Per a uns és art; per a altres més aviat vandalisme. No hi ha dubte que els grafitis porten amb si controvèrsia allà on apareixen, allà on s'il·lustren i decoren l'entorn urbà; això sí, cal reconèixer el talent, la dificultat i el risc que suposen algunes d'aquestes pintoresques obres a l'altura de l'art modern. El Tren de Noè, per la seva banda, suposa ‘la capella sixtina de Miquel Àngel’ per al grafiti sent la composició més llarga del món.
Un recorregut europeu amb fins ecològics
Després del seu pas per Madrid, el ferrocarril té previst deixar-se veure a Barcelona, concretament a l'estació de França, on estarà des del dia 13 fins al 15 visitable de manera gratuïta.
Això sí, el tren no és tan arrogant per a permetre el seu accés només amb motiu de ‘mostrar el seu plomatge’ sinó que l'objectiu no és un altre que conscienciar de la necessitat del transport mercantil sostenible: «Aconseguir una quota del 30% per a l'any 2030, la qual cosa evitaria l'emissió de 290 milions de tones de CO₂ a l'atmosfera», segons assenyalen fonts de Renfe Mercaderies.
La participació de dos artistes urbans espanyols
Només cal pensar una mica per a saber quina és la temàtica dels grafitis; ni més ni menys que la història bíblica més salvatge i ‘humana’ coneguda. Amb el fi d'acolorir aquest centpeus mecànic gegant, la participació d'eminències en el món del grafiti ha estat més que necessària.
Tant Sabek, l'artista urbà que va pintar en la Tabacalera de Madrid i que ja té experiència il·lustrant animals, com Mister Pic, present en el mural del World Trade Center de Barcelona, han posat el seu ‘puny i traç’ per a deixar una petita petjada espanyola.
Ara bé, l'únic orgull és que ells hagin participat en la iniciativa perquè pel que respecta a la política mediambiental estatal no és que sigui gaire lloable: amb prou feines es trasllada el 4% de les mercaderies via ferrocarril, un suspens en tota regla tenint en compte el 18% de la resta d'Europa.