Natalia ha viscut en primera persona la cruesa de la guerra. Sí, perquè els infinits bombardejos sobre Mariúpol van acabar amb la vida del seu marit. Concretament, se'l va trobar amb el cap trencat i la cama «antinaturalment situada sobre el cos», relata.
El va deixar al novè pis d'un edifici pràcticament en ruïnes, on només queden runes. Per la seva ment només passava buscar un lloc on refugiar-se i protegir el seu fill dels atacs de Rússia.
Tot allò va ocórrer el passat 11 de març, i Natalia va decidir explicar-ho al mur de Facebook de Nadyusha Sukhorukova. Per sort, hi va trobar una segona família en què n'eren conscients que les seves vides corrien perill si no se n'escapaven.
«Estic segura que moriré aviat, això és qüestió de dies. En aquesta ciutat, tothom espera constantment la mort. Tant de bo no fos tan aterridora», va escriure al seu moment Nadyusha.
Explica que «fa tres dies ens va visitar un amic del meu nebot i ens va dir que van atacar el parc de bombers. Els bombers han perdut la vida. A una dona li van arrencar la mà, la cama i el cap».
Assegura que somia que «les parts del meu cos es queden al seu lloc després d'una explosió». Encara que també és conscient que «no hi haurà cap enterrament».
Aquesta veïna de Mariúpol recorda amb desesperació com eren els dies al refugi. «Vam menjar del mateix plat per no desaprofitar aigua, dormint junts en matalassos per tenir més calor, fèiem servir barrets per cobrir els nostres cabells embolicats», assenyala. Ho explica amb desesperació, sabent que en qualsevol moment podien perdre la vida.
Nadyusha confessa que durant aquest període, només un mateix pensa en allò realment important. «Se'ns va oblidar que existeix la televisió, xerrar en xarxes socials, banyar-te o anar a dormir a un llit de veritat», afegeix.
Per sort van trobar acomodament en un soterrani, on escoltaven el setge constant de les bombes. La por els acompanyava en tot moment, fins i tot per anar al bany, que es troba a plantes superiors. En aquest refugi hi viuen famílies senceres, que no saben quan en podran sortir.
«Els avions volaven cada mitja hora i solien llançar dues bombes cadascun. La terra tremolava quatre o sis vegades cada cinc minuts», apunta. Té la sensació que volguessin «enterrar cada casa, cada arbre».
Li agradaria aixecar-se un matí i pensar que va ser un simple malson. Però, per desgràcia, és la realitat que espera els veïns d'aquesta ciutat costanera d'Ucraïna.
Escapar de la guerra i deixar casa seva
Després de 20 dies refugiada en un soterrani, Nadyusha Sukhorukova es va armar de valor i va escapar de les bombes. És una de les 40.000 persones que va aconseguir fugir de Mariúpol. I és que a la ciutat encara hi ha unes 300.000 persones que «estan exterminant».
Durant la fugida recorda un paisatge desolador, ja que la ciutat no era com la recordava. Hi havia «cases fantasmes, amb parets carbonitzades, arbres arrencats i cossos pel camí».
Però per a ella, el més aterridor va ser passar per davant d'un edifici de quinze plantes. «Era com un home mort disfressat, viu de lluny i mort de prop». Una imatge que es repeteix amb massa freqüència i que es pot apreciar en els diferents vídeos que comparteixen a Telegram.
No se sap el nombre total de morts que ha pogut deixar de moment la guerra d'Ucraïna. «Ara són més de 3.000 morts, però ningú pot dir el nombre exacte. La gent està enterrada en fosses comunes, sense noms», apunten.
I és que hi ha «molts cossos als carrers, i algunes persones es queden enterrades 'vives' sota la runa». A més, Nadyusha explica que «si no haguéssim marxat, ja estaríem morts».