Un contagi porta a un altre. I aquest, a un nou cas. I d'aquí, el següent. Aquest és l'axioma bàsic per anar seguint la pista a la Covid-19 i no perdre de vista el camí del virus i cadascuna de les persones en què fa escala, però massa sovint el rastre té llacunes. En especial, malauradament, a la demarcació de Tarragona. El darrer Informe sobre Seguiment de la Covid-19 emès pel Ministeri de Sanitat no amaga una conclusió clara: cap altra província de Catalunya té tan poc èxit en la traçabilitat dels contagis com la sempre imperial Tarragona. I, a escala estatal, en són ben poques qui l'acompanyen a la cua.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
A les nostres comarques, i amb les dades recollides fins al 25 de gener, només s'ha aconseguit determinar l'origen del 14,6% dels nous contagis de Covid-19. Dit d'una altra manera, la resposta a la pregunta de «Quin és l'origen del 85,4% restant dels casos detectats a Tarragona?» és «malauradament, no ho sabem». Amb l'informe oficial a la mà, només existeixen altres tres províncies en tot l'Estat amb un percentatge de fracàs en el rastreig comparable: Balears, Cadis i Granada. La immensa majoria de territoris, a hores d'ara, es belluguen entre el 38 i el 70% d'èxit en aquest aspecte.
Les comarques de Tarragona només aconsegueixen trobar l'origen del 14% dels nous contagis de Covid-19
Tècnics i experts coincideixen que aquest descontrol deixa Tarragona —en companyia d'altres territoris també a la cua com Barcelona, Madrid o València— com un indret on la traçabilitat del virus «es troba en risc extrem» degut a la immensa majoria de contagis que resten inconnexes i, per tant, on és impossible aïllar o confinar el focus contagiador perquè, bàsicament, es desconeix qui és. És aquest el gran perill que amaga el baix percentatge de traçabilitat de Tarragona. Un focus anònim, doncs, que pot seguir transmetent el virus sense saber-ho a altres persones properes.
Són una clara minoria, doncs, els casos positius de Covid-19 del territori que es poden vincular de manera clara a un altre contagi anterior i on el rastre del virus es pot seguir de manera correcta. Els experts asseguren que, per tenir un control alt del virus i la seva transmissió, la xifra ideal de traçabilitat hauria de fregar el 90%, un percentatge d'èxit que cap província de l'Estat arriba a aconseguir. A partir del 65% d'èxit, però, el risc de perdre el control ja es considera «baix» i el balanç seria moderadament optimista. No és el cas de les quatre demarcacions catalanes.
Covid-19: Detectar l'origen de cada contagi és bàsic per poder tallar la transmissió
El 14,6% de positius d'origen determinat de Tarragona són a la cua amb diferència. El percentatge puja lleugerament al 26% dels contagis a Barcelona, creix al 38% a les comarques de Girona i s'eleva al 53% a Lleida. Tot i que les comarques del Sud no són les que acumulen una incidència de nous contagis més alarmants, sí són les que menys i pitjor rastregen l'origen de cadascun d'aquests nous casos confirmats. Quan no se sap qui és la persona contagiadora de 9 de cada 10 noves infeccions per Covid-19, es perd el control del virus de manera automàtica.
Mecanismes com l'aplicació Radar COVID s'han demostrat eficaços per ajudar a millorar aquesta tasca de rastreig, tal com va confirmar un estudi recent de la Universitat Rovira i VIrgili (URV) encapçalat pel físic Àlex Arenas, una de les veus més crítiques des del primer dia contra la gestió de la pandèmia. Una aplicació, però, que no ha entrat en marxa amb la força prevista i que, fins al moment, ha tingut un impacte baixíssim arreu del país. Aquesta situació objectiva de vulnerabilitat és una dels que ha empès a òrgans com el Col·legi d'Infermeria a endurir el to contra tota mesura i decisió governamental contrària a la reducció de les interaccions socials.
Les dades, aquest cop, són més que clares. Tarragona és —amb diferència— líder en descontrol a l'hora de traçar l'origen dels nous contagis i prop del 90% dels nous positius s'escapen sense poder actuar sobre l'arrel del virus. Aïllar el nou infectat és imprescindible, però insuficient. I això arriba en un context de màxima tensió a les UCI del territori i amb les infermeres denunciant, i ja no saben com dir-ho, que «som al límit i no podem més». Passen els mesos, la tercera onada es complica i a Tarragona se li acumulen els deures pendents.