El devastador incendi de la Ribera d’Ebre ha confirmat el que molts es temien des de fa mesos a la zona, i és que les Terres de l’Ebre són des de fa temps el polvorí de Catalunya, ja que és un dels punts de tot el territori més propensos a patir incendis forestals degut a les seves desfavorables condicions meteorològiques, sobretot aquest any, però també per l’estat de la vegetació en aquestes comarques.
La greu sequera territorial que arrossega enguany la zona i la forta i excepcional calor que ha arribat molt d’hora aquest estiu són els principals detonants. Però a això se li sumen els dubtes cada cop més creixents sobre la gestió forestal que s’ha fet de l’àrea i la falta de recursos al cos de Bombers, dos aspectes que han merescut moltes crítiques aquests últims dies.
La meteorologia, un dels grans enemics de l’Ebre
Fa temps que les condicions meteorològiques no ajuden a mantenir els boscos i camps de les Terres de l’Ebre en un estat òptim, però enguany la situació és especialment greu, ja que des del desembre de l’any passat pràcticament no hi ha plogut, les fortes ventades han eixugat la vegetació i, amb tot plegat, la sequera territorial és extrema des de fa mesos.
Les pluges de la tardor passada van ser abundants, però els seus efectes sobre el terreny van desaparèixer al cap d’unes setmanes a causa de l’absència de precipitacions durant molt temps.
L’hivern ha estat sec i càlid i les pluges de la primavera no han arribat, donant inici a un estiu que, si ja de per sí es preveia molt complicat pel que fa al risc d’incendis, ha empitjorat encara més amb aquesta onada de calor excepcional i històrica que està castigant especialment la zona. Val a dir que a l’interior de les Terres de l’Ebre es troba la població més càlida de Catalunya, concretament Roquetes, que l’any passat va arribar als 42,3º i el 1982 als 43º.
Menys de 40 l/m² en sis mesos en alguns punts
La sequera territorial és tan dramàtica que en alguns punts de la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre i Montsià no hi han caigut ni 40 l/m² en els sis més que portem d’any, una xifra extremadament baixa. És el cas, per exemple, de Sant Carles de la Ràpita, on porten només 39 l/m². En altres zones, els registres són més elevats, però en cap cas s’assoleixen els 90 l/m². Per exemple, a Roquetes porten 51 l/m², a Móra la Nova 63 l/m², a Riba-roja d’Ebre 75 l/m² o a Ulldecona 81 l/m².
Amb aquestes condicions meteorològiques tan adverses, s’explica, ni que sigui de forma parcial, la ràpida propagació del devastador incendi de la Ribera d’Ebre, que ja ha cremat milers d’hectàrees. De fet, enguany ja portem diversos incendis a la zona, res a veure amb el d’aquests dies, destacant el que a mitjans de juny va cremar 230 hectàrees al Perelló.
L’incendi de la polèmica
Més enllà de la greu sequera, l’incendi de la Ribera d’Ebre ha posat sobre la taula altres interrogants. D’una banda, la situació «d’extrema precarietat», tant en nombre d’efectius com de material, que viu el cos de Bombers de la Generalitat. D’altra, la gestió forestal del departament d’Agricultura del govern català.
Sobre els bombers, se n’ha parlat molt. El diputat socialista tarragoní, Carles Castillo, advertia, l’estiu passat, de la «situació deplorable i insostenible» en què es troben els parcs de bombers les comarques de Tarragona. Enguany, el passat mes de gener, i arran de la validació del decret llei de la conselleria d’Interior que comportava la convocatòria de 250 places noves de Bombers, Castillo hi tornava: «la seguretat i les emergències han aguantat gràcies a l'esforç dels seus professionals, però el crèdit d'aquest govern i la paciència dels professionals s'han esgotat. S'ha deixat arribar a una situació demencial, de col·lapse, que incrementa el risc dels béns que s'han de protegir, entre els quals està la vida humana».
El cap de Bombers, David Borrell, que es troba lluitant sobre el terreny contra el foc de la Ribera d’Ebre, advertia, en prendre possessió del seu càrrec i per carta, que «la situació del cos és d’extrema precarietat. Trigarem anys en normalitzar aquest escenari fruit de la manca de recursos que patim».
Unió de Pagesos demana ajudes pels afectats dels incendis
I si d’un cantó de la balança tenim la resposta davant l’emergència, els bombers, de l’altre, com hem avançat, s’ha de parar atenció en les polítiques de gestió forestal del departament d’Agricultura. 'TarragonaDigital' ha demanat a premsa de la conselleria quines actuacions s’han dut a terme a les comarques de l’Ebre per tal de limitar els efectes d’un incendi forestal. Les dades encara no s’han facilitat però sí que fonts del departament han traslladat que és «complicat preservar el paisatge i realitzar les polítiques de gestió forestal que s’han de dur a terme».
Marc Talavera, doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i especialista en ecologia forestal, eixampla el punt de mira i posa l’accent en diversos responsables, pel que fa a un incendi com el de la Ribera d’Ebre.
En primer lloc, Talavera parla del fet que «s’ha prioritzat un desenvolupament econòmic basat en la indústria i els serveis, i s’ha fomentat una agricultura intensiva i basada en la quantitat i no la qualitat. I evidentment, els consumidors, des de la ciutat, no hem fet sinó que recolzar aquest model agrícola, volent de tot a tothora, bonic i barat. La conseqüència: el despoblament rural i abandonament de l’activitat agrària». En resum, no surt a compte fer de pagès.
Talavera matisa: «L’abandonament del conreu comporta que aquest espai es transformi en bosc i mantenir un bosc és molt car, així que no és d’estranyar que els boscos estiguin com estan». La conclusió final que extreu Marc Talavera és la següent: «tots som responsables d’aquest incendi, perquè tots, des de ciutadans individuals a responsables polítics, hem generat les condicions que l’han fet possible. I que l’onada de calor no serveix en cap cas d’excusa».
Un dels principals sindicats agrícoles de Catalunya, Unió de Pagesos, ha reclamat, en un comunicat de premsa, a l’administració catalana i espanyola que «s’habilitin ajuts als afectats pel foc i les seves instal·lacions». Segons Unió de Pagesos, prop del 40% de les 5.000 hectàrees de superfície cremades corresponen a superfície agrícola dedicada, principalment, al cultiu d’oliveres, ametllers i cereals. També s’han vist afectades per les flames algunes explotacions ramaderes, maquinària agrícola i infraestructures agrícoles com ara sistemes de regadiu.