caps visibles de JxCat i ERC al Govern. | ACN

La manca d'unitat al Govern entre Junts per Catalunya i ERC ha estat una constant que ha marcat la legislatura des del seu inici pràctic, el juny de 2018. Des de llavors, les tensions entre els socis de l'executiu han anat en un 'crescendo' constant, que s'ha accentuat per la divergència d'estratègies marcades per Carles Puigdemont des de Waterloo i Oriol Junqueras des de la presó de Lledoners: el primer, a la cerca de la confrontació; el segon, amb una aposta per la moderació i per eixamplar la base independentista.

A l'evident divisió entre socis s'hi ha sumat en els darrers mesos la complicada gestió de la pandèmia, que ha assenyalat mancances en la gestió i les decisions preses des de la Generalitat. La darrera setmana ha estat especialment caòtica, amb polèmiques gairebé diàries i constants, i ha exemplificat a la perfecció la imatge actual del Govern: caos en la gestió, desastre en les formes i divisió entre socis.

La 'setmana horribilis' que ha deixat el Govern en evidència

L'aproximació a les eleccions posa la cirereta a una situació de desgovern que deixa l'executiu català en fase de pràctica descomposició. Aquesta ha estat la 'setmana horribilis' en què el caos absolut s'ha apoderat de la Generalitat. Com un sainet en forma de minisèrie de sis episodis:

Dilluns 9 i dimarts 10: el caos dels ajuts als autònoms

El caos començava a principis de la setmana passada amb uns ajuts per a autònoms que ja naixien tocats. S'oferien 2.000 euros per a cadascun dels 10.000 primers professionals per compte propi que sol·licitessin l'ajut. Catalunya té vora 550.000 autònoms, de manera que la subvenció va arribar a menys del 2% del col·lectiu; i a més s'atorgava per ordre d'arribada, és a dir, sense atendre cap criteri d'equitat entre els demandants. Per si no n'hi hagués prou, el web a través del qual s'havien de demanar els ajuts va estar col·lapsat des del primer minut.

La reacció va ser potent: una forta indignació del col·lectiu a través de les xarxes socials, que ha acabat amb la formació de la Revolta dels Autònoms, un grup que podria constituir en els propers dies el primer sindicat exclusiu d'autònoms al nostre país. La crisi deixava els consellers Puigneró i El Homrani en el punt de mira.

Dues persones treballen en un coworking a Barcelona.
La Revolta dels Autònoms podria constituir-se en sindicat en qüestió de dies. | ACN

Dimecres 11: Les filtracions de Tremosa i les primàries a JxCat

Després de la forta polèmica dels autònoms, la Generalitat començava a plantejar-se la desescalada de les mesures anticovid. En plenes converses, però, la conselleria d'Empresa de Ramon Tremosa (JxCat) va optar per filtrar una proposta sorgida del seu departament que no s'havia consensuat ni amb Salut ni amb el Procicat. El vicepresident Aragonès va haver de sortir a cridar l'atenció públicament a Tremosa i demanar-li que s'abstingués de més filtracions.

Mentrestant, la divisió se centrava dimecres en Junts per Catalunya, pendent de la decisió que prengués Carles Puigdemont, que finalment va optar per no presentar-se a les primàries de JxCat, però que ja ha maniobrat per mirar de ser el número 1 de la candidatura. L'opció a la presidència se la disputaran Laura Borràs i Damià Calvet, a més del militant Jordi Farrés.

Divendres 13: ERC deixa sol El Homrani

Si dimecres el focus de la divisió es posava sobre JxCat, divendres era el torn d'ERC. La seva secretària general adjunta, Marta Vilalta, defensava el conseller El Homrani de la polèmica amb els autònoms d'una manera ben curiosa. Deia que «aquest no és el millor moment» per posar el càrrec a disposició d'Aragonès, ja que el vicepresident no pot nomenar nous consellers. És a dir: no deia que no hagués de dimitir, sinó que defensava que les circumstàncies feien que no fos el millor moment. Vilalta sembrava els dubtes d'ERC sobre El Homrani...

Dilluns 16: El Homrani es queda però cessa la cúpula del seu departament

...i El Homrani va actuar. Dilluns al vespre anunciava públicament la destitució dels secretaris de Treball i d'Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta i Francesc Iglesies, respectivament. Era la seva fórmula de reacció a la crisi pels ajuts als autònoms, un reconeixement implícit de la mala gestió que, en canvi, no va suscitar la dimissió del conseller de Treball i Afers Socials. El Homrani va evitar plegar però va cessar els principals comandaments del seu departament.

El conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, en un míting a Torredembarra.
El conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, ha estat al centre de la polèmica. | ACN

Dimarts 17: Les filtracions del pla de desescalada

Tornava la polèmica al si del Govern. 'RAC1' obtenia l'exclusiva aquest dimarts sobre com seria el pla de desescalada, abans que el document fos tancat i notificat als sectors econòmics afectats. Tots els mitjans se'n feien ressò i despertaven la indignació d'alguns agents econòmics, com ara el sector de la restauració. Al vespre es filtrava una nova reunió amb diversos consellers per corregir aspectes del pla de desescalada. Una jornada, doncs, marcada per les filtracions periodístiques, que va anar afegint tensió a l'olla de pressió del Govern i a les relacions entre els seus socis.

Dimecres 18: Aragonès s'aixeca de la taula

I aquest dimecres ha arribat el cop d'efecte d'ERC. Pere Aragonès ha donat un cop de puny sobre la taula i ha abandonat la reunió que havia de tancar el pla de desescalada, indignat per les filtracions de dimarts, reclamant el seu acabament i també exigint un pacte de lleialtat a Junts per Catalunya. La crisi al Govern és galopant i no tindrà aturador fins al final de la legislatura, que encara es farà llarg: queden vora tres mesos per al 14 de febrer.