En un moment especialment agitat pel que fa als canvis en el treball, arriba una notícia important. El Tribunal Suprem ha reconegut el temps de desplaçament com a temps de jornada laboral, amb independència de la distància, en confirmar els recursos presentats davant aquesta instància pel comitè d'empresa Thyssenkrupp Elevadors de Guipúscoa.
Segons el sindicat basc LAB, aquesta sentència fa justícia i posa el colofó a una lluita de sis anys dels treballadors d'aquesta companyia, amb centres a Sant Sebastià i Eibar, perquè reconegués que la seva jornada laboral s'inicia quan posen en marxa el vehicle de l'empresa per desplaçar-se al lloc de treball.
La sentència confirma que, sense tenir en compte la distància, es calcula la jornada laboral incloent també el trajecte cap al lloc de treball, i no només des que s'inicia la revisió tècnica de l'elevador. El sindicat en qüestió necessita que la companyia no reconeixia a nou operaris el temps de desplaçament, perquè argumentava que treballaven en el mateix municipi que el centre de treball, a diferència de la resta de la plantilla, que es desplaçava per tota Guipúscoa.
Per contra, en el seu recurs davant el Tribunal Suprem, el sindicat LAB va argumentar que no hi havia aquest desigual tracte que donava l'empresa, i que el temps de desplaçament havia de ser el mateix, independentment de la distància, en aplicació de la sentència de Tribunal de Justícia Europeu del 2015.
El sindicat ha avançat que el Tribunal Suprem dóna la raó a les seves argumentacions en les dues qüestions, ja que la sentència estableix que no concorren raons objectives i proporcionades que justifiquin el tracte diferenciat als treballadors. Segons el LAB, «entenem que aquesta sentència obre la possibilitat de poder regular el temps de desplaçament no només per a les empreses que es dediquen al manteniment d'ascensors, sinó també a altres sectors on el manteniment és essencial a la seva activitat».
Els precedents
En sentència del 4 de desembre de 2018, el Tribunal Suprem va determinar que, en el marc de l'ajuda a domicili, el temps emprat pels treballadors per al desplaçament des del seu domicili fins al primer client i des de l'últim al seu domicili no pot ser qualificat de temps de treball. Això reiterava la doctrina del mateix tribunal resolta en 2015. No obstant això, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea rebutja que només pugui qualificar de temps de treball l'invertit en executar les prestacions als clients, ja que els desplaçaments a cada un d'ells són l'instrument necessari per executar les prestacions.
Per tant, sembla que les dues interpretacions es contradiuen. Però de fet, en les seves sentències anteriors del Tribunal Suprem no establia una conclusió definitiva i apel·lava a l'anàlisi de les circumstàncies en cada cas concret. Amb la sentència que acaba d'aprovar, obre la porta a la inclusió del desplaçament com a temps de jornada laboral.