Nou tancament sorpresa d'un negoci històric català. El cert és que en els darrers anys, no deixen de tancar establiments emblemàtics de casa nostra. La pandèmia del coronavirus, el conflicte bèl·lic a Ucraïna i l'augment dels preus dels lloguers són alguns dels fets que fan insostenible que aquests petits comerços puguin tirar endavant.
El Brusi, un dels pocs bars autèntics que quedaven al barri Gòtic de Barcelona, va abaixar per sempre les persianes aquest dilluns passat. Ho va fer de manera discreta i sense anunciar el seu tancament definitiu. Un comiat silenciós el qual, molts clients habituals, no sabien que s'havia produït. Un adeu trist i, malauradament, cert.
«No podíem seguir»
Tal com ha informat Betevé, mitjà que ha pogut parlar amb la família que regentava el local, la Montserrat Sabadell i el seu marit van agafar el negoci l'any 68. Actualment, la senyora Montserrat i el seu fill, Josep Sans, eren els que duien el bar. «La mare és gran. Té 85 anys. Teníem molta feina i no podíem seguir», explica Sans al mitjà esmentat anteriorment.
Tot i no haver anunciat el tancament de l'establiment, Josep Sans expressa la seva estima cap a la seva clientela. La que sempre estat allà en els bons moments i també en els més complicats. «Tenim molts bons records de tots els clients que sempre ens han ajudat i han estirat la mà quan ho hem necessitat», manifesta.
Un trist adeu
Segons explica Josep Sans, fill de Montserrat Sabadell, les noves normes sanitàries no han permès que el negoci pugui continuar endavant. «Ens hem adaptat sempre als canvis sanitaris, però cada dia hi ha més coses a fer i això és un bar familiar», explica. La normativa sanitària no encaixa amb la seva manera de treballar.
El Bar Brusi, sempre ha apostat per cuinar i servir al moment. De fet, les seves especialitats eren la truita de patata, la de carabassó, les tripes i la botifarra amb xampinyons. Però la normativa sanitària actual no permet, per exemple, cuinar una truita i servir-la. Si no que l'han de deixar refredar abans. A més, hi ha certs productes que primer s'han de congelar.
Amb tot plegat, després de rumiar-ho molt bé, la família ha decidit posar punt final amb el seu negoci. «Ens hem sacrificat tota la vida, moltes hores de feina, fins que ha arribat un moment en què ja no podem», ha conclòs Josep Sans a Betevé. Un cop dur per tota la seva clientela. El temps passa i si les coses continuen així, els negocis de tota la vida finalment acabaran desapareixent.