Els sindicats de mestres reclamen més mesures de seguretat després del primer dia d'escola

Els delegats sindicals es concentren davant del Departament per demanar més mesures de seguretat i amenacen amb fer vaga

L'interior d'una aula amb taules, cadires i una pissarra
Els sindicats de mestres reclamen més mesures per una escola més segura | Pixabay

Els delegats de set sindicats de l'educació pública s'han concentrat aquest dilluns al matí davant del Departament d'Educació per demanar més mesures de seguretat en la reobertura de les escoles, ja que consideren que les mesures actuals no són suficients.

Creuen que cal abaixar les ràtios de 20 a 15 alumnes i garantir una distància d'1,5 metres entre alumnes dins de les aules, cosa que asseguren que ara mateix no es compleix. Per això, estan consultant al professorat la possibilitat de fer una vaga en les pròximes setmanes si la Conselleria no vol negociar cap mesura addicional.

Els delegats sindicals han mostrat cartells i han llegit un manifest conjunt on reivindiquen garantir que tots l’alumnat pugui assistir a l’escola de forma presencial, per evitar així posar en risc els alumnes més vulnerables. També demanen incrementar en 40.000 els docents de reforç, 20.000 a primària i 20.000 a secundària, que el curs passat estaven a la borsa d'interins del departament i que no van ser contractats. De fet, dels 3.200 docents de reforç promesos pel departament, els sindicats diuen que se n'han contractat de moment uns 2.500. A més, molt professorat de risc va rebre dijous mateix la dispensa per no anar a treballar i encara no han estat substituïts.

Concretament, demanen que les ràtios s'abaixin de 20 a 15 a primària i secundària, i fins a 10 a infantil. Això permetria guanyar distància de seguretat a les aules, ja que ara mateix asseguren que en moltes classes no es garanteixen ni 40 centímetres de separació entre pupitres.

Els grups bombolla «són una entelèquia»

El portaveu del sindicat majoritari, Ustec, Ramon Font, ha dit que el pla del departament no és creïble, ja que els grups bombolla «són una entelèquia». Segons ell, en països com Corea del Sud i Israel s'ha demostrat que, tot i les mesures, les escoles poden ser un focus de propagació i per això demanen mesures més estrictes i que no s'estalviïn diners.

Font creu que caldria gastar 1.500 milions d'euros més en l'educació pública a Catalunya aquest curs, un 1% dels fons que arribaran de la Unió Europea, per garantir el 100% de presencialitat durant tot el curs per part de tot l'alumnat.

D'altra banda, una vintena de delegats de la Intersindical-CSC s’han concentrat aquest dilluns al matí davant l'escola de Sant Vicenç dels Horts que no ha pogut obrir per positius. Per als representants d’educació de la Intersindical han faltat «previsió i esforços» en la gestió d’aquest inici de curs. Després de posar Dinamarca com a referència, on fa mesos que van obrir les aules amb 10 alumnes i l’ús d’espais municipals, han contraposat la situació del país nòrdic amb la de Catalunya, on, segons el sindicat, les «aules seguiran massificades, hi ha escoles de 700 alumnes que només disposen d’un termòmetre i pocs litres de gel hidroalcohòlic i molts substituts no arriben als centres fins al primer dia de curs tot i que les places fa més d’una setmana que estan buides».

Creuen que falten mesures des del primer moment

Davant l’escola tancada han recordat també la manca de mesures per l’etapa de 0-3 i «l’externalització i mala gestió del personal de risc». Per contra, han lloat la tasca dels equips directius, dels docents i del personal que treballa en escoles i instituts perquè, segons la Intersindical, és gràcies a ells i no al Departament d’Educació que es puguin obrir escoles i instituts amb «uns mínims d’organització i de seguretat». Unes escoles i instituts per a les quals han fet èmfasi que no cal només obrir-les, sinó que cal abocar-hi els recursos necessaris per mantenir-les obertes i segures.

Per acabar, han demanat la dimissió o cessament dels màxims responsables de la gestió educativa «que no han estat capaços ni d’escoltar ni de fer els esforços necessaris per als treballadors, els alumnes i les seves famílies», els quals han identificat en el conseller Josep Bargalló, el director general de Centres Públics, Josep González Cambray, i el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, Ignasi Garcia Plata.

La seva gestió, han apuntat, «s’ha basat en la mala comunicació, la pèrdua de temps, la no negociació amb els representants dels treballadors, la nul·la voluntat d’escolta de la comunitat educativa, la planificació basada més en la reacció que en la prevenció, els canvis constants de criteri i la manca d’un esforç extra que necessitava aquesta situació».


Comentaris

envia el comentari