Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Dues professionals sanitàries de l'Hospital Clínic de Barcelona.

«Un sou indigne»: Metges catalans denuncien una baixada de salaris durant la crisi del coronavirus

També lamenten que l’equipament als hospitals ha estat «deficitari»

Dues professionals sanitàries de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Els metges residents de medicina de família i comunitària reclamen un sou digne | ACN

«Hem estudiat set anys, aprovat unes oposicions i ara estem afrontant una pandèmia  mundial. Ens anomeneu ‘herois’ i ens aplaudiu  cada dia religiosament a les vuit però després ens gireu l’esquena amb un sou indigne que no arriba ni als 1.000 euros al mes». D’aquesta manera s’expressa un grup de metges residents de medicina de família i comunitària en una carta oberta que ha publicat aquest dijous ‘Crònica Global’.

Els metges en l’última fase de formació denuncien que la crisi sanitària ha comportat horaris maratonians i disponibilitats exhaustives, i lamenten que l’esforç no només no s’ha vist reflectit a la nòmina, sinó que els ha baixat perquè no se’ls ha comptabilitzat cap guàrdia, concepte amb el qual habitualment arrodoneixen el sou.

Els metges residents de medicina de família i comunitària de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell  i els CAP Badia, Ca’n Oriac i Serraparera denuncien que han sofert «un empitjorament» del que cobren. Expliquen que tenen un sou base molt baix, «menys de mil euros nets», de tal manera que el salari «depèn totalment del nombre de guàrdies» que facin cada mes.

Per aquest motiu, afirmen que els horaris que han hagut de fer tant els residents que han estat a CAP com els que han estat a hospitals, amb sistemes de torns de 12 hores, els han «perjudicat  clarament», atès que no han pogut fer aquestes guàrdies. A més, denuncien que tampoc se’ls han reconegut nits ni cap de setmana, que «no formen part» del seu horari laboral  normal estipulat com a residents».

Assumint més responsabilitats del que pertoca

El col·lectiu també lamenta el perjudici econòmic que han sofert els residents  que han hagut d’estar de baixa. I a més subratllen que han tingut menys supervisió  dels adjunts per «la pressió assistencial i el caos organitzatiu», i que han hagut d’assumir «rols i responsabilitats  més enllà» del que els correspon. Per això, reclamen un plus  de menor supervisió «reflectit al BOE com a complement reconegut».

Per tot plegat, reclamen que sels reconegui «la feina  ben feta» en forma de «nòmina equivalent, com a mínim, a la de mesos anteriors», així com la implementació de plusos  de nocturnitat, de cap de setmana, de perillositat i de menor supervisió. També exigeixen que tot es vegi reflectit «tant en nòmines futures com compensat en nòmines anteriors» amb l’objectiu d’arribar a tenir «un sou digne».

Disponibilitat exhaustiva

A la carta els residents fan un repàs cronològic  de la manera com s'ha afrontat la crisi, començant pels horaris. Expliquen que els que es van quedar als CAP arran de la reorganització  del servei  per atendre els infectats per la  Covid-19 van fer jornades laborals ordinàries, molts dies doblant a la tarda per necessitat i fent múltiples tasques, entre elles atendre les urgències.

Els residents  que estaven a hospital, afegeixen, van passar a fer torns de 12 hores alterns, fins als 3-4 setmanals, distribuïts principalment a urgències i planta, amb pacients infectats de coronavirus. Els horaris van ser «una bogeria», amb canvis constants per baixes laborals i aïllaments, fins al punt que a la pràctica hi ha hagut «disponibilitat 24 hores al dia els 7 dies de la setmana, sense importar dies, nits o caps de setmana».

L’equipament als hospitals ha estat «deficitari»

Pel que fa a l'equipament, expliquen que en l'àmbit ambulatori ha estat «més o menys assegurat», però que en l'hospitalari ha estat «deficitari, per no dir inexistent». Afirmen que no ha disposat d'EPI reglamentaris  «en cap moment», si no de material no adequat reutilitzat i compartit, «amb el risc augmentat de contagi  del personal tant de coronavirus  com d'altres afeccions».

Per això, la millor opció va ser utilitzar «bosses d'escombraries com a protecció corporal». Pel que fa a les mascaretes, han dut «fins a 21 dies» material teòricament no reutilitzable o fins i tot «defectuós», que van dur durant diversos dies abans no se'ls va avisar que «no protegien prou» i que s'havien de canviar.