La recerca al voltant de la relació entre la salut ocular i la taurina (un aminoàcid generat pel nostre organisme i que també s'obté d'alguns aliments) es remunta a fa més de cinc dècades. En aquells dies, es va descobrir que molts gats patien una misteriosa malaltia que els provocava ceguesa.
Al principi es va atribuir a una malaltia hereditària, però la realitat era una altra. Després d'anys de recerca, els científics van detectar que el problema estava en la forma en què s'alimentava als gats de l'època. La introducció de menjar deshidratat, compost principalment per cereals i carns no aptes per al consum humà, va resultar en un producte amb baix contingut en carn muscular, una de les principals fonts de taurina.
El problema es deu al fet que els gats, a diferència d'altres animals, no poden produir taurina de manera natural i han d'aconseguir-la de la dieta. Per això, la solució va ser afegir aquest nutrient essencial a la seva alimentació. Aquest fet va portar a la conclusió que el dèficit de taurina era la causa de la malaltia.
El descobriment va plantejar dues qüestions entorn de la taurina: És necessària per a la salut de la retina? Podria ser utilitzada per tractar malalties humanes que provoquen ceguesa?
Malalties que deixen a les fosques
Entre les nombroses patologies que poden causar pèrdua de la visió, trobem les següents:
- - Les distròfies hereditàries de retina són un grup de malalties rares causades per la mutació d'un sol gen, encara que es coneixen molts gens responsables. La seva forma més comuna és la retinosi pigmentària, els símptomes de la qual comencen amb ceguesa nocturna i visió en túnel. Aquestes afeccions solen aparèixer entre els 25 i els 40 anys.
- - La degeneració macular associada a l'edat és una malaltia complexa. El seu principal factor de risc és l'envelliment, encara que també intervenen factors genètics i ambientals. És la principal causa de ceguesa en persones majors de 55 anys a països desenvolupats.
- - La retinopatia diabètica, la patologia vascular ocular més freqüent en l'actualitat, és una complicació relacionada amb la diabetis. A diferència de les anteriors, que es desenvolupen de manera progressiva, pot provocar pèrdua ràpida de visió. És una de les principals causes de ceguesa en edat laboral.
Actualment, no existeix cura per a aquestes malalties, encara que la comunitat científica busca tractaments que permetin detenir o retardar la seva progressió. I la taurina podria ser una candidata potencial per aconseguir aquest objectiu. Vegem per què.
Una molècula clau per a la salut de la retina
Com apuntàvem més amunt, la taurina és una molècula present al nostre cos que rep el seu nom del llatí taurus (toro), ja que va ser aïllada per primera vegada de la bilis d'aquest animal en 1827. Es tracta d'un aminoàcid que no s'incorpora a les proteïnes, per la qual cosa es troba en grans quantitats a diversos teixits, inclosa la retina.
La majoria dels mamífers poden produir taurina de manera natural. No obstant això, no és clar que aquesta sigui suficient per cobrir les seves necessitats, per la qual cosa és important obtenir-la a través d'una dieta equilibrada que inclogui aliments com ara carns, peixos, ous i lactis, entre altres.
Sabem que resulta essencial per al desenvolupament del sistema nerviós central (del qual forma part la retina), entre altres funcions. De fet, està en grans quantitats a la llet materna de la majoria dels mamífers. A més, s'ha demostrat que és necessària per al desenvolupament del sistema visual tant en animals com en humans.
Finalment, està documentat que la necessitem per mantenir la salut de la retina. Concretament, perquè sobrevisquin cèl·lules essencials que ens permeten veure, si bé la seva funció no es comprèn completament.
Estudis prometedors
Sota aquestes premisses, no són poques les recerques que avalen el potencial terapèutic de la taurina contra la ceguesa:
- - En primer lloc, podria retardar la progressió de la retinosi pigmentària. En concret, s'han aconseguit resultats prometedors en models animals de la síndrome d’Usher i amb una mutació de l'epiteli pigmentari de la retina. Aquests resultats suggereixen que aquest aminoàcid beneficiaria a un ampli nombre de pacients, ja que el seu efecte podria ser independent de les causes de la malaltia.
- - Com els nivells de taurina en sang disminueixen amb l'edat, potser podria ser beneficiosa per prevenir o tractar algunes alteracions associades a l'envelliment. Seria el cas de la degeneració macular associada a l'edat.
- - També s'han mostrat els seus efectes beneficiosos en la retinopatia diabètica. De fet, podria haver-hi una relació entre els nivells de taurina en sang i l'aparició d'aquesta malaltia.
- - Recentment, els científics han descobert mutacions en un gen humà que causen deficiència de taurina i pèrdua de visió. Els estudis demostren que la nostra protagonista pot detenir la progressió de la malaltia en aquests pacients. A més, realitzar proves de detecció de taurina a nounats podria ser útil per detectar i prevenir aquesta forma de ceguesa.
- - I finalment, s'han relacionat els nivells de taurina amb altres malalties oculars. És el cas de la neuropatia òptica hereditària de Leber i la corioretinopatia serosa central.
Prengui's amb precaució
La següent pregunta seria si la presa de suplements de taurina és segura. Segons l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, el seu consum no plantejaria problemes de seguretat. No obstant això, no s'han dut a terme assajos a llarg termini en humans. Per això, abans de prendre'ls s'ha de consultar amb un metge, especialment en el cas de persones amb malalties cròniques.
En definitiva, la taurina és una molècula molt prometedora. És essencial per a la retina i podria ser utilitzada per tractar algunes malalties oculars, però encara queda molt per descobrir sobre les seves funcions. Finalment, no hem d'oblidar que, com qualsevol altra intervenció en humans, el seu ús ha d'abordar-se amb precaució.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.