Els sanitaris, i les sanitàries, d'arreu del territori han sigut la primera línia de defensa contra la pandèmia del coronavirus. Durant setmanes, cada vespre, a les 20.00 hores, els veïns i veïnes han sortit al balcó a retre un més que merescut homenatge a aquest col·lectiu.
La lluita contra la pandèmia s'ha dut a terme amb una cadena on totes les baules han jugat un paper clau. Els sanitaris han salvat vides, els treballadors essencials s'han deixat la pell perquè no manqués res als supermercats i els treballadors de les funeràries han hagut de fer front a situacions que els han deixat marcats. «Hi ha treballadors veterans que han quedat tocats» ens explica Clara Viñas, gerent de Serfumt, l'empresa gestora del Tanatori de Tarragona.
Un abril amb el doble de morts respecte a l'any passat
En els darrers tres mesos, març, abril, i maig, el Tanatori de Tarragona ha acollit un total de 424 serveis, 158 més respecte del mateix període de l'any passat. L'increment dona una foto ben definida de la magnitud de la tragèdia: gairebé un 63% més.
En aquests tres mesos, els pitjors de la pandèmia, destaca el mes d'abril. En paraules de Viñas: «A l'abril, les xifres es van disparar. Vam passar al doble de serveis, duplicant el que és habitual durant l'abril en anys anteriors». Sent precisos, a l'abril hi va haver 198 morts, més del doble que a l'abril de l'any anterior (94). La bona notícia, en aquest escenari dantesc, és que el mes de maig d'enguany «encara hi va haver algun mort per coronavirus la primera setmana, però després hem passat a les xifres habituals d'un mes de maig».
Com s'encara una onada tan tràgica des del darrer esglaó, l'esglaó de les funeràries? La gerent de Serfumt ens explica com han actuat per continuar donant un servei bàsic i que demana d'una alta qualitat humana en una trobada al seu despatx del Tanatori, en plena fase 2 del desconfinament, i amb les instal·lacions preparades per a complir totes les normes de seguretat sanitària.
«Vam tenir problemes amb què ens servissin equips de protecció els proveïdors habituals»
«Vam modificar els quadrants del personal amb la idea», desgrana la responsable del Tanatori, «de no fer coincidir a tots els nostres treballadors en algun moment. D'aquesta manera, si teníem algun contagi i s'havia de fer quarantena, podíem continuar donant el servei a la gent de Tarragona».
«I, a peu de canó, qui hi havia?» preguntem. «A la instal·lació hi havia el mínim de gent possible: un funerari i una persona que atenia a les famílies. La resta, de guàrdia a casa i, si els necessitàvem, se'ls convocava i tornaven a casa seva».
«Quan havien de venir a treballar», afegeix Clara Viñas, «disposaven dels equips de protecció que nosaltres ja teníem, però va arribar un punt en què vam tenir problemes amb què ens servissin els proveïdors habituals». «El problema va ser que el govern central no ens considerava personal sanitari i es van requisar guants i mascaretes» rebla Viñas.
Aquest important entrebanc, per aquells que són la darrera baula de la cadena, va complicar la feina dels treballadors funeraris, encarregats d'anar a cercar els difunts als hospitals. Es va poder superar gràcies a les gestions de l'administració catalana davant l'executiu central. Finalment, el govern espanyol els hi va donar el reconeixement de personal sanitari i «vam poder tornar a rebre el material».
A banda d'aquestes situacions particulars, que s'han donat a Tarragona, Clara Viñas deixa clar que «hem anat seguint les limitacions d'aforament pels nostres serveis que ens ha marcat el govern central. Abans d'entrar al desconfinament, només podien venir a acomiadar al seu familiar, sigui al cementiri, o a la sala 0 nostra, on fem el procés d'incineració, tres familiars, i això ha sigut l'aspecte més dramàtic».
«Si els familiars havien estat en contacte amb el difunt per coronavirus, no s'han pogut ni acomiadar»
Clara Viñas ens ofereix una repassada, elegant i molt respectuosa, sobre algunes situacions que s'han viscut a les darreres setmanes. «El 99% de gent que ha faltat per coronavirus era d'edat molt avançada. Es podia entendre que, bé, és llei de vida, però el procés ha sigut molt sobtat, molt cruel. Gent de 95 anys, que podrien haver arribat als 100 tranquil·lament, han desaparegut de sobte i els seus familiars no els han pogut ni acomiadar, ni fer un darrer petó».
«I per què?», tornem a preguntar. «El protocol deia que si era defunció per la COVID-19, o sospitosa, s'havia de tancar el fèretre, de manera hermètica, i no es podia preparar al difunt. Ha sigut impossible per als familiars poder tenir un darrer record de la persona estimada. A més a més, la circumstància dels aforaments. Només hi podien anar tres familiars i, clar, si per exemple són cinc germans, com fas la tria? O, fins i tot, familiars que han estat en contacte amb el difunt i que, com havien de fer quarantena, no podien acompanyar al seu ésser estimat».
«Hi ha persones que han mort soles i han marxat soles. Nosaltres, per la nostra banda, hem intentat ajudar al màxim, a través de mitjans telemàtics, o desplaçant-nos a la casa dels familiars, si aquestes són grans i no se'n surten amb la internet, per poder facilitar el procés. Per exemple, ens encarregàvem d'enviar el certificat de defunció per correu electrònic i, d'aquesta manera, els familiars es podien desplaçar, durant les primeres setmanes de l'estat d'alarma, sense patir cap mena de sanció» explica la gerent de Serfumt.
Clara Viñas remarca l'important esforç que ha suposat per a la seva plantilla la situació viscuda: «Treballadors de la casa, fins i tot gent molt veterana, s'han vist afectats pel que hem viscut. A nosaltres ens ha tocat dir-li a la família que no es podien acomiadar del seu familiar. Ha sigut tot molt complicat. Hem viscut una situació molt cruel».
«Un Tanatori a l'altura d'una capital de província com Tarragona»
A cap tarragoní se li escapa que les instal·lacions del Tanatori han envellit. A cap tarragoní se li escapa, tampoc, que són unes instal·lacions molt cuidades, gràcies a una plantilla que multiplica esforços. Ara bé, al futur previ a la pandèmia, Serfumt, l'empresa municipal de serveis funeraris de Tarragona, tenia a l'horitzó el projecte d'un edifici annex.
Clara Viñas declara el següent: «Ho hem tingut tot aturat. Tot estava pendent dels permisos de l'Ajuntament de Tarragona. Ara sembla que, a poc a poc, ho podrem reactivar. Ha passat el mateix amb la concessió de la cafeteria, que s'havia de tancar el procés d'entrega de documentació el 5 d'abril i, clar, com que estàvem en ple estat d'alarma, es va aturar. També ho haurem de tornar a reactivar. Tot s'endarrereix una mica però volem que les famílies, la gent, puguin acomiadar a les persones dignament i per això necessitem un tanatori a l'altura d'una capital de província com Tarragona. Ara per ara, estem una mica per darrere d'on volem arribar, les nostres instal·lacions són antigues».