Aquest cap de setmana es compleixen 80 anys dels excepcionals aiguats que es van produir al nord-est de Catalunya i la Catalunya Nord, on es van registrar valors acumulats de precipitació rècord (propers als 2000 litres/m²). Els aiguats torrencials van provocar enormes danys materials i humans, aproximadament 400 morts, a causa dels nombrosos desbordaments en les conques del Tec, la Tet i l’Aglí, a la Catalunya Nord i les de la Muga, el Fluvià i el Ter a Catalunya.
Més de 1.900 litres/m² en 4 dies
Aquest episodi és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Lluc, ja que la precipitació més intensa va tenir lloc entre la vigília i el dia de Sant Lluc, el 18 d’octubre. Popularment també s’anomena com l’Aiguat del 40. A Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir, Catalunya Nord, es van registrar 1000 litres/m² el 17 d’octubre de 1940 i un total de 1930 litres/m² del 16 al 20 d’octubre de 1940. El valor del 17 d’octubre a Sant Llorenç de Cerdans representa el rècord absolut oficial de precipitació màxima mesurada en un dia de tot Europa.
Els totals acumulats de precipitació durant els cinc dies que va durar l'espectacular temporal de pluja del 16/10/1940 fins al 21/10/1940 van ser: 1930 litres/m² a Sant Llorenç de Cerdans, 1052 litres/m² als Cortalets, 870 litres/m² a Camprodon i 759 litres/m² als Banys d’Arles. Al vessant francès, la Central hidroelèctrica de la Llau es creu segurament que van caure al voltant de 1500 litres/m² en tot l’episodi a causa de la violenta crescuda del riu de Comalada que va emportar-se tota la central i la seva estació meteorològica.
A Catalunya destaquen els 352 litres/m² mesurats a Camprodon el 17 d’octubre de 1940 un total de 870,1 litres/m² del 16 al 20 d’octubre de 1940. Un episodi realment insòlit. Altres registres destacats van ser:
- 581 l/m² a Beget
- 453 l/m² a Queralbs
- 437 l/m² a Susqueda
- 375 l/m² a Ribes de Freser
- 359 l/m² a l'Observatori de l'Ebre
- 347 l/m² a Sant Pere de Torelló
- 305 l/m² a Esponellà
- 244 l/m² a Les Planes d'Hostoles
- 239 l/m² a Viladrau
- 238 l/m² a Tivissa
- 207 l/m² a Puig-reig
Episodi amb registres mai vistos abans
Tant els valors de precipitació acumulats en 24 hores com els totals de l’episodi són excepcionals, sobretot els registrats a la Catalunya Nord. Per exemple, a Catalunya el màxim de precipitació registrat en 24 hores des que hi ha registres oficials són els 430 litres/m² a Cadaqués el 13 d’octubre de 1986. En canvi, algun episodi de pluja molt abundant sí que ha arribat a acumular valors semblants als registrats a Camprodon el 1940 durant 5 dies, com els prop de 900 mm durant la llevantada del 21-25 d’octubre de 2000 al massís del Port.
#Taldiacomavui#Fa80anys acabava un temporal de pluja excepcional conegut com l'#Aiguat de Sant Lluc. Entre el 16 i el 20 d'octubre de 1940 van caure més de 1.000 mm a les comarques del Conflent, Vallespir i Ripollès:
— Meteocat (@meteocat) October 20, 2020
•1.930 mm a #SantLlorençdeCerdans
•870 mm a #Camprodonpic.twitter.com/MHZbM006Br
Tot i això, mai s’ha arribat als valors que es van assolir durant l’Aiguat de Sant Lluc de 1940 al massís del Canigó. Com a cas més recent caldria comentar que durant la llevantada del 20-25 març de 2015 van caure 693,2 litres/m² al PN dels Ports, però els registres de precipitació tan abundants van quedar molt restringits al voltant del massís del Port.
Més de 400 morts i devastació absoluta al Pirineu oriental
Les inundacions van causar més de 400 morts. La zona més devastada va ser la de l'entorn del massís del Canigó, on hi va haver més de 200 víctimes. A Catalunya, van quedar destruïts 58 ponts i 380 cases. 165 indústries i 149 comerços van quedar afectats i unes 175.000 hectàrees de conreu es varen negar completament. A la Catalunya Nord, uns 200 edificis van esfondrar-se i tres centrals hidroelèctriques van quedar totalment destruïdes, entre elles la de la Llau.
Es varen desbordar els següents cursos fluvials a Catalunya: la Muga, el Fluvià, el Ter, el Freser, l’Onyar, el Llobregat, la Noguera Pallaresa, la Valira, el Segre i l’Ebre, entre molts d'altres més petites i rieres. El pont del Príncep de Figueres va esfondrar-se per la força de les aigües, així com el pont vell de Castelló d'Empúries, el de Bàscara, el de Vilamaniscle i el de Torroella de Fluvià, entre d'altres. Moltes cases dels barris riberencs dels seus rius van quedar completament arrasades.
A Girona les aigües desbordades del Ter van arribar a més de 3 metres a la Devesa, i alguns punts de la ciutat van quedar completament inundats amb 2 metres d’aigua. La Muga i el Fluvià van acabar unint-se inundant gairebé tota la plana de l’Empordà. El Llobregat va negar gran part del seu delta. En definitiva, un episodi que va provocar un gran impacte en els habitants de les comarques que van patir les destrosses.