ÚLTIMA HORA

🚨 Carme Forcadell i Dolors Bassa, obligades a tornar avui mateix a la presó

URGENT

📌 La pandèmia segueix reculant a Espanya abans d'un cap de setmana clau

Un temporer explica la dramàtica situació de treballar sense papers a Catalunya

Part de la societat els considera culpables del gran brot de coronavirus que afecta Lleida

Imatge d'un tècnic del SEM prenent la temperatura a una persona migrant a Lleida en el marc del dispositiu per detectar casos de covid-19 entre els temporers que dormen al carrer
Un temporer explica la dramàtica situació de treballar sense papers a Catalunya | Arxiu / CatalunyaDiari

Els temporers s'han convertit en un vector de transmissió del coronavirus a Catalunya. Deu empreses hortofructícoles són alguns dels brots de coronavirus que afecten actualment la comarca del Segrià i que han obligat al seu confinament. 

Des de fa uns dies, moltes veus estan començant a reclamar mesures més dràstiques i dures contra els temporers, com un confinament selectiu, però obviant les dures condicions en què sovint aquestes persones vénen a treballar a Catalunya. 

Amadu Tidjane Balde és un d'aquests temporers que treballen a Catalunya i que estan veient com, de cop i volta, a més de la difícil situació econòmica que travessen, s'estan convertint en la diana de l'odi d'una societat que busca culpables allà on els pot trobar, en comptes d'assumir part de la responsabilitat. 

El jove ha explicat a 'El Comidista', del diari 'El País', com és la seva situació i la de molts companys que malviuen. Amadu va néixer a Guinea-Bisáu, on va estudiar periodisme, i va arribar a Espanya l'any 2015. 

Va viure a Bilbao durant un temps i va aprofitar per estudiar i aprendre el castellà a l'associació Lagun Artean durant set mesos, però va quedar-se al carrer quan el seu company de pis va decidir marxar a viure a Portugal. Amadu no tenia un lloc on dormir ni papers, i després d'unes setmanes de penúries, va conèixer un noi romanès que li va oferir feina com a temporer. 

«No et preocupis, treballarem en el camp, allà no hi ha controls, i si n'hi ha, no són per un tema de papers», li va respondre el noi. Tots dos es van traslladar a Valladolid, on van recollir alls i blat de moro. Poc després, Amadu va marxar cap a Lleida, concretament a Alcarràs, on va començar a treballar en la campanya de recollida de la fruita. 

La dura situació dels temporers: Sense papers i sense lloc on dormir

El jove va estar vivint durant dies al carrer fins que va conèixer un altre noi que li va explicar que els temporers sense lloc de residència vivien darrere d'una fàbrica de ferros. Quan va decidir anar-hi, no va poder quedar-se perquè no hi havia lloc, estava tot ple i en unes condicions lamentables.

Afortunadament, una voluntària del centre Càritas Parroquial va interessar-se per la seva situació quan hi va anar per seguir aprenent castellà. Li van donar un lloc on dormir i de mica en mica la seva situació va anar millorant. Actualment treballa com a voluntari al mateix programa que el va ajudar, intentant tornar part del que se li va donar perquè altres temporers puguin sortir de la situació en la qual viuen. 

Cinc anys després d'arribar, l'Amadu encara no té permís de residència ni papers, així que no pot ni plantejar-se continuar amb els seus estudis de Periodisme, la raó per la qual va venir a Europa. El jove denuncia que és molt difícil aconseguir regularitzar la seva situació: sense feina no pot pagar-se un pis, i sense un pis, no pot empadronar-se.

Com que no té papers, no pot aconseguir una feina digna, i sobreviu amb feines mal pagades i clandestines que no poden ajudar-lo a aconseguir el que es proposa. Un cercle viciós del qual és molt difícil sortir.

Els polítics busquen culpables i no posen solucions a sobre de la taula

La situació en què viu aquest col·lectiu no ha interessat mai ningú. No són noves les informacions sobre com malviuen en condicions que sovint són lamentables. A Lleida, per exemple, fa 40 anys que tenen temporers dormint als carrers durant l'estiu perquè no poden permetre's un lloc on viure amb el seu sou, i el poc que guanyen ho han de guardar per poder sobreviure els mesos en què no treballen.

Però fins ara, la majoria de responsables polítics tant en l'àmbit local com en el regional i l'estatal, han mirat cap a un altre costat. Però aquest 2020 la situació ha canviat. Els temporers que viuen als carrers i treballen en condicions infrahumanes s'han posat malalts. Malalts de Covid-19.

Com que no tenen un lloc on dormir, no poden confinar-se per evitar contagiar altres persones. A més, encara que poguessin, la majoria tampoc ho farien. Molts d'ells treballen com a molt quatre mesos l'any. És a dir, setze setmanes, que serien catorze si es confinen. Com que cobren habitualment per setmana, significa que dels setze sous que cobren només en podrien cobrar catorze, i no s'ho poden permetre. 

La caòtica situació que està provocant tot això a Lleida ha fet que alguns polítics, per fi, vegin el problema i vulguin encarar-lo. Ara, després de dècades, demanen que s'arregli aquesta situació, però tots apunten a altres polítics. Des dels governs autonòmics i locals s'apunta al govern espanyol, i des de Madrid asseguren que els governs autonòmics ja tenen les competències per regular aquesta situació.

Mentre els polítics es culpen els uns als altres, els temporers segueixen contagiant-se de coronavirus mentre viuen al carrer. I la població que els envolta els fa culpables de la situació. La comarca del Segrià ja està confinada, i gran part de la societat creu que s'hauria de confinar només els temporers, els «culpables» de la transmissió del virus. 


Comentaris

envia el comentari