Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'un supermercat Condis.

Els supermercats catalans Condis anuncien un canvi que afecta tots els seus clients

Condis aposta per la marca pròpia per pal·liar els efectes de la inflació

Cada vegada veiem més supermercats que ho fan. És una constant. Apostar per les marques blanques és, segurament, la manera més eficaç de reduir costos. Mercadona n'és l'exemple perfecte d'una estratègia que, això sí, s'ha traçat amb bisturí. 

L'aposta per la marca blanca ha de ser recíproca. Hi guanya el supermercat, sí; però el client ha d'entrar a l'equació donant el vistiplau al canvi que ofereix la firma. I ara, qui intenta seguir els passos d'aquesta estratègia és un supermercat català: Condis. 

Condis afegeix 200 productes de marca pròpia

La cadena de supermercats Condis explica en un comunicat que ha «reorientat» l'estratègia comercial afegint 200 productes de marca pròpia, amb l'objectiu de «minimitzar» la inflació i la tendència alcista en els costos de les matèries primeres i l'energia. Durant el 2023 el grup preveu facturar més de 800 milions d'euros.

Imatge dels supermercats Condis.
Condis anuncia un gir de totes les seves botigues: la marca blanca és ara una prioritat. | Condis

Cal destacar, sobre el perquè del canvi de Condis, que Catalunya va tancar el 2022 amb un dèficit públic de 3.816 milions d'euros, xifra que equival a l'1,51% del PIB. Es tracta d'una xifra que multiplica per quatre el dèficit registrat el 2021, que va ser de 903 milions d'euros, un 0,39% del PIB. 

Condis factura un 5% menys

La cadena de supermercats Condis va facturar 773 milions d'euros durant el 2022, un 5% menys que els 817 milions d'euros d'ingressos de l'exercici anterior. 

En un comunicat, la companyia ha assegurat que a Catalunya la xifra de negoci va augmentar un 3% interanual durant el 2022, al mateix temps que també va destacar la facturació del segment online, fins a assolir els 13 milions d'euros. 

Finalment, sobre les raons de l'aposta del grup, també s'ha de posar en context que el dèficit de Catalunya va ser lleugerament superior que el conjunt de comunitats autònomes, que també van tancar l'any en negatiu, en concret amb registres que representaven l'1,14% del PIB. El govern espanyol atribuïa l'augment del dèficit del conjunt de comunitats als menors recursos extraordinaris vinculats a la pandèmia que es van rebre en exercicis anteriors. El dèficit de l'Estat va reduir-se fins al 4,8% del PIB.