La comissió de desembassament duplica la quantitat d'aigua que el pantà de Riudecanyes podrà agafar del de Siurana. Enguany, entre els mesos d'abril i de setembre, es podran transvasar 6,6 hectòmetres cúbics d'aigua segons l'autorització de l'ACA. L'Agència Catalana de l'Aigua l'ha concedit a partir de les demandes i estimacions de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.
Aquesta quantitat està condicionada al fet que el pantà de Riudecanyes estigui per sota del 50% de la seva capacitat. Tot i això, suposa un increment molt notable respecte les dades del 2019 i del 2020. Els 6,6 hectòmetres cúbics que es podran transvasar enguany són més del doble dels 2,5 que es van autoritzar l'any passat i dels 3,21 autoritzats fa dos anys.
Per trobar xifres similars cal remuntar-se als anys 2015 i 2016. L'ACA va autoritzar, respectivament, transvasaments de 5,74 i 9,46 hectòmetres cúbics. Aquests barems s'estableixen en funció de l'aigua que hi ha a tots dos pantans i a les demandes de la Comunitat de Regants.
Segons dades del 31 de març, al pantà de Siurana hi havia 10,63 hectòmetres cúbics d'aigua. D'aquests, l'ACA considera que 0,8 hectòmetres cúbics són «intocables». El motiu és garantir l'aigua dels pobles del Priorat que en beuen, els del Topograpo, i dels regants de Cornudella. El Topograpo és la mancomunitat formada per Torroja, Porrera, Gratallops i Poboleda.
Dels 9,83 hectòmetres cúbics restants, l'ACA i la comissió de desembassament han acordat que se'n puguin derivar a Riudecanyes 6,6. Un traspàs d'aigua que, en part, s'hauria dut a terme aquests últims dies. Des de la Comunitat de Regants els últims estius s'ha anunciat, i els informes ho confirmen, que no s'acaba agafant tota l'aigua disponible.
El conflicte per l'aigua del Siurana-Riudecanyes s'enquista
El sistema hídric Siurana-Riudecanyes fa anys que arrossega un conflicte per l'ús de l'aigua. Municipis del Priorat i entitats ecologistes han denunciat reiteradament les irregularitats que hi ha en l'ús de l'aigua originària del riu Siurana. La Generalitat, amb el conseller Damià Calvet a Territori, va constituir una Taula del Siurana que no ha avançat en la resolució del conflicte.
Després que es convoqués durant la legislatura passada, el mandat va acabar sense resultats. La taula es va reunir mitja dotzena de vegades sense arribar ni tan sols a tractar tots els àmbits que s'havien previst. Així doncs, el conflicte es manté, i grups ecologistes com Gepec o la Plataforma pel Riu Siurana mantenen la pressió per rebaixar i regular el transvasament i l'ús final de l'aigua.
El problema de fons són alguns usos de l'aigua del pantà de Riudecanyes. Per exemple per part d'Ajuntaments que no tenen drets per fer-la servir per ús de boca, però l'agafen a través de drets de reg adquirits a pagesos de la zona. Un segon punt de conflicte són els usos industrials, que han acabat provocant contradiccions entre l'ACA i la Comunitat de Regants perquè no eren prou clars.
Santi Borràs, membre del Gepec, afirma que Reus, Riudoms, Riudecanyes, Vila-seca i Salou tenen una concessió administrativa atorgada. «A banda, sabem que per diferents motius també n'agafen Duesaigües, Botarell, Castellvell i la Selva del Camp», assegura. Entre abril i setembre del 2020, del pantà de Riudecanyes en van sortir 4,2 hectòmetres cúbics que es van destinar a reg i 1,02 a abastiment.