Per primer cop, un equip de científics ha trobat un lludrió ocel·lat (Chalcides ocellatus) a la península Ibèrica. Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC han identificat un exemplar de lludrió ocel·lat a la Serra del Molar, entre els rius Segura i Vinalopó.
Aquest tipus de rèptil originari del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient és semblant a una sargantana, però amb les potes més curtes. El lludrió ocel·lat pertany a la família dels Scincidae, d'on també és originària l'espècie autòctona anomenada lludrió ibèric, però quan són adults són més grans i llargs, arribant a superar fàcilment els 20 centímetres.
Detecten per primer cop a la Península ibèrica la presència del lludrió ocel·lat, una espècie de rèptil https://t.co/KUFcIqYZ1Rpic.twitter.com/QLWbt6PO8S
— IPHES (@iphes) October 11, 2019
Aquest rèptil es pot arribar a trobar àmpliament a la conca mediterrània, des del Nord d'Àfrica, fins al Pròxim Orient, Xipre, Creta, illes d'Egeu, Sicília i Sardenya, i arribant més enllà del Pakistan, Iemen i Somàlia. No obstant això, fins ara aquesta espècia no havia estat mai detectada a la península Ibèrica.
Els investigadors, entre ells el tarragoní Josep Bisbal Chinesta, apunten que els primers exemplars d'aquesta ‘sargantana’ van arribar fa segles en vaixells de càrrega procedents del Nil, gràcies al comerç antic. Aquest descobriment va tenir lloc a la Serra del Molar valenciana, prop d'una antiga colònia fenícia que va estar activa fa uns 2.500 anys.
Arrels egípcies
Les anàlisis genètiques d'aquests nous lludrions han demostrat una relació molt pròxima a uns altres lludrions de Grècia, Xipre, Turquia, Iemen i Somàlia, però especialment amb la zona oriental del Delta del Nil a Egipte.
La regió que envolta la Serra del Molar i en general tot l'extrem sud valencià, ha tingut una llarga història de contactes amb el Mediterrani Oriental. Amb l'arribada dels fenicis i la fundació de la colònia La Fonteta, tota la zona es va inundar de productes comercials d'origen egipci i oriental.
Molts segles més tard, cap a l'any 743, en aquell territori es van assentar tropes islàmiques d'origen egipci. Fruit de la presència àrab va sorgir al segle X el monocultiu de palmeres a la regió, el qual encara continua i té com a exemple paradigmàtic l'Hort de Palmeres d'Elx. La plantació de palmeres d'origen egipci també va poder ser una font d'arribada d'aquesta espècie a la península Ibèrica.