La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha presentat el Pla Estratègic 2020-2030 de Tortosa. El document defineix 10 línies estratègiques i 135 actuacions, 24 prioritàries i 12 projectes estratègics. Entre les actuacions es proposa convertir el polígon Catalunya Sud en un parc empresarial avançat, crear un hub tecnològic, coordinar les eines dels espais d'emprenedoria per afavorir-la i atreure empreses del sector agroalimentari. El Pla aposta per consolidar la funció de centre urbà entre el nucli històric i l'eixample de la ciutat, amb nous espais «amables» que permetin també incentivar el comerç. Els redactors també animen a convertir Tortosa en una ciutat turística apostant per un «recurs primari» que podria ser la façana fluvial del riu.
El Pla Estratègic ha comptat amb la participació de més de 200 agents territorials i ha estat redactat per diversos dels departaments del Campus Terres de l'Ebre de la URV. El seu punt de partida és el potencial logístic de la ciutat de Tortosa, a la cruïlla de grans àrees metropolitanes, com Tarragona i Saragossa, i enmig del Corredor del Mediterrani. Però també «la identitat i l'autoestima» d'una ciutat mitjana amb dinamisme, i que s'ha d'articular des del centre històric, pel seu patrimoni i pel riu Ebre. «La valorització de la ciutat ha de ser a partir de nucli antic perquè creiem que el turisme i el comerç tindran un paper essencial en la reactivació econòmica de la ciutat», ha apuntat el catedràtic Juan Antonio Duro.
Entre els objectius del document destaca la renovació del teixit empresarial, orientat a la generació de coneixement i la fixació de talent al territori, així com l'impuls d'activitats econòmiques amb «certes potencialitats» per captar-ne de fora. «La ciutat té potencial i ha d'articular activament les Terres de l'Ebre per crear un sistema urbà sobre bases de concertació territorial, a Catalunya i al Corredor Mediterrani», ha destacat Duro. Ara bé, també s'ha assenyalat que les 134 actuacions que proposa el Pla no són «únicament» responsabilitat de l'Ajuntament de Tortosa.
En el detall dels eixos estratègics que es despleguen al document, els redactors proposen «promoure la polaritat» per captar empreses, sobretot de l'àmbit agroalimentari i afavorir l'emprenedoria. Un dels projectes claus és continuar amb el procés de dotació de serveis del polígon Catalunya Sud perquè, amb una gestió compartida amb l'Aldea, es converteixi en «un parc empresarial avançat», atractiu per les ajudes, els beneficis fiscals que es puguin oferir, o pel projecte de vida a què pot anar lligat, i fins i tot amb de serveis públics (s'ha posat l'exemple d'una llar d'infants).
El Pla també assenyala que els diferents espais d'emprenedoria i els mercats de treball han de compartir eines i funcionar amb una estratègia compartida i que el desenvolupament industrial ha d'anar lligat a la tecnologia i el coneixement. Per captar indústria, han assenyalat des de la URV, la innovació i la recerca «és un element fonamental» i el territori compta amb aquest «punt fort» a través de la mateixa Universitat i tots els grups de recerca que té.
El Pla Estratègic de Tortosa aposta per atreure empreses tecnològiques a través d'un gran hub on s'impliqui totes les starups i empreses emergents que ja hi ha a la ciutat i pel territori, i d'altra banda atreure noves empreses agroalimentàries de petit i gran format amb actuacions en l'àmbit de la formació i la mobilitat de les mercaderies.
Dins de la ciutat, el document assenyala que s'ha de seguir amb la recuperació del nucli històric per donar-li una funció «residencial i comercial» i consolidar el centre urbà entre aquesta zona i l'eixample aprofitant l'entorn ferroviari i fent més amable l'Avinguda Generalitat. Aquestes actuacions van lligades a la dinamització del comerç local que necessita «l'entorn» per oferir «una experiència de compra» i el «foment de l'associacionisme» perquè es puguin dur a terme grans accions de promoció per tot el territori, sense haver de competir amb ciutats comercials més grans i pròximes.
El Pla Estratègic també anima a Tortosa a convertir-se en ciutat turística i que el turisme no sigui únicament una activitat «complementària». Té prou patrimoni i actius per aconseguir-ho, però el document assenyala que li cal trobar «un recurs primari», l'element que justifica la visita, i que no pot reduir-se a la Festa del Renaixement per «estacional». Els redactors del Pla animen a «idear un relat potent amb diferents actius d'atracció» i fan una primera proposta que podria ser «sobre la façana fluvial de l'Ebre», o actuacions de realitat augmentada relacionada amb episodis històrics.
En el text s'anima a Tortosa a reforçar els àmbits culturals i esportius de la ciutat com a sectors emergents. La ciutat ha de ser per ella mateixa «un museu a ser visitat», aprofitant les sinergies de la Capital de la Cultura Catalana que és enguany Tortosa, i també incentivar l'esport a la ciutat i els esdeveniments esportius anuals nacionals o estatals, tenint en compte l'impacte que van tenir els World Sports Games. Per tot plegat s'aposta per la creació d'una oficina de captació de congressos, esdeveniments culturals i esportius.
Altres línies estratègiques passen pel projecte educatiu de la ciutat, els serveis de benestar com a ciutat centralitzadora de serveis de les Terres de l'Ebre, i en la inclusió social, amb actuacions en què l'Ajuntament de Tortosa pot coordinar o fins i tot «pressionar» però amb més limitacions competencials.
Com ha destacat Duro, el Pla configura un «full de ruta viu i participat», «engrescador» i que busca «enfortir» les potencialitats que ja té la ciutat de Tortosa. L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha entomat els objectius i reptes que el Pla Estratègic proposa al municipi per a la pròxima dècada i ha assegurat que la voluntat de l'Ajuntament de Tortosa, a més de participar en la redacció, és la «d'aprofitar les oportunitats que ofereix».