El Síndic de Greuges ha publicat aquest divendres, 15 de maig, un informe que analitza l'actuació de les administracions arran de l'explosió a IQOXE. Una de les conclusions a les quals arriba és que «es van veure afectats els drets de les persones a ser ateses en cas de catàstrofe» i critica la manera com es va informar la població en els minuts posteriors al sinistre. El defensor del ciutadà també insta les autoritats a implementar ràpidament mesures que garanteixin la seguretat de la ciutadania, algunes de les quals es recullen en el nou Plaseqta o en l'informe final de la taula d'avaluació del Govern. Per la seva banda, els veïns de Bonavista critiquen que la planta d'òxid d'etilè s'hagi reactivat sense que el barri tingui un nou pla d'emergències.
Quatre mesos i un dia després de l'explosió a IQOXE el Síndic de Greuges ha publicat el seu informe. Un document que repassa l'actuació de diferents estaments en la gestió de l'emergència causada per l'explosió d'un reactor de derivats d'òxid d'etilè a la companyia situada a la Canonja i que va acabar amb la vida de tres persones. El defensor del ciutadà va iniciar una actuació d'ofici l'endemà de la deflagració i va sol·licitar informació a diferents departaments del Govern, ajuntaments propers a la fàbrica i altres col·lectius, com sindicats.
En l'apartat de conclusions, el Síndic fa fins a vint recomanacions i suggeriments per millorar la informació a la població en cas d'accident químic i per augmentar la seguretat. En el primer punt insta la Generalitat a «avaluar la conveniència» per reformar la llei de protecció civil. Seguidament demana que el Govern aprovi un calendari d'execució i pressupost de les mesures proposades a la taula d'avaluació i seguiment impulsada per l'executiu, que demana, entre altres, actualitzar el marc normatiu català en l'àmbit de la seguretat industrial.
Respecte al nou Plaseqta, el defensor del ciutadà demana que s'adoptin mesures «que garanteixin el dret de les persones en la redacció dels plans de protecció civil» i insta Interior a fer «les actuacions de preparació de la població, formació i informació previstes». A Interior també li demana «implementar amb la màxima celeritat possible sistemes d'alerta a la població complementaris a les sirenes de risc químic», així com un sistema universal d'alerta geolocalitzada a telèfons mòbils.
A Inspecció de Treball l'insta a «intervenir amb relació a la prevenció de riscos laborals, la coordinació d'activitats empresarials, la formació del personal o les càrregues de treball en el sector petroquímic de Tarragona».
Drets de les persones
En relació als drets de les persones, el Síndic incideix en preparar protocols d'actuació en relació a les empreses asseguradores «per facilitar la tramitació i la gestió de les reclamacions de danys». Uns procediments que han de ser impulsats per administracions i empreses. També demana establir «procediments extrajudicials àgils i econòmics per a la indemnització de danys a persones afectades». Tot plegat és conseqüència de les dificultats del veïns per poder reparar els danys als seus domicilis causats per l'explosió.
En un altre punt, apunta que «cal refermar el compromís, la transparència, el control i, especialment, l'avaluació i el retiment de comptes de les administracions en l'emergència que va representar l'explosió», i considera que «una avaluació pública, amb els actors socials, empresarials i sindicals més rellevants, constituiria un exercici del dret a la participació ajustat a les persones i a les necessitats del territori».
Crítiques dels ajuntaments
En les respostes de diferents consistoris del Camp de Tarragona a les peticions d'informació del Síndic, els ajuntaments són molt crítics sobre com es va gestionar l'emergència. En el cas de l'Ajuntament de Tarragona, per exemple, se cita l'informe de l'equip de Protecció Civil municipal, que carrega contra la comunicació a la població efectuada per la direcció general de Protecció Civil de la Generalitat. «Hi va haver un desfasament temporal i també de ritme de producció entre la informació a través de Twitter i/o altres xarxes socials a la ciutadania i la informació oficial a les altres administracions actuants a través dels comunicats CECAT». I continua: «Del contingut dels 'tuits' que s'anaven veient, es treu la conclusió que la persona que els enviava no coneixia o se sabia situar geogràficament al lloc de l'accident i als voltants».
L'Ajuntament de Vila-seca també qüestiona l'actuació del CECAT: «La problemàtica principal va estar en el retard de l'arribada d’informació oficial a través del CECAT, la qual va provocar confusió i/o dilació en la presa de decisions». Cal recordar que aquest dimarts, en la comissió d'estudi sobre la petroquímica que es desenvolupa al Parlament, la directora general de Protecció Civil, Isabel Ferrer, es va justificar assegurant que IQOXE va tardar uns 50 minuts en contactar amb el CECAT, fet que va dificultar les tasques d'emergència.
En la mateixa línia es manifesten els ajuntaments del Morell i Constantí. Aquest darrer, en el seu informe enviat al Síndic, lamenta que «es va demanar confinar la població de Constantí via Twitter sense haver estat informat l'alcalde d'aquest extrem», i recorda que «Twitter no és un canal oficial de comunicació».
L'informe del Síndic de Greuges s'ha enviat als departaments de la Generalitat, ajuntaments i ens locals, sindicats i associació empresarial química, associacions veïnals, entitats ambientals, URV i a la comissió creada al Parlament de Catalunya.
Peticions veïnals
L'Associació de Veïns de Bonavista també ha expressat el seu malestar mitjançant un comunicat pel que consideren lentitud en els plans de millora, especialment els que fan referència a la informació i seguretat de la població. «Després d'aquests mesos, amb nombroses reunions, trobem a faltar la seguretat, informació i coordinació a la qual es van comprometre», apunten. A més, lamenten que encara no coneixen «el nou protocol a seguir» derivat de l'aprovació del nou Plaseqta.
A banda, es pregunten «quin pla d'emergències» hi ha actualment, un cop aquesta setmana IQOXE ha reobert la planta d'òxid d'etilè. Finalment, reclamen «seguretat per als veïns i treballadors, tenir un pla d'emergències que tothom conegui», i conèixer la qualitat de l'aire de la zona després de l'explosió.