La segona onada del coronavirus fa estralls arreu del país i de l'Estat. La corba d'infectats torna a enfilar-se com en els pitjors dies del confinament; els hospitals comencen a demanar ajuda perquè estan saturats i la xifra de morts - xifra que recull la fotografia fixa del coronavirus fa 15 dies- se situa pels voltants de les 200 defuncions diàries de mitjana, gairebé un accident aeri al dia.
A la duresa de la situació s'hi afegeix la incertesa de la crisi econòmica. En poques setmanes la situació s'ha complicat, una altra vegada, molt i les administracions fan el que poden per aturar la transmissió del coronavirus sense malmetre, encara, més l'activitat productiva. TarragonaDigital ha fet una breu repassada a com encaren aquesta segona onada les principals ciutats catalanes, les de més de 100.000 habitants, i alguns dels principals municipis de l'àrea metropolitana de Tarragona. El criteri que s'ha seguit és el de l'indicador de risc de rebrot. El titular: Tarragona és la capital catalana que millor aguanta, a 22 d'octubre, l'embat de la segona onada.
Tarragona al mapa català
La capital tarragonina és una de les ciutats que, per dimensions i població, està més exposada a la pandèmia. Tarragona és la capital de la segona àrea metropolitana del país, compta amb una xarxa de transport públic potent i és la seu d'una de les principals universitats catalanes fet que, sens dubte, augmenta la mobilitat de persones. L'equip de govern ha jugat fort, mantenint l'activitat cultural quan altres municipis la suspenien i suspenent-la quan el panorama sanitari s'enterbolia de nou. El consistori ha fet una crida permanent a l'autoresponsabilitat, com una de les millors fórmules per poder fer front al coronavirus.
Els resultats, més enllà de la polèmica política interessada, i de la dificultat de treure algun aspecte positiu en un context de pandèmia, indiquen que a la ciutat no li va del tot malament. Si prenem com a criteri els municipis de més de 100.000 habitants d'arreu del territori, s'observa com Tarragona és la ciutat amb l'índex de rebrot més baix (457,17) de totes. El pitjor escenari es dona a Mataró, amb l'índex de risc de rebrot per sobre dels 1.000 punts (1.155,22) i Reus on, en una setmana, del 15 al 22 d'octubre, l'índex de risc de rebrot s'ha doblat, passant dels 502,46 als 1.098,57. No és un escenari òptim per ningú, però els sacrificis dels tarragonins, i les peticions de civisme del consistori, donen un fruit objectiu.
L'àrea metropolitana de Tarragona
Si apropem la lupa al nostre entorn més pròxim, l'àrea metropolitana de Tarragona, observem com el municipi que ha aconseguit capgirar una situació complicada ha sigut la Canonja. Fa cosa de 9 dies, el passat 13 d'octubre, La Canonja veia com el coronavirus amenaçava el seu entorn de manera molt greu (risc de rebrot a 809,43). Aquest dijous, 22 d'octubre, els canongins i canongines havien aconseguit reduir el risc a 344,91. Continua molt per sobre dels índexs tranquil·litzadors, però la tendència és positiva.
Reus i Vila-seca són on la COVID-19 està fent més estralls. En menys de 10 dies, Vila-seca ha incrementat en més d'un 50% el risc de rebrot, passant dels 797,82 punts als 1352,9. Reus, el primer municipi del nostre entorn que va haver de tornar a prendre mesures a l'estiu, se situa també per sobre dels 1.000 punts, en concret 1.098,57.
En plena segona onada, a Tarragona ciutat també ha augmentat el risc de rebrot però l'augment dels darrers dies sembla sostingut, no s'ha disparat com ha passat en altres municipis. Els efectes de les mesures impulsades per l'equip de govern tarragoní, així com pel govern català, es veuran en 15 dies, perquè cal recordar que les xifres del coronavirus sempre són el retrat dels 10-15 dies anteriors, el temps en què el virus pot presentar greus complicacions.