Els anys 80 van suposar tota una revolució pel que fa a l'oci nocturn. Els joves d'aquella època eren els primers que se sentien lliures, després d'haver passat una infància en la dictadura franquista. En aquells anys va arribar el 'boom' de les discoteques, que van canviar totalment el concepte d'oci i de diversió. Mentre que en la generació anterior la seva joventut s'havia basat en els balls de diumenge i de Festa Major, els joves dels anys 80 eren influenciats pels estímuls que rebien d'Europa i de la resta del món.
El Camp de Tarragona, i amb l'epicentre a la zona de Salou, va començar a omplir-se de pubs i discoteques que introduïen una nova manera de divertir-se i de reunir-se. Parchís, La Cage de Medrano, Flash Back, Hilarios, Caballo Blanco, Saint Germain a Salou; el Focus i el Drums a Reus; L'Egipsis o l'Studio 81 a Tarragona; la Longplay i la Jordi's a Torredembarra; la Chrisalys de Valls; La Sínia de l'Espluga de Francolí; o la Vip's i la Louie Vega de Calafell, entre moltes d'altres, eren el lloc de trobada dels joves cada cap de setmana.
Podeu escoltar la llista de reprodució dels 'hits' de les discoteques dels 80's al Camp de Tarragona que hem creat:
Salou, l’epicentre
Ja fa més de cinquanta anys que Salou és l’epicentre de l’oci nocturn del Camp de Tarragona. La Cage va ser de les primeres discoteques a instal·lar-se a Salou, el 1967, llavors sota el nom de La Cage de Medrano, i la seva insígnia era una gàbia. Primer va començar sent una carpa de circ, i era un local que operava més aviat en àmbit privat. Més tard ja es va construir l’edifici, que estava inspirat en una nau espacial, i es va obrir més al públic. Ara bé, el que eren joves als 80 recorden que La Cage de Medrano sempre va ser més selectiva, de caràcter més ‘pijo’, on hi anava sobretot gent de Tarragona ciutat.
En canvi, la Flash Back, que va obrir les seves portes l’estiu del 1969, acollia gent d’arreu de les comarques, recorden els joves dels 80. Aquestes dues discoteques, que actualment encara funcionen, s’han convertit en les més veteranes de les nits de la capital de la Costa Daurada. Ara bé, en aquella època hi havia una rivalitat entre La Cage i la Flash Back, que «oblidaven» un dia a l’any organitzant una festa conjunta, «Indios y vaqueros», on el públic de la Cage eren els indis i el de la Flash Back eren els vaquers.
La Parchís va ser una altra de les discoteques mítiques de Salou. Inaugurada el 1982, estava ubicada a l’edifici Galas, i al primer pis hi havia una sala de festes. Llavors era la més gran de Salou, i estava ambientada, tal com el seu nom indica, amb els colors del parxís, i la pista de ball simulava un tauler d’aquest joc. El tendal de l’entrada, les butaques, les taules, el sostre, els llums... tot tenia els colors verd, blau, vermell i groc. La seva gran pista de ball permetia acollir una bona afluència de gent a la qual li agradava ballar al ritme de la música disco de l’època.
Reus i Tarragona, a la cua de l'oci nocturn
Les dues capitals mai han brillat per tenir un oci nocturn que sobresortís, una tendència que ja va començar a marcar-se als anys 80. A Reus un dels locals més concorreguts va ser el Focus, ubicat al carrer de Riudoms. Es va inaugurar l’any 1978, i hi sonava música d’estil jazz i rock. El Drums, inaugurat el 1981 per un grup de joves reusencs, va esdevenir un local de referència d'oci nocturn a Reus fins als anys 90. L'any 2013 es va decidir reobrir-lo per «recuperar l'essència reusenca perduda en els darrers anys». També va tenir èxit la discoteca Metàl·lic, ubicada al carrer de Sant Esteve. L'any 2008 el local va ser ocupat pel Centre Social Okupat, i durant uns mesos hi van dur a terme tallers, però finalment els propietaris de l'edifici els van fer fora.
La ciutat de Tarragona no tenia tanta oferta com Salou. Els locals més concorreguts eren l'Egipcis, ubicada a l'avinguda de Roma, i un altre dels més famosos va ser l’Studio 81, ubicat al costat del Club Tennis Tarragona, a la Cala Romana. Es va inaugurar l’any 1981, i un dels propietaris era, curiosament, l’actual president del Nàstic, Josep Maria Andreu. Malgrat que no és de les discoteques va durar més, ja que va estar oberta al voltant d’una dècada, aquesta discoteca va marcar tant els joves tarragonins que més tard, el 2015, es va fer una festa en honor seu.
La Vip's i l'avioneta de la Louie Vega, a Calafell
Les dues discoteques més emblemàtiques del Baix Penedès eren a Calafell, la Vip’s i la Louie Vega. La Vip’s va obrir les seves portes l’any 1976 al carrer de Monturiol, i ràpidament es va convertir en un punt de referència de l’oci a la comarca i a Tarragona. Durant els primers anys, a finals dels 70 i principis dels 80, va ser un local ple de glamur, on s’hi deixaven veure personatges famosos de l’època. La discoteca va tancar finalment el setembre del 2004, després d’haver perdut la seva atracció. El 2012, diferents empresaris calafellencs van impulsar una segona època de la discoteca que dura fins a l’actualitat.
La Louie Vega va ser una altra de les discoteques importants de finals dels anys 80. Situada a la carretera que va de Calafell a Segur, aquest complex de 25.000 metres quadrats va ser inaugurat l’any 1988, amb un disseny innovador en el qual destacava l’avioneta encastada contra una paret, així com la cascada i la piscina exterior. Es diu que el nom de la discoteca va ser en homenatge a una aviadora que es va estavellar a prop d’aquesta zona l’any 1956. Durant vint anys, la discoteca Louie Vega va ser un referent de les nits a la comarca, fins que va tancar portes el 2008. Després d’una breu reobertura el 2010, la sala va quedar abandonada definitivament.
La macrodiscoteca Chrysalis de Valls, fins al 2004
Valls va acollir un altre dels altres grans emblemes de l’oci nocturn: la discoteca Chrysalis. Es va inaugurar el 1979 i estava ubicada a la carretera que va cap al Pla de Santa Maria. Era un local molt gran i espectacular, va ser de les primeres macrodiscoteques de la zona. Acollia tot el jovent dels pobles del Camp de Tarragona, que s’hi desplaçaven per gaudir de les sales, amb ambients diferents. La Chrysalis va romandre oberta fins al 2006, quan es va tancar definitivament després de 27 anys d’activitats, esdevenint un referent de moltes nits de festa.
Paradox, Jordi's i Long Play, a Torredembarra
A Torredembarra els locals més famosos van ser la Paradox, la Jordi's i la Long Play, aquesta última amb les seves lletres negres i vermelles a l’exterior, i caracteritzada per una música de qualitat i més selecta, deixant una mica de banda la música discotequera. En els últims temps, també hi feien sessions de karaoke. De fet, posteriorment els propietaris també van obrir una Long Play a Alcanar, el 1981. D’aquesta manera, Torredembarra s’obria al món de l’oci nocturn i acollia molt jovent del Tarragonès, del Baix Gaià i del Baix Penedès, que avui dia recorden amb nostàlgia les tardes i nits de divendres, dissabte i diumenge.
Lloc de trobada i de gaudi de la música
Si comparem l’oferta de discoteques als anys 80 amb l’oferta actual, observem que llavors n’hi havia moltes més que ara. A més, s’omplien cada cap de setmana en totes les sessions. Una altra de les característiques de les discoteques d’aquella època és que es feien sessions de tarda i de nit, i no era estrany anar de discoteca divendres a la nit, dissabte a la tarda i a la nit, i fins i tot diumenge en la sessió de tarda.
Anar de discoteca era una forma de trobar-se amb els amics, de socialitzar-se. L’oci nocturn d’aquella època es caracteritzava perquè la gent era molt fidel als seus locals. De fet, la música definia totalment l’estil del local, i això comportava que hi anés un perfil de gent determinat. Tothom acostumava a anar al mateix lloc, i allà sempre es trobava amb els seus. Els joves dels 80 recorden que, per exemple, mentre que La Cage tenia un ambient més selecte i la música era més moderna, d’estil new wave; la Flash Back acollia gent dels pobles del Camp de Tarragona i hi sonava música disco; o a la Parchís hi anava més gent de Reus i punxava música disco. La Hilarios tenia una peculiaritat, i és que la gent ballava de cara a una paret amb llums i s’hi posava música rock, més avantguardista, acollint un públic més punk.
Les discoteques eren, llavors, un punt de trobada amb els amics i coneguts, però també eren un lloc on anar a escoltar música. L’accés a la música no era tan senzill com avui dia, i la gent anava de discoteca també per descobrir els ‘hits’ nous del panorama musical dels anys 80. En part, aquest és un dels motius pels quals la gent era fidel a un o dos locals, perquè sabien que allà el punxa-discos posaria les novetats o posaria aquelles cançons que els agradaven. En aquella època, el jovent escoltava la música, ballava i conversava, era la manera de socialitzar-se cada cap de setmana. Aquestes discoteques van marcar tota una generació que avui recorda aquells anys com la millor època de la seva vida, uns anys d'alliberació.