El govern ha arribat a un acord per rubricar la segona i darrera fase de la reforma de les pensions a Espanya. S'han esquivat els punts més polèmics com ara l'ampliació de la base de càlcul. L'objectiu era salvar les pensions sense que els pensionistes perdessin poder adquisitiu.
Un difícil equilibri que el govern de Pedro Sánchez assegura haver aconseguit i treu pit. Tot i això, amplis sectors estan aixecant la veu pel que consideren una pujada d'impostos encoberta. La pregunta que es fan és qui pagarà l'augment de la despesa en pensions.
Amb la nova reforma, els treballadors podran escollir els millors anys per calcular la pensió de jubilació. Es calcula que els canvis aprovats suposaran un augment significatiu de la despesa en pensions. I aquesta despesa podria recaure en el poder adquisitiu d'empresaris, treballadors i autònoms.
La lletra petita de la reforma
Una de les claus de la reforma és el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), que suposarà un augment del 0,6% de les cotitzacions per a tots els treballadors. Inicialment estava previst que durés deu anys, però finalment s'allargarà fins al 2050. A més, augmentarà progressivament fins a l'1,2%.
A més, cada tres anys es revisarà la situació del sistema públic de pensions. El govern de torn podrà apujar les cotitzacions si el sistema segueix en números vermells i necessita més ingressos per a la seva supervivència. I a tot això s'hi afegeix l'impost de solidaritat als salaris de més de 54.000 euros.
Els grans beneficiats seran els pensionistes actuals. Però segons l'expert analista @lawtips, «els treballadors actuals pagaran més cotitzacions que mai, es jubilaran més tard que mai i cobraran pensions més baixes que mai». Aquests seran els grans perjudicats de la reforma.
Els treballadors que més pagaran
Segons l'esborrany del decret de llei de mesures urgents per a la reforma de les pensions, hi haurà un nou impost de solidaritat. Aquest arribarà a ser del 6% i ho pagaran les rendes més altes. A més, contempla un mecanisme d'equitat que duplicarà la despesa per a les empreses i els treballadors.
Cal recordar que a la primera fase de la reforma ja es va aprovar un nou sistema de cotització per als treballadors autònoms. Des de l'1 de gener del 2023, els treballadors per compte propi cotitzen per ingressos reals. La qual cosa, a la pràctica, suposa un increment de la quota mensual.
Els treballadors que més pagaran seran els que tinguin més ingressos, ja que el nou impost hi va dirigit. És un impost pur i dur, ja que no augmenta les cotitzacions dels qui ho paguin. Les cotitzacions aniran pujant d'acord amb l'IPC anual més 1,25 punts.
Revisió periòdica del deute
El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha afirmat que es tracta d'un sistema «sostenible, equilibrat i raonable». El ministre ha obtingut llum verda de Brussel·les, a canvi de la revisió periòdica del sistema. La Comissió Europea vol mostrar que s'està reduint el dèficit milionari.
El canvi d'aquesta darrera fase de la reforma de les pensions és l'ampliació de la base de càlcul. Com que era la part més polèmica, finalment s'ha optat per una opció intermèdia. S'amplia la base a 29 anys, però durant els propers 20 anys es compaginarà amb la base de 25 anys.
Així, els treballadors podran escollir el model que més els interessi per aconseguir-ne una pensió més alta. Passat aquest temps, s'imposarà la base de càlcul de 29 anys que en molts casos en suposarà una pensió més baixa. A més, l'edat continuarà augmentant progressivament fins a 67.