El tercer informe-observatori sobre la qualitat de l'aire del Camp de Tarragona, elaborat per l'Institut Cerdà i encarregat per Repsol, apunta en la mateixa direcció que els altres dos precedents: cap dels components químics presents al territori presenta una concentració superior als límits de risc que marquen les normatives i recomanacions. La presentació dels resultats, en format telemàtic, es bassa en les dades analitzades durant l'any 2020 en un total de 21 punts de mostreig repartits arreu del territori.
[predef]telegramtgndigital-604[/predef]
En aquest darrer observatori s'ha sumat la col·laboració dels ajuntaments de Valls, del Morell i de Constantí, i ja són onze les poblacions tarragonines que formen part de l'anàlisi sobre la presència de compostos orgànics volàtils (COV), considerats tòxics i perillosos per a la salut de les persones. La mostra ha analitzat la petjada d'un total de 62 compostos diferents, dels quals ha confirmat la presència de 47 a l'aire de Tarragona si bé cap d'ells es troba per sobre dels límits que marquen aquesta amenaça, sempre segons les conclusions del document.
Cap municipi de Tarragona supera la concentració de partícules contaminants de Barcelona, segons l'informe
El director general del complex de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, ha reivindicat el tercer observatori com «la consolidació d'una eina de coneixement i de transparència» arran d'una inquetud justificada, i ha destacat que l'informe suposa «la primera experiència europea d'estudi de la qualitat de l'aire» d'una manera tan completa i estesa arreu del territori. El document destaca que no hi ha cap dels punts de mesurament del Camp de Tarragona que presenti una presència contaminant a l'aire superior a la de la ciutat de Barcelona, mesurada també com a referència. A Tarragona, l'entorn de l'antiga Laboral i Torreforta són els indrets amb una presència més alta d'aquests components químics volàtils.
L'anàlisi posa èmfasi en dos components tòxics (cancerígens, de fet) en especial: el benzè i el butadiè. En el cas del benzè, tots els punts de mesurament queden notablement per sota dels límits regulats i és Constantí qui mostra una concentració més alta (1,5 micrograms per metre cúbic, quan la limitació n'és de 5) entre tots els punts de control del territori. Quant al butadiè no existeix normativa en vigor, però s'ha pres com a referència la recomanació amb què es treballa al Canadà. Cap punt de mesurament supera el límit, si bé on més s'hi acosta és a l'entorn de l'antiga Laboral. El Morell, Bonavista i Campclar també tenen concentracions destacables d'aquest compost.
Els impulsors de l'observatori sobre la qualitat de l'aire de Tarragona creuen que encara «és aviat» per parlar de tendències generals
Malgrat l'abast de les dades i el segon any de comparativa exhaustiva —l'any 2018 només es van sotmetre a examen sis punts concrets de control—, des de l'Institut Cerdà han opinat que encara «és aviat» per parlar de tendències generals i consideren que caldrà esperar i disposar de més anys de feina per poder traçar una línia concloent. Els resultats del 2020 han estat molt similars als de 2019, i el compromís de tots els agents és reeditar l'estudi de cara al pròxim any, i seguir-lo consolidant com una eina útil.
«No en tenim prou amb aquestes dades, perquè nosaltres volem seguir avaluant què podem millorar», ha argumentat el president de l'AEQT, Rubén Folgado, en el parlament de cloenda de la presentació. Folgado ha compartit «la demanda social de conèixer amb detall la qualitat de l'aire del Camp de Tarragona», un afer al qual «el sector químic n'és sensible» i on ha reblat que «no defugirem la part de responsabilitat» que correspon a la indústria «en el nostre compromís per millorar la qualitat de vida de les persones» que habiten el territori. L'informe, avalat per la URV, insisteix en les conclusions de l'any anterior: que cap component tòxic supera els límits que encenguin els llums d'alerta i que encara queda molta feina conjunta per fer. El compromís segueix vigent.