En la societat actual, la imatge i l’aparença física s’han convertit en una obsessió cada vegada més comuna. D’aquí ve la proliferació de tractaments i productes cosmètics, entre ells, el popularíssim bòtox.
Amb el nom científic de toxina botulínica, aquesta substància és una neurotoxina d’origen natural produïda pel bacteri Clostridium botulinum, que apareix en aliments mal conservats i produeix intoxicacions alimentàries.
Un verí amb efectes terapèutics
El mecanisme d’acció de la toxina botulínica es basa en la seva capacitat per bloquejar l’alliberament d’acetilcolina, un neurotransmissor essencial per la contracció muscular. Com a resultat, el múscul es relaxa temporalment i perd la seva capacitat de produir contraccions involuntàries o espasmes.
En medicina estètica, aquest efecte paralitzant s’utilitza per reduir les línies d’expressió.
Malgrat que el seu ús està associat a retocs estètics –de vegades, desafortunats–, el bòtox també s’empra per combatre diversos trastorns, incloent-hi espasmes musculars, migranyes cròniques, incontinència urinària i sudoració excessiva, entre molts altres. Està, per tant, considerada com a substància segura i efectiva quan és administrada per un professional.
No obstant això, un estudi recent de la Universitat d’Irvine (Califòrnia) suggereix un sorprenent efecte secundari del bòtox sobre el processament de les emocions. El seu origen estaria en els mecanismes més bàsics que el cervell empra per reconèixer les expressions de les persones que ens rodegen.
El valor de les microexpressions
Sense la mediació de la paraula i simplement fent ús d’un divers repertori de ganyotes, somriures, celles arrufades, parpellejos i gestos oculars, es poden comunicar una infinitat d’emocions, com la por, la ira, la tristesa i la felicitat. També informació social i d’estatus, com la submissió o l’agressió.
D’aquesta manera, les expressions facials –especialment les microexpressions, que duren només una fracció de segon– poden revelar emocions als nostres interlocutors inclús abans que sapiguem conscientment el que estem sentint.
Però, què succeeix si es redueix la nostra capacitat gesticular? Clarament, podríem pensar en un obstacle per a la comunicació. Això es va posar de manifest durant la pandèmia de la Covid-19, quan l’ús generalitzat de mascaretes va repercutir negativament en la qualitat de les interaccions socials.
D’igual manera, el bòtox disminueix la mobilitat dels músculs facials, limitant la nostra capacitat per expressar emocions de manera natural i completa.
Fins aquí tot sembla tenir sentit, però és que a més el mencionat treball descriu un sorprenent efecte en la facultat de la persona que rep la toxina botulínica per reconèixer i interpretar les emocions dels altres.
I què ocorre si no podem arrufar les celles?
Per comprendre com els nostres propis gestos afecten la interpretació emocional, els investigadors van mesurar l’activitat cerebral en 10 dones d’entre 33 i 40 anys a les quals es va injectar bòtox per induir paràlisi temporal del múscul responsable d’arrufar les celles, conegut com a glabel·la.
Els investigadors van registrar l’activitat cerebral d’aquestes voluntàries mentre observaven imatges de rostres que mostraven diferents emocions (alegria, tristesa, enfadament, etc.) abans i després de rebre el tractament. Inesperadament, els resultats van mostrar canvis en l’activitat de l’amígdala, una regió cerebral clau per reconèixer i interpretar les emocions.
Com és això possible? Els autors del treball suggereixen que restringir les nostres pròpies gesticulacions podria dificultar l’anomenada retroalimentació facial. Segons aquesta teoria, quan veiem una cara enfadada o feliç, contraiem o flexionem els músculs corresponents per recrear l’expressió i ajudar-nos a identificar l’emoció reflectida.
Llavors, la prevenció de les celles arrufades amb el bòtox impediria la formació d’aquestes microexpressions, afectant el processament de les cares emocionals.
L’estudi aporta noves evidències a una creixent línia de pensament que proposa que la inhibició de la contracció de la glabel·la altera l’activitat neural implicada en el processament emocional. A més, aquests resultats ens ajuden a comprendre millor com interpreta les emocions el cervell.
La capacitat de llegir correctament els gestos dels altres és essencial per a la comunicació i la interacció social efectives. Fins al punt que els defectes en el reconeixement de l'expressió facial són considerats un dels principals símptomes dels trastorns socials, com l’autisme.
Els problemes per interpretar els senyals socials poden dificultar l’establiment de relacions i la construcció d’una xarxa social sòlida. Encara que es necessita més investigació per confirmar els descobriments i comprendre millor el paper del bòtox en la interpretació de les emocions, és important sospesar els seus possibles (i inesperats) efectes secundaris a l’hora de considerar sotmetre’s a aquest tipus de tractaments.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.