Art sobre la pell. Símbol d’identitat. Pura estètica. Una tendència que va a l’alça i que està en constant canvi. A les comarques de Tarragona, els tatuatges i els pírcings segueixen a l’ordre del dia. Després de patir les conseqüències de la crisi econòmica, els estudis tornen a gaudir d’una clientela que mira menys la butxaca. Ara, però, els enemics són els tatuadors sense títol ni espai adequat per treballar. «L’intrusisme laboral és un fet», manifesta Ana Plana, tatuadora d’Itaca Tattoo amb vint anys d’experiència al sector.
Plana va començar a tatuar quan la tinta a la pell era encara un prejudici. «Jo mateixa em feia les agulles», diu mentre plasma un dels seus mandales en la pell d’una clienta. Dues dècades més tard, creu que el tatuatge s’ha normalitzat. «De fet, es va començar a normalitzar quan Beckham va arribar a Espanya», assegura rient. Malgrat això, manifesta que «moltes empreses encara et demanen que et tapis els tatuatges per treballar. Encara hi ha feina a fer».
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Minimalisme i hiperrealisme, dues tendències contraposades
Amb el pas dels anys les preferències dels clients i l’estil ha anat canviant. «Ara el realisme està en auge», diu. Tot i això, ella ha fidelitzat una clientela i un estil: les formes geomètriques. «Tinc un estil molt propi, per això la gent em busca», explica. Persones d’arreu d’Europa contacten amb ella a través de les xarxes socials, eina que ha servit per donar-se a conèixer. Plana participa en convencions, trobades i certàmens a nivell europeu, fet que també li serveix per guanyar clients.
En el món dels tatuatges les tendències són molt marcades, tant pel que fa al disseny com en la part del cos. Hi ha hagut l’època dels tatuatges tribals, maoris, mariners, amb lletres xineses, i tatuatges que venien en catàleg. En els darrers anys i actualment, la tendència s’ha revertit, i és el client qui va a l’estudi amb una idea del disseny que vol fer-se. Excepte en els casos en què els tatuadors es converteixen en autèntics artistes que es conformen un estil propi i concret i tenen els seus propis dissenys, una aposta arriscada i que no sempre és habitual. Aquests tatuadors acumulen milers de seguidors a les seves xarxes socials i tenen llista d’espera de mesos.
En els darrers temps s'han erigit dues tendències de tatuatges que sobresurten més que d'altres estils, explica el Fran, tatuador a Tattoo Tragus de Reus i que fa més de vint anys que tatua. Dos estils que, curiosament, són contraposats. Per una banda, els tatuatges minimalistes, dibuixos petits, senzills i delicats, escollits per aquelles persones que no volen grans excentricitats marcades a la seva pell. Per una altra banda, però, els tatuatges hiperrealistes van guanyant terreny.
En el cas dels pírcings, «se’n fan de tot tipus», explica la Sandra, perforadora a Tattoo Tragus de Reus, i que fa més de quinze anys que s’hi dedica. «A la llengua, a les orelles, els mugrons... no n'hi ha cap en concret que sobresurti més que els altres».
Skull’s Tattoo: la botiga de tatuatges del barri que triomfa arreu
A cada barri hi ha botigues tradicionals on els veïns acostumen a comprar-hi sempre. Amb els tatuatges, a Sant Pere i Sant Pau hi passa una cosa semblant. Skull’s Tattoo s’ha convertit en l’estudi de referència. Però no només al barri, també a Tarragona i arreu. «Amb la gent del barri no podríem guanyar-nos la vida», diu Iván Romero, copropietari de l’establiment junt amb el seu germà. La seva llista de clients va més enllà. De fet, aconseguir una cita per tatuar-se en aquest estudi és difícil: tenen ple fins al mes d’agost.
Skull’s Tattoo va provocar que els altres dos estudis que hi havia a Sant Pere i Sant Pau tanquessin. I tot perquè a Romero se li va acudir fer-se una màquina de tatuar amb un motor de walkman, una forquilla, filferro i una pila de petaca. Amb aquell estri va tatuar deu amics, amb bons resultats. La seva demanda es va fer més gran i l’any 2007, després de formar-se i comprar el material necessari, va decidir obrir el seu propi estudi.
El realisme és l’estil bandera de tots dos germans. La seva clientela és molt variada i fidel. De fet, moltes persones arriben des d’altres punts de Catalunya perquè els germans Romero els tatuïn. «Ja s’ha trencat l’estigma que relacionava els tatuatges amb la delinqüència. Ara si veig algú amb molts tatuatges penso que és ric», diu l’Iván.
Dotze anys després d’obrir l’estudi, els Romero es plantegen mudar-se a un local més gran. «Això són 34 metres quadrats i se’ns queden petits», explica l’Iván. De ben segur, però, que la clientela trobarà a faltar la màgia d’aquest petit establiment, on el rap espanyol ressona entre les quatre parets, totes plenes de fotografies i esbossos de tatuatges amb la marca Romero.
L’edat per tatuar-se o perforar-se s’allarga pels dos extrems
La Sandra i el Fran de Tattoo Tragus coincideixen en què cada vegada gent més jove va al seu saló per tatuar-se o fer-se un pírcing. «Cada cop els pares són més permissius», explica la Sandra, que afirma que sovint es troben amb pares que ja s'havien fet un pírcing o un tatuatge amb ells, i que ara hi porten els seus fills adolescents. La generació de pares d'ara ja no ho veuen com quelcom extremat i prefereixen que si els seus fills s'han de foradar o tatuar, ho facin en un lloc de confiança.
L’edat per tatuar-se o perforar-se per primer cop, però, es va allargant pels dos extrems. És a dir, cada cop hi va més gent jove, però també cada cop hi acudeix gent més gran. «Venen dones de més de 60 anys que em diuen que abans no s’atrevien i que ara ja ho tenen tot fet a la vida», explica el Fran. Mentrestant, a la sala del costat una dona ha vingut a canviar-se la pedra del pírcing. «La crisi dels 40», respon ràpidament i entre rialles, a la pregunta de perquè va decidir fer-se un piercing microdermal a l’escot.
Internet, xarxes socials i famosos: l’aparador on inspirar-se
Els personatges famosos, influencers o instagramers acostumen a marcar tendència, a banda d'influir en productes de bellesa o de moda, també marquen tendència a l'hora de tatuar-se o fer-se un piercing. Per exemple, quan la Cristina Pedroche es va fer el piercing a l'orella, a la part superior, i s'hi va posar una arracada amb forma de punxa, moltes noies van anar al saló explicitant que volien la mateixa arracada. «Aquest piercing nosaltres ja no el fem, perquè el seu procés de curació és molt complicat i porta molts problemes», assegura la Sandra.
Amb els tatuatges passa el mateix. L'exposició pública de les 'celebrities' serveix d'inspiració per a moltes persones que es volen tatuar. Ara bé, en aquest cas, el tatuador mai copia exactament el disseny d'una altra persona, sinó que el refarà, l'adaptarà i el portarà al seu terreny, explica el Fran. Hi va haver una època en què els tatuatges tribals van estar molt de moda. Però les modes, com bé se sap, canvien. L'auge d'Internet i de les xarxes socials fa que la gent tingui un aparador molt més ampli per influir-se, on trobar idees, on inspirar-se.
Els ‘cover up’, cada vegada més demandats
Tatuatges mal fets, noms d’exparelles, canvi de gustos, dissenys antics. Hi ha centenars de raons, qualsevol motiu és vàlid per demanar a un tatuador que faci un ‘cover up’, és a dir, que tapi un disseny antic amb un tatuatge nou. La tendència va a l’alça i, de fet, hi ha tatuadors que s’especialitzen en fer covers i poden crear una vertadera obra d’art a sobre d’un treball mal fet, que ha perdut significat o que, simplement, ja no agrada. Els tatuadors destaquen, però, que no sempre es pot fer un cover, ja que dependrà de la mida del tatuatge, el traç de les línies o el color.
«Un tatuatge marca una època»
Els tatuatges són un símbol d’identitat, que va més enllà de l’estètica. Sí que es busca un disseny que sigui bell, artístic, però el tatuatge amaga, darrere seu, una gran càrrega simbòlica que defineix i forma part de la personalitat de la persona que el duu. Si anys enrere el significa era més literal, com per exemple l’emblemàtic «Amor de Mare» o el nom d’una persona, ara el significat del tatuatge queda amagat dins del disseny, explica el Fran. «Un, dos, tres, quatre, cinc, sis i aquest és el setè», diu la Sònia, una clienta, mentre el Fran li dibuixa una flor de lotus amb el seu nom. «És un regal», afirma. «M'agrada anar tatuada, és estètica».
Són dos els conceptes importants a l’hora de decidir-se a fer-se un tatuatge. En primer lloc, el disseny. En segon lloc, el lloc del cos on es vol. Si bé els estils de tattoo han anat variant al llarg dels anys, ha passat el mateix amb la zona on està situat el dibuix. Quan el tatuatge no estava tan normalitzat, els turmells, esquena, les natges i les zones més discretes del cos eren les escollides per tatuar-se. Ara, «que es vegin», afirma, contundentment, el Fran. La cara, les mans, els dits, els braços, ara els tatuatges es fan en qualsevol lloc del cos, i els clients busquen que els dissenys es vegin a primer cop d'ull.