Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

ACA i Regants es contradiuen al Parlament respecte a l'aigua de Riudecanyes

Els usos industrials de l'aigua del pantà i el volum d'aigua que es deriva del Siurana, punts de discrepància

Imatge d'arxiu del pantà de Riudecanyes.
Imatge d'arxiu del pantà de Riudecanyes | TarragonaDigital

 

Els usos industrials de l'aigua del pantà de Riudecanyes són irregulars segons l'ACA. La Comunitat de Regants, per contra, defensa que figures a les seves ordenances, una normativa aprovada precisament per l'Agència Catalana de l'Aigua. És una de les contradiccions que totes dues entitats van evidenciar durant la seva compareixença en comissió parlamentària a principis de mes.

El conflicte en relació al sistema hídric Siurana-Riudecanyes ha arribat al Parlament de Catalunya. Aquest juliol s'ha celebrat una comissió de Territori i Sostenibilitat on han comparegut el director de l'ACA, Lluís Ridao, i l'administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Miquel Àngel Prats. Preguntats pels partits polítics catalans, han exposat la gestió que es fa de l'aigua dels pantans tant de Siurana com de Riudecanyes.

Imatge d'arxiu d'una reunió de la Taula del Siurana-Riudecanyes, presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet
Imatge d'arxiu de la constitució de la Taula del Siurana | ACN

 

La Taula del Siurana per acordar una solució

El primer d'explicar-se a la comissió del tres de juliol va ser Lluís Ridao, director de l'Agència Catalana de l'Aigua. Durant la seva intervenció, que es pot recuperar a través del web del Parlament, admet que el transvasament del pantà de Siurana cap a la riera de Riudecanyes va generar controvèrsia des que es va posar en marxa l'any 1949, i ha anat en augment. «A la reivindicació principal, que és ambiental», remarca, «s'hi afegeix la reclamació del Priorat de disposar de majors volums d'aigua per al rec».

Durant la seva compareixença, Ridao manté que «la Generalitat de Catalunya no és competent per modificar la concessió del riu Siurana de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ni per establir l'obligació de respectar un cabal de manteniment, això li pertoca a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre o al Ministeri per a la Transició Ecològica». Tot i això, reivindica que ha estat el Govern de Catalunya qui ha constituït la Taula del Siurana.

L'ACA, igual que la Comunitat de Regants, la veuen com l'eina que ha de permetre solucionar el conflicte. Es basen en l'àmplia participació d'actors implicats, però també en el fet que, sigui quina sigui la solució acordada, haurà de ser l'ACA i la Comunitat qui l'apliquin. L'Agència considera que «la solució concertada haurà d'incloure l'aportació de fonts d'aigua substitutòria per als usos del Baix Camp, com ara les procedents de la reutilització de les aigües depurades; aquestes solucions tècniques es van estudiant en paral·lel al desenvolupament de la Taula», afirma Ridao.

Lluís Ridao, director de l'ACA, durant la seva compareixença
Lluís Ridao, director de l'ACA, durant la seva compareixença | Parlament de Catalunya

 

Les contradiccions entre ACA i Comunitat de Regants

Lluís Ridao, director de l'ACA, apunta que els municipis de la conca del Siurana consideren excessiva l'apropiació d'aigua per part del pantà de Riudecanyes, i afirma que «és cert que el transvasament suposa un elevat percentatge de l'aportació anual del riu en aquest punt de la conca, situant-se, gairebé tots els anys, per sobre del 70 %».

La Comunitat de Regants nega aquesta dada. Durant la intervenció del seu administrador, Miquel Àngel Prats, que també es pot recuperar al web del Parlament, la nega. «Jo demanaria a l'ACA, i nosaltres com a corporació de dret públic en formem part, demanaria molt de rigor; ha dit que un 70 % de l'aigua es transvasava i no és cert, és el 40 %». «Una part important es deixa anar com a cabal ecològic», manté Prats.

Miquel Àngel Prats, administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes
Miquel Àngel Prats, administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes | Parlament de Catalunya

 

Les reiterades preguntes dels partits del Parlament no serveixen per aclarir-ho, com tampoc per establir de quina manera s'han de qualificar els usos industrials que, actualment, es donen a l'aigua del pantà de Riudecanyes. Lluís Ridao assegura que «la concessió admet determinats usos no agrícoles, però certament hi ha dos usos industrials que no estan previstos; s'han fet inspeccions de tots els usos qüestionats i, al final del procés de concertació, caldrà decidir quins poden ser regularitzats i quins s'han de suprimir».

Ridao fa referència a la Taula del Siurana, que és on assegura que s'han remès totes les investigacions dutes a terme. Miquel Àngel Prats també es mostra en desacord amb el posicionament de l'ACA. «Per a indústria es reservarà l'equivalent a 65 jornals de terra», recita dels estatuts i ordenances de la corporació, i sentencia que «no hi ha usos irregulars».

Aclareix, també, que «només hi ha dues indústries, petites; Secomsa —la planta de compostatge de Botarell, gestionada pel Consell Comarcal del Baix Camp—, que només agafa aigua a l'estiu, i l'altra és una indústria agroalimentària, Crusvi; entre els dos no arriben a 60.000 metres cúbics l'any». Prats també revela que l'ACA en té constància des de fa vint anys, «els cobra el cànon de l'aigua, almenys a Secomsa, des de 1999, no pot dir que no ho coneixia».

Imatge d'arxiu del pantà de Siurana | Clàudia Bonet

 

El cabal ambiental

Des de l'Agència Catalana de l'Aigua es traspassa la responsabilitat sobre el cabal ecològic a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. És a aquest organisme a qui pertoca establir un cabal ecològic per al riu Siurana perquè és afluent de l'Ebre. Actualment es deixen anar 20 litres per segon riu avall, un volum que les entitats ecologistes consideren deu vegades inferior al necessari.

En un comunicat de premsa emès aquest dilluns, la Comunitat de Regants reitera el que Miquel Àngel Prats exposa a la compareixença en comissió parlamentària. Com a resposta a les acusacions de la Plataforma del Siurana, reivindiquen el seu compromís amb la Taula per resoldre el conflicte. Reclamen que el treball i el debat sigui rigorós i dins els canals que estableix aquesta Taula.

Recorden que la seva participació és voluntària i que serà la CRPR (Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes) qui haurà d'aplicar, voluntàriament, la solució de consens que en resulti. «La Comunitat, des de sempre ha col·laborat amb el Priorat; el que no volem és que hi hagi una

  

lluita de territoris, això no anirà bé a ningú», rebla Prats durant la seva compareixença.

Pel que fa al cabal ecològic, Miquel Àngel Prats no es tanca a discutir-lo, i Lluís Ridao afirma que «actualment, la Comunitat de Regants respecta un cabal de 20 litres per segon determinat pel

  

costum, no per determinació legal, que clarament podem veure que és insuficient». Afegeix també que  «la CHE, fins el dia d'avui, tot i haver-ho anunciat repetides vegades, no ha establert aquest

  

cabal ambiental».

Imatge d'una placa on es llegeix que les aigües són propietat de la comunitat de regants, al pantà de Riudecanyes
Imatge d'una placa on es llegeix que les aigües són propietat de la comunitat de regants, al pantà de Riudecanyes | ACN

 

La Taula del Siurana, un any de retard

Malgrat que la Taula, per boca del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s'havia compromès a solucionar la problemàtica «abans de l'estiu», el director de l'ACA anuncia, a la compareixença de la comissió parlamentària, que la seva activitat no es reprendrà fins al setembre, una situació que la Plataforma pel Riu Siurana ja havia criticat. Apunta que «espero que, per mitjans de l'any vinent, puguem tenir un resultat, d'aquesta Taula i el concert que esperem que sigui positiu i favorable per a tothom».

La solució que entreveu l'ACA requerirà «estudiar mesures compensatòries d'aportació de nous recursos hídrics al Baix Camp que pal·liïn la minva de volums transvasables; pel que fa al rec, una possibilitat seria la incorporació de les aigües procedents de la depuradora de Reus, que avui només es reutilitzen en un 15 %, fent-hi un tractament de regeneració avançada».

«Altres depuradores de la zona regable s'hi podrien afegir; els estudis tècnics necessaris ja s'han iniciat i s'aniran desenvolupant en paral·lel a les reunions de la Taula», assegura. A més, i en paral·lel, «estem estudiant posar aigua del CAT al pantà, és una possibilitat real», tot i que prioritza l'ús d'aigua regenerada a través de depuradores, per al reg.

Llera del Pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

 

Els pobles que beuen de Riudecanyes sense concessió

Un altre dels punts de conflicte, en aquesta situació, és l'abastament per a ús de boca. Alguns municipis en fan ús tot i no tenir concessió, i Lluís Ridao, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, exposa alguns d'aquests casos. «Els abastaments a Botarell, Castellvell del Camp o Maspujols, tot i que no estan emparats explícitament per la concessió, formaven part d'un projecte impulsat per l'administració hidràulica l'any 1971; en el cas d'altres poblacions, certament, no és així, en

  

qualsevol cas, no es pot deixar un poble sense aigua d'un dia per l'altre», sentencia.

Un d'aquests exemples és La Selva del Camp, que fa ús de l'aigua de Riudecanyes a través de títols de rec adquirits. «L'ACA ha comunicat a l'Ajuntament que ha de deixar de fer servir l'aigua de Riudecanyes i ja està redactant el projecte per a l'ampliació del ramal de connexió per al CAT

  

que així ho permetrà». Miquel Àngel Prats, administrador de la Comunitat, es refereix a la legalitat vigent.

La presa del Pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

 

Afirma que el reglament de domini públic hidràulic permet utilitzar drets de reg per a l'ús de boca, i drets industrials per al reg, però no en sentit invers. Afegeix, a més, «que quan això es fa dins d'una comunitat d'usuaris, com és la CRPR, és un afer intern i s'ha de regular dins la mateixa Comunitat de Regants».

De fet, Prats reclama que es tingui en compte que la Comunitat de Regants, «sense els Ajuntaments, no subsistiria, perquè del cànon de regulació de Siurana —uns 400.000 euros anuals—, el 65 % el paguen els Ajuntaments, i del pressupost de la Comunitat, que puja 1,3 milions d'euros, gairebé el 40 % el paguen els Ajuntaments».

Amb tot, «els regants estem pagant el cànon de regulació més car de Catalunya i l'aigua que estem subministrant gairebé també és de les més cares de Catalunya, si a sobre traiem els Ajuntaments, tinguem en compte que tindrem un problema perquè acabarem de destrossar l'agricultura que tenim», sentencia Prats.