Amb el retrovisor de l'any passat molt present, Tarragona ja es comença a preparar amb més incerteses que seguretats per als mesos de l'alta temporada turística. La ciutat ha aprofitat la frenada en sec —inevitable— de la pandèmia per reivindicar-se com una destinació turística d'alt valor històric i cultural, i les previsions tèbies d'aquest 2021 tornen a apuntalar, per segon any consecutiu, els conceptes de «transició» i «proximitat». És en aquest escenari on prenen posicions atractius turístics de primera com els monuments de la Tarraco Romana.
«Som en el marc d'un segon any de transició, on esperem uns números de visitants molt millors als de 2020 i pitjors que el 2019», explica el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo. Durant tot l'any passat, els principals monuments de la Tarraco Romana van rebre la visita de 175.000 curiosos, una xifra molt baixa i llastrada pel confinament total que ho va estroncar tot poc abans de Setmana Santa.
Els 18.000 visitants per Setmana Santa marquen el tret de sortida per a un 2021 «de transició»
Per a Pinedo, l'escenari vigent des del darrer any aboca la ciutat fia les oportunitats de la ciutat «a despertar interès i atraure turistes d'arreu de Catalunya i de tot l'Estat», ateses les complicacions que aixeca un turisme estranger que a curt termini no confien reactivar. «Enguany tornarà a ser un estiu complicat, però que ens planteja una gran oportunitat de promocionar Tarragona a escala nacional», reflexiona el conseller. El patrimoni de la ciutat com a vàlvula d'escapament.
Per al conseller, l'estat de salut actual del patrimoni tarragoní és ambigu. «Bona salut? Sí i no», s'intenta respondre. El conseller celebra «la bona imatge que conserva» el llegat i la història de la ciutat, però no oblida que «ens falta fer la feina que se'ns ha d'exigir en conservació i manteniment d'aquest patrimoni» bimil·lenari. Hermán Pinedo opina que aquest tren d'oportunitats passa per «renovar la cara» del llegat romà de Tarragona, una tasca ingent que ja està en marxa.
L'Amfiteatre i el Circ es consoliden com els monuments més visitats de la Tarraco Romana
Les dades turístiques de la passada Setmana Santa són un bon termòmetre per despenjar les inèrcies fosques del 2020, amb prop de 18.000 visitants arreu dels principals epicentres patrimonials de la ciutat. Les joies de la corona, com sempre, l'Amfiteatre i el Circ. Aquesta Setmana Santa, doncs, ja suposava vora un 10% del total de visitants de l'any passat. Els mesos d'estiu, festivals temàtics com Tarraco Viva, les activitats a les escoles i iniciatives d'èxit assegurat com la Nit dels Museus eleven els pronòstics per al curs actual.
El termòmetre, però, també és clar a l'hora de marcar les distàncies amb la darrera Setmana Santa abans de la pandèmia: els 18.000 visitants del 2021 no són ni la meitat dels 38.000 que es van interessar per la Tarraco Romana durant la Setmana Santa de 2019. Per al conseller de Patrimoni, el ventall d'actuacions per dignificar el patrimoni són una aposta inajornable per a la reactivació cultural, turística i econòmica d'una ciutat tocada . «L'objectiu de retornar a la normalitat ens el marquem de cara al 2022», confessa.
L'optimisme moderat de cara a l'estiu arriba acompanyat d'una de les notícies més esperades: la reobertura pròxima de l'arena de l'Amfiteatre romà prevista per al pròxim mes de juny. Els treballs d'urgència per corregir part de les «deficiències estructurals» del monument, recollides en un informe extern i amb especial atenció al sistema de canalització de les aigües, van forçar a tancar part de l'accés a l'Amfiteatre ara fa un any i mig per raons de seguretat: per als visitants i també per a la mateixa estructura.
Si tot segueix els camins previstos, la reobertura podrà ser una realitat al mes de juny i Tarragona tornarà a disposar d'un dels seus grans actius per gaudir d'una temporada alta a mig gas. L'«oportunitat de promocionar», en paraules de Pinedo, passa per la responsabilitat de cuidar i conservar els tresors. Ras i curt. De cara al 2022, la ciutat confia a poder tornar a obrir-se al món no només sense restriccions externes, sinó també sense la llosa endèmica de les limitacions internes. El repte és ambiciós.