Núria Gago és una de les actrius més populars del panorama català. La seva trajectòria professional és més que brillant. Ha participat en projectes de TV3 com 'Cites' o la sèrie 'Com si fos ahir', entre d'altres. Encara que un dels seus papers més importants ha estat a la mítica sèrie 'Hospital Central'.
Núria Gago, va perdre la seva mare quan ella només tenia 11 anys. Isabel, mare de Gago va morir als 38 anys a causa d'un càncer de mama. Viure aquesta tràgica situació va ser molt complicada per l'actriu. Per aquest motiu, ara fa uns mesos, la catalana va voler recordar-la.
«Es deia Isabel i, malgrat que tinc una memòria excel·lent, soc incapaç de recordar ni la data de la seva mort ni del seu aniversari. Però sí, sí, que me'n recordo: les imatges, les olors, la seva veu, el que m'expliquen i… el que m'invento», explicava Gago en una entrevista a La Vanguardia.
«Desubicada i desolada»
En una publicació a través del seu compte d'Instagram, la de Barcelona es va obrir en canal a través d'un text explicant com es va sentir de petita davant la tragèdia familiar que va haver de viure. Unes paraules molt dures, però reconfortants al mateix temps. Aquest és el text:
«Quan la meva mare es va morir, el món de la nena de la primera foto se'n va anar a la merda. Hi va haver un terratrèmol, una hecatombe i tot el conegut va desaparèixer, deixant-la dreta, desubicada i desolada, enmig d'aquesta immensa destrossa», començava dient Gago.
«En una mateixa pàgina convivien la que vivia en la confiança i el descobriment continu i la que va topar de morros amb la mort, amb l'angoixa, amb la por, amb la indefensió i amb el no-res que s'ho va menjar tot. La 'jo' d'aquesta foto és la que m'ha portat fins aquí», continuava.
«La que va decidir remoure els enderrocs i no abandonar sota les pedres ni l'alegria, ni la confiança, ni l'esperança, ni les ganes d'aprendre, ni les ganes de riure, ni de viatjar, ni de voler, ni d'abraçar, ni de somiar. És la que ha après a conviure amb la certesa que res no és permanent».
«Avui segueixo maternant-me gràcies a ella i gràcies a Marina, Beatriz i Carles, tres terapeutes que m'han ensenyat a mirar amb absolut respecte aquesta nena, de la qual vaig donar per fet el seu esforç, sense parar-me a pensar que va posar el seu cor i el seu afany per treure'm d'aquí», va concloure.