La Sala Penal del Tribunal Suprem ha establert que es computin tant delictes com víctimes existents en els casos de captació i ús de menors amb finalitats pornogràfiques. La doctrina ha quedat fixada arran del recurs de cassació presentat per Fiscalia davant de la sentència de l'Audiència de Tarragona que va condemnar a penes de fins a 57,5 anys de presó a quatre homes per formar part d'una xarxa d'abús de menors i pornografia infantil destapada l'any 2015 a Tortosa. El Suprem considera que cada menor subjecte passiu del delicte és una víctima i que s'han d'entendre comesos tants delictes com menors siguin atacats, rebutjant que s'imposi una sola condemna per un delicte continuat sobre la base d'accions reiterades contra diferents víctimes.
En la sentència, en la qual ha actuat com a oponent Pablo Llarena, s'admet la possibilitat que existeixi un delicte continuat en els supòsits que la reiteració de conductes es projecti sobre un mateix subjecte passiu, per més que la conducta típica d'elaborar un material pornogràfic amb el menor suposi, a vegades, que pugui haver de reiterar-se l'abús sobre la mateixa persona.
«Corrompre el procés educatiu del menor és soscavar els criteris i les pautes ètiques que han d'acompanyar la seva trajectòria fins a la maduresa. El delicte continuat és predicable en aquells supòsits en els quals la repetició de l'acció presenta una entitat autònoma i clarament diferenciada, de manera que la conducta novament desplegada introdueix la capacitat de tallar el comportament futur del menor de forma profunda i significativament superior a com ho haguessin fet les pràctiques anteriors», apunta la sentència.
Així doncs, el delicte continuat s'apreciaria en els casos en els quals la reiteració d'abusos «no apareix com un impacte que desdibuixa puntualment els correctes referents educatius del menor, sinó que la reiteració suposa introduir un nou patró en el seu llarg procés educacional», sotmetent-lo a un procés educatiu «invers», «llaurant i esculpint la personalitat de forma progressiva i realment eficaç, però amb els contravalors que el legislador proscriu».
En aquests casos, l'apreciació de delicte continuat exigirà un plus que ha de ser valorat amb criteris restrictius en cada cas concret. Principalment, la reiteració d'actes homogenis oferint una antijuridicitat que ressentís el bé jurídic de forma substancialment diferenciada a la que resultaria de cada acte individualment considerat. Segons aprecia el Suprem, es basaria sobre «una reiteració d'atacs suficientment diferenciats per trencar la unitat d'acció que presideix els diversos comportaments que el subjecte actiu desplega per obtenir un material pornogràfic», coneixent i assumint la reiteració com un mecanisme efectiu a l'hora de transformar profundament la personalitat del menor.
L'aplicació d'aquesta doctrina per part del Suprem arriba després del recurs de cassació interposat per Fiscalia contra la sentència de l'Audiència Provincial de Tarragona que condemnava a penes de fins a 57,5 anys de presó a quatre homes, integrants d'una xarxa establerta a Tortosa, per un únic delicte continuat de captació i ús de menors per elaborar material pornogràfic. Durant el judici, el fiscal va defensar l'existència de 103 delictes d'ús de menors per a finalitats pornogràfiques, tots amb concurs real, i apreciant la continuïtat delictiva respecte a algunes d'aquestes infraccions. Ara, el Suprem anul·la la sentència recorreguda i en dicta una de nova en la qual condemna els acusats per tants delictes o delictes continuats com víctimes van sotmetre un o més cops, mantenint la resta de pronunciaments de la sentència recorreguda.
La xarxa més gran desmantellada a l'Estat
Els quatre condemnats formaven part de la que les autoritats policials van qualificar com la major xarxa de pornografia infantil detectada a l'Estat, a la qual van intervenir més d'un milió d'arxius de contingut pornogràfic. La resolució judicial, però, es va veure condicionada pel fet que el presumpte cervell de la trama, Jean Luc Aschbacher, i els seus principals col·laboradors, Christian Arson i Youness en Naciri, van fugir —els dos primers després de la primera setmana de judici a Tarragona— i continuen en crida i cerca.
A tots tres els van detenir el 2015 quan es va descobrir que captaven menors per produir material pornogràfic en un pis de Tortosa a canvi de petites quantitats de diners.
El tribunal, però, només va poder condemnar quatre col·laboradors seus, als quals van descobrir i detenir un any més tard, l'estiu del 2016, arran de l'anàlisi del nombrós material intervingut a Tortosa. Es tracta de José Cardona i Martín Rafael Chanzá, arrestats a València; Fernando Aguilera, un exertzaina detingut a Biscaia; i Miguel Avilés, arrestat a Cubelles (Garraf). Tots ells, amb antecedents.
Segons el relat dels fets recollit a la sentència de l'Audiència Provincial de Tarragona, entre el 2008 i el juliol del 2016, Cardona, Aguilera i Chanzá van contactar amb joves d'edats compreses entre els 11 i els 17 anys, la majoria de famílies humils o desestructurades. Els convencien, oferint-los diners o regals, perquè participessin en reportatges fotogràfics i audiovisuals on els feien posar despullats, mostrar els genitals o masturbar-se davant la càmera. Sovint, assenyala el tribunal, van comptar amb la participació dels tres acusats fugits. Posteriorment, els compartien entre ells i amb tercers, els emmagatzemaven en diversos dispositius.