Els més de 40 dies que hem estat confinats a causa de la Covid-19 podrien tenir greus conseqüències per a tota la població. Molts ja parlen de la síndrome de la cabana com la nova malaltia psicològica derivada del coronavirus.
Tot i que no ha estat categoritzada com a tal pels professionals de la salut mental, la veritat és que la síndrome de la cabana ja és un fet que té com a principal característica la por a sortir al carrer després de tantes hores de tancament.
Hi ha psicòlegs que reneguen d'aquest nom com José Ramón Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Aquest explica a '20 minutos' que és un «mal nom», ja que no ens trobem reclosos per voluntat pròpia. Així, explica que ara mateix aquesta por «afecta persones de totes les edats i cada un té els seus motius per no sortir» i que encara no entenem per què.
D'altres com Ovidi Peñalver sí que afirmen que la gent s'està sentint com si estigués segrestada i «s'ha acostumat a estar en la seva cova i no sortir d'aquí».
Com és tenir la síndrome de la cabana
Un exemple és Marisa, una veïna de Cartagena de 61 anys, amb diverses patologies, i que passa el confinament amb la seva germana. Confessa que o «les meves filles ens fan la compra o si no la demanem per Internet i, quan ens la porten, els demanem que la deixin a la porta de casa» pel pànic a sortir. «Ni de conya» vol anar a un supermercat i esperarà que tot sigui normal per tornar a sortir.
La seva germana Pilar, de 63 anys, sí que s'atreveix a fer algunes sortides a llençar les escombraries. Relata, però, com quan ho fa «torna descomposta», i que arriben a acumular bosses perquè ho passa fatal. Diuen que a la seva gossa li han posat un bolquer per no haver de passejar-la.
Tot i que la majoria d'afectats són persones de risc, majors o nens, no té per què ser així. Maria, de 20 anys, explica el seu tancament sola a Madrid. No va voler tornar a Almeria per protegir els seus pares. Encara que ella sí que la primera vegada que va anar al súper va ser una mala experiència: «Vaig sortir del súper plorant. La sensació va ser terrible, vaig sentir molta ansietat i no podia respirar». A més, s'atabala quan veu molta gent al carrer.