El virus que més sovint provoca una bronquiolitis en infants, el virus respiratori sincitial (VRS), ha aparegut en les darreres setmanes després de mesos pràcticament sense circular. Els experts creuen que són casos esporàdics que no sembla que hagin d'augmentar. El VRS circula d'octubre a març, però aquesta temporada en plena pandèmia del coronavirus, només se n'havien registrat set casos en total fins al febrer entre els 14 hospitals de la xarxa de vigilància. Des de principis de març, s'han confirmat uns deu casos de mitjana, però cada setmana, segons dades consultades per l'ACN. Els pediatres també detecten més refredats i gastroenteritis que a l'hivern; el que seria «una primavera virològicament normal», diuen, si no fos la del 2021.
«Estem fent un seguiment molt estricte de la situació»
El virus respiratori sincitial és un dels que més preocupa en pediatria, ja que pot causar bronquiolitis en els infants més petits. «Estem fent un seguiment molt estricte de la situació», assenyala el cap de la Unitat de Patologia Infecciosa de Pediatria de Vall d'Hebron, el doctor Pere Soler, a l'ACN. Per al doctor Soler, les dades ara com ara són «tranquil·litzadores» ja que la tendència sembla estable i no s'espera que creixi de forma substancial.
La circulació del VRS es correlaciona amb els diagnòstics de bronquiolitis, que aquest hivern s'han mantingut estables en nivells molt baixos, molt per sota d'altres anys, quan hi ha pics importants el novembre i el desembre. Ara, les bronquiolitis han augmentat molt lleugerament i s'han situat en una situació molt similar a la de temporades anteriors a l'abril, quan el virus ja surt de la circulació. «Ens trobem que fa unes setmanes el VRS comença a circular. Ha passat d'estar molt per sota de la normalitat a estar dins de la normalitat en una època ja no epidèmica», indica el doctor Soler.
A França, les dades de VRS i bronquiolitis van empitjorar molt fa unes setmanes, amb les UCI plenes a causa d'aquest virus —situació que sol produir-se als hiverns—, i això va encendre alarmes entre els infectòlegs i pediatres d'altres estats. «No ens estem trobant en aquesta situació ni molt menys ni a l'atenció primària ni als hospitals», precisa el doctor Pepe Serrano, vocal de la Societat Catalana de Pediatria i pediatre d'atenció primària.
El que s'estan trobant els pediatres d'atenció primària des de fa dues o tres setmanes és una «primavera virològicament normalitzada», després d'un «hivern pràcticament amb zero casos de grip i poquíssims de VRS», indica el doctor Serrano. «Aquest hivern no hem tingut ni refredats, ni gastroenteritis, ni laringitis ni mocs en general i ara estem veient una primavera 'normal'. A la primavera, se sol produir un descens dels quadres respiratoris —n'hi continuen havent, però menys que a l'hivern— i un increment dels quadres de gastroenteritis», afegeix.
Amb tot, aquest pediatre fa notar que no és el mateix que un infant tingui mocs i una mica de febre «la primavera del 2021 que la del 2019». «A la primavera del 2019, t'esperaves dotze hores, li donaves un antitèrmic i anava a l'escola. Ara, o els pares s'esperen 48 hores per assegurar-se que no va a més o truquen als centres de salut, des d'on els recomanem que vinguin i el primer que els fem quan passen per la porta és una PCR o un test d'antigen», assenyala el doctor Serrano.
Incògnites sobre els altres virus
En la pandèmia de la covid-19, els altres virus han estat pràcticament desapareguts aquest hivern, tot i que de manera heterogènia. Les mesures per evitar contagis de la covid-19, com la mascareta i el rentat de mans, i l'anomenat 'efecte nínxol', que es produeix quan l'entrada d'un virus predominant desplaça els altres, són els factors que expliquen que virus com el VRS i el de la grip hagin tingut una incidència pràcticament nul·la. «Hi ha virus que tenen una marcada estacionalitat, com la grip o el VRS, i aquests s'han mantingut pràcticament a zero. Els casos són molt esporàdics», destaca el cap del Servei de Microbiologia de Vall d'Hebron, el doctor Tomàs Pumarola, que continua: «Són virus que necessiten unes condicions molt concretes i que han vist molt dificultada la circulació per les mesures de prevenció i perquè un altre virus n'ha ocupat l'espai».
En canvi, el rinovirus i l'adenovirus, menys marcats per l'estacionalitat, han continuat circulant. De fet, el rinovirus, causant del refredat comú, continua sent el virus predominant, segons el Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC). Ara una de les incògnites és si els altres virus reapareixeran fora de la seva temporada, tot i que els experts no creuen que passi almenys en forma de pic, si bé es mostren molt prudents per la gran incertesa del context pandèmic i per un comportament molt variable del virus entre països. Austràlia va tenir el pic de VRS desplaçat en el temps un cop l'epidèmia de coronavirus estava en fase de control, tot i que amb una menor incidència, mentre que altres països no l'han tingut o molt diferent és el cas de França.
«No podem predir-ho, però crec que no veurem ni grip ni virus respiratori sincitial aquest any. Són virus en què el factor climàtic té una influència important i probablement estem fora d'aquesta situació», afirma el doctor Pumarola, que afegeix: «Hi ha una infinitat d'incògnites i l'únic que podem fer és una vigilància molt propera i seguir dia a dia el que passa per prendre les mesures pertinents. És imprevisible i no tenim una bola de vidre». «El que hem de vigilar ara és com evoluciona la corba. La sensació que tenim és que no tirarà cap a dalt en forma de pic com feia habitualment. Preveiem tenir més casos dels esperats el maig o el juny, perquè tot s'ha desplaçat, però no creiem que hi hagi un pic», coincideix el doctor Soler, que insisteix que «el més important» és monitoritzar la situació davant d'un context tan inèdit com el de la pandèmia.
Tests multivírics als CAP
Els centres d'atenció primària (CAP) tenen per primera vegada des d'aquesta temporada tests de diagnòstic multivíric per diferenciar els virus respiratoris. La idea és que aquests tests es mantinguin a la primària de cara a les properes temporades. «Ens preocupava molt no saber diferenciar un virus d'un altre aquest any. Amb el Departament de Salut vam fer una distribució ràpida de tests i això ens ha permès tenir una barrera de control de VRS a la primària, que a més, pot fer una vigilància més precoç», assenyala el doctor Soler.
«És una fita que teníem tots en ment des de fa molt de temps. Moltes vegades només podíem dir que es tractava d'un quadre viral. Ara, dir que és un VRS o una grip, amb nom i cognoms, dona tranquil·litat a les famílies i també als professionals. Això també ens permet atendre millor les conseqüències de la malaltia», destaca el doctor Serrano.