El barri d'Horts de Simó de Reus, i en concret el carrer de la Sardana, ha estat notícia, darrerament, per diversos aldarulls que s'hi han produït, principalment de nit. Tant l'Associació de Veïns com l'Ajuntament expliquen que s'està treballant per resoldre una situació que consideren que no és tan dramàtica com sembla a través de les xarxes socials.
El cas és que un grup de veïns, que es volen mantenir en l'anonimat, expliquen que han creat la plataforma Salvem la Sardana, un col·lectiu que, asseguren, aplega 300 veïns. Consideren que el barri s'ha degradat i que les baralles i aldarulls, el tràfic de drogues i la prostitució són constants.
Les càmeres de videovigilància, «imminents»
La plaça del Comte de Reus i el carrer de la Sardana són dos dels espais on s'han d'instal·lar càmeres de videovigilància en el marc de la següent fase que ha de desenvolupar l'Ajuntament de Reus. La regidora de Seguretat, Convivència i Civisme, Dolors Vázquez, assegura que «de manera immediata instal·larem la segona fase de videovigilància».
El projecte, exposa, s'havia vist interromput per la suspensió de terminis burocràtics dictada amb l'estat d'alarma. «Això complementarà l'actuació dels agents de la Guàrdia Urbana, i no vol dir que quan s'instal·lin, marxin; se seguirà fent el suport policial a peu», assegura.
L'Ajuntament i l'Associació de Veïns fa dies que han intensificat el contacte i les reunions. El president veïnal Gustau Duran, afirma que «les solucions s'estan buscant, els diferents departaments de l'Ajuntament hi estan treballant i nosaltres hi estem implicats, evidentment».
«Hi ha hagut veïns que ens han trucat, i amb alguns ens hi hem trobat i hem pogut parlar i dialogat», relata. Com a exemple de la tasca que s'ha fet les darreres setmanes, «hi ha més presència de Guàrdia Urbana i de Mossos d'Esquadra i estem contents amb el servei que s'està fent».
Admet que hi ha situacions d'incivisme, soroll o tràfic de drogues, però no en major mesura que poden ser-hi a qualsevol altra zona de Reus. Entén que alguns veïns puguin no sentir-se segurs; «jo no dic que no estigui justificat, la sensació de seguretat o inseguretat és pròpia de cadascú».
El que sí que deixa clar és que «s'està treballant, el que volem és viure i conviure, i per això treballem amb els departaments de l'Ajuntament i amb els partits tant del govern com de l'oposició». Sentencia, de fet, que «jo sóc veí de la Sardana, el meu balcó dóna a la Sardana i seguiré vivint aquí i que molts anys tingui de vida per poder gaudir-la».
Creen la plataforma Salvem la Sardana
En paral·lel a la feina de l'Associació de Veïns d'Horts de Simó, un grup de persones ha constituït la plataforma Salvem la Sardana. Es volen mantenir en l'anonimat, i tant entre ells com per establir contacte amb els mitjans de comunicació només fan servir les xarxes socials.
Asseguren haver-se desvinculat de l'Associació de Veïns «per potenciar el ressò mediàtic que hem creat per arribar a tenir un barri segur». Se senten «enganyats» per part del consistori, a qui reclamen una reunió per fer-los escoltar les seves propostes.
Es mostren indignats pels «problemes de baralles, estupefaents, inseguretat, sorolls, mobilitat i amb els locals» que denuncien que pateixen. Asseguren que hi ha un «alt índex d'ocupació d'habitatges, vandalisme, aldarulls, brutícia, risc de contagis i degradació del barri».
Per tot plegat reclamen a l'Ajuntament de Reus que dugui a terme «un control exhaustiu dels locals des del punt de vista de Salut Pública, la limitació d'aforament, el compliment dels permisos i llicències i també que s'actuï contra les activitats il·lícites». A més, volen que s'obri una comissaria de proximitat de la Guàrdia Urbana.
Apunten també a Serveis Socials i Ciutadania perquè activin «urgentment les polítiques necessàries» . Consideren que el barri està «deixat de la mà de Déu, s'ha descuidat per part de l'administració des de fa anys». Denuncien que hi ha prostitució, tràfic i consum de drogues, excés d'aforament als bars de la zona i sorolls fins a altes hores de la matinada, a més de baralles i aldarulls i les conseqüències que comporten.
Reforç policial
La instal·lació de càmeres a la via pública no és l'única actuació que planteja el govern local. En l'àmbit de la seguretat, la regidora Dolors Vázquez apunta que «hi ha hagut algun conflicte de convivència, però no podem dir que sigui una zona totalment insegura o perillosa».
«Des de les dades objectives que tenim són situacions que es poden produir a qualsevol altra zona de Reus», insisteix. «Desafortunadament potser han sigut molt puntuals després del confinament, però ja fa quinze dies que hi treballem en el sentit que no només a la tarda tenim agents de la Guàrdia Urbana, sinó que a la nit, des de fa molts dies, tenim dues patrulles estàtiques a la zona».
Assegura que «quan vam detectar que s'havien produït un parell de situacions de conflictivitat en la convivència ens hi vam posar a treballar de seguida». «Ja hem parlat amb l'Associació de Veïns per compartir informació i va ser una reunió molt satisfactòria i continuarem treballant així».
Actuació urbanística a la zona
Una altra línia de treball de l'Ajuntament és la urbanística. La regidora de l'àmbit, Marina Berasategui, apuntava aquest dimecres, durant el balanç del primer any del mandat que va fer ERC, que es projecta una actuació que abraçarà tant el carrer de la Sardana com la plaça del Comte de Reus.
«Tenim adjudicat l'equip tècnic que ha de portar endavant la revisió de l'espai de la plaça Comte de Reus, i és obvi que en el moment actual ha quedat palès la visió física de la ciutat, que pot influir o condicionar determinats usos de l'espai públic», planteja.
El que s'està treballant és «revisar, no només la plaça Comte de Reus, sinó també fer una revisió del carrer de la Sardana». En el cas de l'urbanisme, l'actuació aniria destinada, específicament, a pal·liar els problemes de soroll. «El conflicte de vegades es genera per l'àmbit acústic, tot i que ara als mitjans estem veient altres punts de descomfort».
«La configuració d'aquest espai, que era un carrer amb una secció molt vertical, no és del tot compatible amb un ús d'aquell carrer com a plaça pels problemes de reverberació que genera», exposa. Berasategui assegura que «això no és insalvable, s'ha de revisar i des d'Urbanisme farem aquesta reflexió».