Tarragona està estudiant la possibilitat de reomplir alguns aqüífers de la ciutat amb aigua de la depuradora per, així, reaprofitar-la i reduir el consum i la dependència d'aigua procedent del riu Ebre. El projecte l'impulsa l'empresa d'aigües Ematsa, que també està renovant pous per poder-los fer servir en cas de necessitat i millorant la interconnexió de xarxes. Les inversions han rebut un impuls durant aquest any, arran de l'avaria de la canonada del CAT del passat gener que va comprometre l'abastiment d'aigua a la població del Camp de Tarragona i va posar de manifest la dependència de la zona del minitransvasament de l'Ebre.
El trencament de la canonada del CAT va posar al descobert la poca capacitat de les ciutats del Camp de Tarragona per assegurar el subministrament d'aigua als seus veïns. Amb unes quantes hores sense aigua de l'Ebre, en temporada baixa i sense turistes, n'hi va haver prou per anunciar restriccions. En un escenari hipotètic d'una o dues setmanes la situació seria molt més greu. Des del primer moment, l'alcalde de la ciutat, Pau Ricomà; i el tinent d'alcalde i president d'Ematsa, Jordi Fortuny, van afirmar que calia prendre mesures, com ara recuperar aqüífers o millorar la interconnexió de dipòsits.
El gerent d'Ematsa, Daniel Milan, afirma que el pla de gestió del 2020 de la companyia ja preveia algunes inversions, però reconeix que «amb el tall es van accentuar i es van habilitar més partides». El primer objectiu és reforçar els recursos. «Estem renovant pous que teníem d'emergència, per si en un moment determinat els podem fer entrar en servei», concreta. Paral·lelament s'està millorant la interconnexió de xarxes. De fet, actualment hi ha en marxa unes obres al barri de Sant Pere i Sant Pau per unir els recursos procedents de Sant Salvador amb els de la resta de la ciutat.
Més a llarg termini els objectius són més ambiciosos. Es tracta de recuperar aqüífers i reaprofitar més i millor l'aigua que es consumeix a les llars. Per aconseguir-ho, «una de les millors maneres» és utilitzar l'aigua tractada que surt de la depuradora i «recarregar els aqüífers». Milan indica que es tracta d'una experiència que ja s'ha fet amb èxit al Port de la Selva (Alt Empordà).
El gerent concreta que a dia d'avui els aqüífers de Tarragona o bé tenen poca capacitat o bé salinitzen ràpidament si es buiden. Per tant, la solució seria omplir-los d'aigua dolça 'reciclada' per la depuradora, i aleshores captar-la quan sigui necessari. «Si les tecnologies ho permeten i el cost energètic baixa és una gran manera d'aconseguir aigua dolça que no s'acaba mai i de bona qualitat», reafirma Milan.
Aquesta mena de cicle infinit ve donat perquè el consum real de l'aigua que s'introdueix al circuit que va a les llars acaba sent baix. És a dir, quan raja l'aixeta la gran majoria torna a la canonada i per tant, quan es depura pot ser reutilitzada. «Tens un cabal quasi igual al que ha entrat, amb la qual cosa la que agafes dels ecosistemes acaba sent poca», concreta. Una gestió que va en la línia de les directives de la Unió Europea, que aposten per l'economia circular. «El cas de l'aigua és claríssim i cal tancar al cicle. Un cop naturalitzada posant-la als aqüífers, entra en un cicle rodó i tens menys necessitats d'agafar-ne del medi i de no estressar-lo», finalitza.