Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatges d'un submarí científic sota el gel antàrtic

Un submarí espia la base del glacial Thwaites, el més perillós del món

Un robot subaquàtic ha rastrejat la part inferior de Thwaites, el glacial més perillós del món, i ha trobat que està en estat líquid, causant que s’acceleri la seva destrucció

Per primera vegada, un robot submarí ha pogut obtenir imatges i dades d’un dels glacials més perillosos del món, o el que més, i els resultats obtinguts són realment preocupants: els danys que pateixen aquestes enormes massa de gel són pràcticament irreversibles a causa del canvi climàtic. I és que els resultats que s’han obtingut de la part inferior de Thwaites són extrapolables a bona part de la resta de pols terrestres.

El glacial Thwaites és considerat el més perillós del món malgrat tenir una superfície de tan sols 200.000 km2 (el que equival a gairebé mitja Península Ibèrica), però la seva contribució a l’augment del nivell del mar és el que el fa especial, ja que en tan sols 200 anys podria perdre tota la seva massa de gel, fent pujar el nivell del mar 1,5 metres.

Primers passos del submarí

El robot, anomenat Icefin, va nedar més de 15 km d’anada i tornada durant 5 missions. Durant aquests sondejos, el submarí va creuar per una de les parts més importants del glacial pels científics, el que anomenen la zona de posta a terra. Aquesta zona és el punt on descansa el glacial sobre el fons matí i a on, a la vegada, comença a flotar.

Si aquesta zona retrocedeix de manera més ràpida és que el desgel és més gran. Per aquesta raó és tan important l’estudi d’aquesta regió del glacial. «És la primera vegada que algú aconsegueix o ha vist la zona de posta a terra d’un gran glacial sota l’aigua, el punt on té lloc la fusió i desestabilització del glacial», explica Britney Schmidt, co-investigadora de l’ITGC de l’Institut de tecnologia de Geòrgia.

«Amb aquestes imatges vam poder observar les interaccions del gel que tenen lloc als fonaments del glacial, impulsats pels sediments a la base i pel ràpid desgel a causa de l’aigua tíbia de l’oceà», concloïa Schmidt.