La conducta suïcida continua sent un problema de salut pública mundial que s’apropa als nivells de pandèmia. Les últimes dades de morts per aquesta causa en la població general d’Espanya indiquen que es manté en la primera posició de mort externa (3 941 morts, un 7,4% més que el 2019). A més, és un 8% (314) més alt en adolescents i joves (d’entre 15 i 29 anys).
Addicionalment, el Col·legi Oficial de Psicòlegs de la Comunitat de Madrid ha observat que els intents de suïcidi en aquest grup d’edat van augmentar un 250% el 2020, en comparació amb anys anteriors.
Precisament, les lesions autoinfligides o els intents de suïcidi són les conductes de risc prèvies que millor prediuen el risc futur de mort per suïcidi.
S’ha demostrat que hi ha factors que protegeixen a mitjà i llarg termini, promovent resiliència enfront de les situacions adverses. De la mateixa manera, l’absència d’aquests factors pot promoure una major probabilitat de nous intents de suïcidi més greus. Aquests factors resilients, és a dir, de fortalesa davant del trauma, han de ser valorats junt amb els factors de risc.
Mesurar resiliència enfront del risc
L’anàlisi d’aquests factors protectors davant de temptatives de suïcidi en adolescents i joves continua sent escàs, perquè l’atenció se sol centrar exclusivament en els factors de risc: ideació (pensar en el suïcidi), lesions autoinfligides o temptatives suïcides prèvies.
En aquesta línia, molt pocs estudis han intentat predir un possible reintent de suïcidi més greu en adolescents que han portat a terme lesions autoinfligides prèvies o un intent de suïcidi anterior.
Aquest procés de cribratge ha de ser ràpid i discret per tal de potenciar un nivell més alt de sinceritat en un col·lectiu que presenta una gran vulnerabilitat suïcida i que no desitja rememorar conductes de risc prèvies.
També resultaria molt útil analitzar el nivell de resiliència enfront d’aquestes conductes de risc suïcida en adolescents fora de l’àmbit mèdic o clínic, per oferir eines d’ajuda a mestres i professors a les escoles i instituts.
Centrar l'interès en el que és positiu
Resulta molt esperançador comprovar que alguns estudis ja s’estan focalitzant en els factors de protecció, ja que aquests cuiden de l’impacte psicosocial dels factors previs de risc.
Encara que aquests factors de protecció semblen estar relacionats entre si, la investigació prèvia suggereix que cadascun d’ells influeix de manera independent en la capacitat resilient davant de les lesions i temptatives de suïcidi.
Per exemple, l’optimisme tracta de centrar l’atenció en la possibilitat de resultats positius i exerceix un paper molt important en el comportament dirigit a un propòsit.
En relació amb l’esperança, és prioritària a l’hora d’afrontar una situació estructural, que no pot modificar-se. És per això que l’optimisme disminueix estats com l’ansietat i l’esperança modifica estats com la depressió, cosa que sembla protegir contra les lesions i temptatives suïcides en adolescents.
Cribratge de factors protectors
El nostre equip ha dissenyat una prova (SRSA-18) per valorar la resiliència en adolescents d’entre 13 i 18 anys que prèviament s’hagin infligit lesions o hagin tingut una temptativa de suïcidi. EL SRSA-18 ha pogut demostrar el seu bon funcionament i l’alta fiabilitat en aquest grup d’edat.
Aquesta escala consisteix en 18 preguntes que no fan referència als clàssics factors de risc del suïcidi, sinó que valoren exclusivament factors de protecció a través de tres grans subdimensions:
- Protecció interna: optimisme, autoconcepte i sentit de l’humor.
- Dins de l’anterior, l’estabilitat emocional: esperança, autocontrol i control d’impulsos.
- Protecció externa: les habilitats socials, la sol·licitud d’ajuda i el suport social de tipus emocional.
L’aplicació del SRSA-18 ofereix una puntuació final que determina el nivell de resiliència de cada pacient. Si és alt (per sobre de 16 punts), la realització de lesions autoinfligides o reintents de suïcidi futurs es minimitza, encara que podrien continuar existint factors previs de risc.
Teràpies específiques
La potenciació d’aquests factors protectors ha de ser clau durant el procés d’intervenció psicològica per tal d’evitar futurs reintents més greus o el suïcidi. Però és fonamental que aquest procés es porti a terme per professionals de la Psicologia conjuntament amb els pares d’aquests adolescents.
Algunes teràpies psicològiques de tercera generació, com la Teràpia dialèctica de la conducta (TDC), també ofereixen resultats esperançadors enfront de les lesions i temptatives suïcides prèvies en adolescents i joves.
Les polítiques sanitàries públiques per a la prevenció del suïcidi a Espanya han de prendre mesures efectives com l’increment de psicòlegs en atenció primària (psicòlegs generals sanitaris) i atenció sanitària especialitzada (psicòlegs interins residents) per poder lluitar realment contra aquesta xacra social, que no se soluciona exclusivament, com ja s’ha comprovat, amb tractaments psicofarmacològics.
Aquesta notícia és una traducció de l’article originalment publicat al portal TheConversation.com.