El panorama postconvergent és a punt de canviar completament. Segons ha explicat el politòleg Toni Aira durant la tertúlia d''El Món a RAC1' d'aquest dimarts, 10 de març, en els propers dies es podria anunciar públicament la trencadissa definitiva en l'espai que ara ocupen el PDeCAT, Junts per Catalunya i la Crida Nacional per la República i que negocien, des de fa setmanes, una integració. Sembla, però, que les converses no han estat fructíferes i, hores d'ara, es donen per trencades.
Un acord impossible
Des de principis d'any, el president del PDeCAT, David Bonvehí, i el de la Crida Nacional per la República, Jordi Sànchez, s'han reunit en diverses ocasions per negociar un acord d'integració entre les dues forces, ja fos permanent —creant un únic partit— o acordant una coalició per tal de concórrer junts a les diverses eleccions que hi hagi en endavant. La idea era fer-ho sota el nom que els ha funcionat electoralment: Junts per Catalunya.
En les converses també hi ha intervingut l'ex president de la Generalitat i actual eurodiputat, Carles Puigdemont, que tot just fa uns dies rebia la visita de David Bonvehí a Brussel·les. Però comptat i debatut, sembla, segons ha explicat Aira, que les converses no han arribat a bon port: la coalició electoral —i, molt menys, la integració— no és possible per la incompatibilitat de les condicions exposades des de les dues parts.
La trencadissa és imminent
Segons el politòleg, el trencament de la postconvergència és imminent: d'una banda, el sector més moderat i de partit; de l'altra, el més proper a l'ex president Puigdemont, defensor d'una estratègia de confrontació amb l'Estat. Una divisió en dos que podria alterar la perspectiva electoral de l'espai ideològic: actualment, els estudis demoscòpics indiquen un frec a frec amb ERC i les opcions de Puigdemont podrien quedar minvades per la pèrdua de suport del sector més moderat.
Així doncs, ara mateix el PDeCAT i el sector Puigdemont-Crida estarien negociant els termes de la ruptura. Cal tenir en compte que el partit hereu de CDC té la propietat de les sigles de Junts per Catalunya i els drets electorals. Per tant, Puigdemont hauria de buscar un nom nou —es podria presentar amb la Crida— i hauria de decidir si és ell qui lidera la candidatura, una opció que guanya pes amb el pas dels dies.
El contratemps principal serien els espais de propaganda i d'aparicions en informacions i debats als mitjans públics, ja que els drets electorals són del PDeCAT. Caldria veure, doncs, com gestionaria el sector Puigdemont aquest hàndicap. Caldrà estar pendents, doncs, dels imminents moviments a la postconvergència.