Petits i grans, alts o baixos, del Penedès o de les Terres de l'Ebre, joves i gent gran. Milers de persones de tota mena provinents del Camp de Tarragona han pres partida aquesta Diada Nacional de Catalunya desplaçant-se a Barcelona per sumar-se a la manifestació organitzada per l'ANC i Òmnium Cultural aquest 11-S del 2018. Fer una gran onada sonora era el repte, però no la principal motivació. Des de TarragonaDigital ens hem desplaçat a la Diada a Barcelona per conèixer de primera mà quines eren les sensacions i els motius que han empès milers de tarragonins a anar fins a la ciutat comtal aquesta Diada de Catalunya.
Llegiu totes les notícies relacionades amb l'11-S i els tarragonins en aquest enllaç
La llibertat dels presos polítics, principal motivació
L'actual situació política catalana ha acabat imposant-se i fent que la manifestació a Barcelona fos un èxit. La por que hi havia setmanes abans per una davallada de participants, davant els pocs inscrits fins llavors, s'ha esvaït per complet en els darrers dies amb un augment d'inscripcions que fins i tot ha aconseguit superar la xifra dels darrers anys. A banda dels inscrits, com és habitual els participants han estat molts més, això sí, tots guiats per una motivació molt clara.
L'Editorial: 'Llibertat, Diàleg i Acords'
«Enguany més que mai no podíem faltar per reclamar la llibertat dels presos polítics i per exigir el que vam votar l'1 d'octubre» explica el Sergi, un jove de 24 anys que ha vingut des de Torredembarra. No només ell opina així, una mica més enllà una parella de Torroja del Priorat assegura que són a Barcelona «per la defensa de la llibertat de Catalunya i per treure els presos polítics d'on no han de ser». La independència de Catalunya i, sobretot, la llibertat dels polítics que estan empresonats, doncs, han estat la motivació principal perquè milers de persones del Camp de Tarragona hagin pujat a un autobús, a un cotxe o a un tren per anar a sumar a Barcelona i prendre part, i tots equipats amb la samarreta del color de les brides que van segellar les urnes de l'1-O i, sobretot, il·lusió.