Teosofia és el mot que es fa servir per traduir de manera exacta Brahmavidya, un terme del sànscrit, i ho és perquè està formada per dos mots en grec: Theos, que vol dir Déu, i Sophia, que significa saviesa. És una doctrina o un coneixement esotèric de Déu, que es fonamenta en la il·luminació interior, la reflexió i l'experiència espiritual mística i que es va popularitzar gràcies a la Societat Teosòfica que el Coronel Olcott i Madame Blavatsky van fundar l'any 1875.
En què consisteix la teosofia? Definim el moviment esotèric
El tema de la teosofia abasta l'univers. La filosofia que la composa tracta problemàtiques d'una envergadura tan important com ara els orígens i el destí de l'espècie humana, la vida, la matèria, el futur, la consciència, i els seus vincles entre la gent.
Cal remarcar que la teosofia no es presenta com un dogma ni tampoc com una revelació, que no s'atribueix a ningú com a creença i que únicament pretén ser jutjada i examinada. La persona que tingui un interès en el moviment de Madame Blavatsky i en la teosofia haurà d'esbrinar pels seus propis mitjans què és ella o en què consisteix la seva naturalesa. Entre altres, una de les necessitats més importants de la persona humana és entendre, saber i descobrir un significat. Li calen respostes, sobretot per a les preguntes més rellevants de l'existència.
La teosofia i els seus tres principis
La teosofia s'encarrega d'oferir respostes perquè es tracta d'un nucli de la saviesa eterna, de la comprensió, de la religió-saviesa que confereix ajuda a les persones humanes per entendre millor les lleis invisibles i el procés de la natura. De fet, la teosofia és un cos d'idees realment antigues, i examina els principis de la metafísica que trobem a l'univers.
N'hi ha diversos que els podem trobar a les filosofies i religions d'Aràbia, la Xina, Grècia, l'Índia, Egipte i Palestina. Igualment, alguns altres procedeixen de descobriments científics actuals i d'altres èpoques. Avui en dia, la teosofia consta d'uns principis fonamentals que podem resumir així:
1. Existeix una realitat no material, viva i creativa, que ho engloba tot i ofereix el seu suport a una vida transcendent o homogènia que existeix per si mateixa i que ha donat lloc a totes les coses que existeixen en aquest univers.
2. Aquesta vida, per al món que coneixem, és immanent: això vol dir que és interna a l'ésser, i que no prové de les accions exteriors als éssers. La seva manifestació es produeix en forma de Logos, Paraula, Shabda Brahma, que les diferents religions adoren amb denominacions diferents i que en qualsevol cas es reconeix com a sol Creador, Regenerador i Conservador.
3. Aquesta Vida Única es manifesta de forma periòdica, tant dins del microcosmos com dins del macrocosmos. Un dels exemples de cicles evolutius llargs que podem trobar dins de la natura és el naixement i la mort dels universos, els planetes i les estrelles. Ara bé, aquest procés cíclic de manifestació periòdica pot produir-se a tot arreu.
Qui va ser Madame Blavatsky?
Coneguda sobretot amb el nom de Madame Blavatsky o Helena Blavatsky, Helena Petrovna von Hahn és la creadora de la Societat Teosòfica. Va néixer l'any 1831, al juliol, a la zona del sud de Rússia, i el mes de juliol de 1848 va contreure matrimoni amb el vicegovernador de la província armènia d'Erevan, un home anomenat Nicéphore Vassilievitch Blavatsky i que tenia més de vint anys més que ella. Al cap de només tres mesos de casats l'abandona i es posa a fer viatges pel món.
Durant els seus periples, Madame Blavatsky celebra trobades i reunions amb psíquics, xamans de l'Índia i Mongòlia, ioguis de Ceilan i l'Índia, rebels, mags, espiritualistes egipcis i russos, homes savis i altres persones notables a nivell espiritual, que li fan emergir un interès pel coneixement.
Després de molts viatges, el mes de juliol de 1873, amb 42 anys, va traslladar-se a la ciutat de Nova York i, el 17 de novembre de l'any 1875, va crear la Societat Teosòfica amb Henry Steel Olcott, un advocat d'Estats Units.
Va escriure dos llibres que constitueixen els fonaments de la teosofia: 'Isis desvelada' i 'La doctrina secreta'. En aquestes dues obres escriu de nou la història del món fonamentant-se en les visions que tenia, perquè té contacte amb allò que ella mateixa designa com a «registres akashics», unes imatges mentals del passat que es trobarien inscrites dins del teixit que conforma l'univers i a les quals podrien accedir els individus que hagin arribat a obtenir un nivell de consciència que sigui suficient.
Encara que en aquell període conservador que estava tancat a les noves idees Blavatsky va patir difamacions i atacs, els resultats de la seva obra van ser notablement positius, sobretot amb tot allò que es vincula amb l'acostament entre Oest i Est, i amb la conducta de la vida de tipus espiritual. Va tenir una important influència en personatges rellevants i a nivell internacional va adquirir una fama molt notòria en l'àmbit del pensament i com a líder espiritual dotada d'una vocació humana molt prominent. Com a llegat també va deixar altres llibres al voltant de la teosofia, com ara 'La clau de la teosofia' i 'La veu del silenci'. Actualment, aquests llibres es continuen editant.
Blavatsky va traspassar l'any 1891. Va ser incinerada, i les cendres es van dividir en un total de tres parts diferents: una es va quedar a la ciutat de Londres, una altra va enviar-se cap a Nova York i, finalment, n'hi va haver una que es va enviar fins a l'Índia, en concret a Adyar.
Lligam entre el karma i la teosofia
Dins de les diferents contribucions que ha fet la teosofia, una de les més destacades és l'estudi científic de la coneguda com a llei del karma: ens diu, en concret, que des de l'instant en què es produeix la individualització —és a dir, que l'ànima adopta un cos d'una persona— s'inicia una evolució conscient, cosa que explica la llei del karma.
Tot allò que pensem, duem a terme o expressem se situa sota el karma, que és la manera que les filosofies orientals tenen d'anomenar la llei impersonal de causa i efecte que diu que, quan una persona actua de manera correcta —segons la Llei Divina—, els resultats d'aquesta acció donen lloc a condicions per a l'autor que n'afavoreixen el desenvolupament; en canvi, quan una persona no es comporta correctament —actua en oposició a la Llei Divina—, els resultats originen unes condicions que fan que aquest desenvolupament no prosperi.
A través d'aquesta òptica, el karma positiu és el que contribueix al Pla Diví d'Evolució, i el karma negatiu és el que obstaculitza aquest pla. Seria allò que, a la Bíblia, s'explicaria a través de les paraules «recolliràs el que has sembrat». D'aquesta manera, en el moment en què tens una clara comprensió del funcionament de la llei, pots esbrinar de quina forma et pots desfer del pes que té el karma.
També et pot interessar...
- Com desfer-se de les males energies i presències estranyes
- Què són l'amor kàrmic, les flames i les ànimes bessones?
- L'astrologia kàrmica et permet descobrir quin destí t'espera