Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Borràs

El Suprem demana permís al Congrés per processar Laura Borràs

Se l'acusa de presumptes delictes de prevaricació, frau a l'Administració, malversació de cabdals públics

Borràs
Laura Borràs, al Parlament | Catalunya Diari

Aquest divendres, 22 de maig, el Tribunal Suprem ha acordat tramitar un suplicatori al Congrés per continuar el procediment penal contra Laura Borràs. Contra la diputada de Junts per Catalunya  (JxCat) es va obrir el passat mes de desembre una causa per presumptes delictes de prevaricació, frau a l'Administració, malversació de cabdals públics i falsedat documental quan aquesta era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

L'encarregat de materialitzar la petició de suplicatori ha estat precisament el president de la Sala II del Suprem, Manuel Marchena, que ha enviat un ofici al president del Tribunal, Carlos Lesmes, per tal de traslladar-lo al Congrés de Diputats, on serà revisat per la presidenta de la cambra, Meritxell Batet.

Els delictes que se li imputen

Tot plegat després que el passat 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, a qui la defensa de la portaveu de JxCAT acusa d’iniciar una  investigació judicial «prospectiva» amb motivacions polítiques.

Aleshores el Suprem va considerar que hi havia motius per seguir la causa contra Borràs perquè els fets descrits pel jutjat de Barcelona «podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, frau a l’administració malversació de diners públics i falsedat documental».

Segons aquesta actuació del Jutjat de Barcelona que el magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva en l’exposició de fets que motiva el suplicatori, entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa –també encausat-, amb qui Borràs mantenia una relació d’amistat.

El Suprem sosté que Borràs i Herrero haurien actuat «de comú acord» per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.