Nou revés judicial per al Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC) i per a l'Ajuntament de Collbató. El Tribunal Suprem (TS) ha decidit no admetre els recursos de cassació interposats pel consistori i el consorci contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) 3661/2020.
Una sentència que confirma la il·legalitat d'aquest el mètode d'adjudicació de serveis, considerant que el sistema CONGIAC-GIACSA (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya) constitueix un frau de llei.
D'aquesta manera, la sentència del TSJC, que va donar la raó a Sorea (filial d'Agbar), esdevé ferma després de la decisió del Tribunal Suprem. En aquest sentit, el municipi de Collbató ha d'executar-la i oferir un nou sistema de gestió de servei d'aigua que compleixi la llei. Un fet que deixa totalment compromesa la continuïtat del sistema CONGIAC-GIACSA.
GIACSA no podia ser mitjà propi dels ajuntaments adherits al CONGIAC
La decisió del TS deixa entre les cordes el sistema que practicaven. El consorci, CONGIAC, és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l'empresa, GIACSA.
Una empresa formada pel propi consorci i la resta d'accionistes: Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals, i l'Empresa Municipal d'Aigües de Vilafranca.
El TSJC va presentar una sentència en el cas de l'Ajuntament de Collbató. Aquesta era relativa a l'aprovació per part del consistori de la forma de gestió directa del Servei d'Abastament d'Aigua Potable del municipi. En concret, s'adherien al CONGIAC i el posterior encàrrec de la gestió del servei a GIACSA.
Aquests fets concloïen que el CONGIAC no és una modalitat vàlida de gestió associada del servei públic de l'aigua. S'assenyalava que es tractava d'un instrument fraudulent que servia als municipis amb empresa pública d'aigua (Manresa, Reus, Vilafranca, etc...) per estendre els seus serveis més enllà de l'àmbit que els és propi i així esdevenir proveïdors dels municipis petits, que en són clients.
La sentència també assenyalava que no es podia considerar un encàrrec de gestió, ja que «s’ha de realitzar a altres òrgans o Entitats de Dret Públic de l’Administració, condició que no es dona a GIACSA com a societat mercantil pública subjecta a dret privat».
Finalment, la sentència determinava que GIACSA no pot ser mitjà propi dels ajuntaments adherits al CONGIAC per diversos motius. En primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre GIACSA com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns.
Un altre motiu era perquè la percepció d'un benefici industrial per part de GIACSA és incompatible amb la seva condició de mitjà propi. Així mateix, GIACSA no presta els seus serveis a tots els membres del CONGIAC, sinó només a alguns.
Finalment, GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei. En aquest sentit, exerceix com a intermediari dels seus accionistes que són les empreses públics municipals, els facilita encàrrecs i ignora l'obligació dels ajuntaments de convocar licitacions i de les empreses de concórrer-hi, fet que vulnera la normativa de competència.
Una sentència que afecta 12 municipis
La sentència del TSJC arran del cas de l'Ajuntament de Collbató i el CONGIAC-GIACSA va provocar un efecte dominó. Aquest fet va motivar que el municipi i el consorci, així com altres onze municipis tractessin d'esmenar totes les situacions irregulars i les greus il·legalitats constatades.
En aquest sentit, els municipis afectats són: Sant Llorenç d’Hortons, Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol.
Unes esmenes que anaven en dues línies. Per una banda , hi havia ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al CONGIAC i encomanar el servei a GIACSA (societat del consorci) i així delegar la competència d'aigua al consorci.
D'aquesta manera, el mateix CONGIAC decidiria la millor forma de gestió i encomanés a la seva societat el servei després d'haver demostrat a la memòria econòmica corresponent que GIACSA era la forma de gestió més sostenible i eficient.
D'altra banda, atès que la llei exigeix que l'entitat local ha de tenir el control sobre el mitjà propi, el consorci va passar a tenir el 51% del capital de la seva empresa GIACSA, i tots els ajuntaments el mateix nombre de vots. Amb això, hi havia la idea de demostrar que hi ha una situació de control conjunt sobre GIACSA que permetria considerar-la un mitjà propi del consorci.
Mesures insuficients per burlar-se de la sentència
Malgrat els esforços que s'han fet, la realitat és que el consorci continua no sent una forma de gestió associada legal o vàlida, en tant que els seus membres continuen no tenint un interès comú.
Així mateix, la delegació de competències no seria efectiva en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que és condicionada a què la gestió del servei sigui efectuada per GIACSA.
A més, la societat del consorci tampoc constitueix un mitjà propi de CONGIAC. Doncs encara que hagi incrementat la seva participació en el capital de l'empresa GIACSA per justificar un possible control anàleg sobre l'empresa, segueix sense disposar de mitjans materials per executar els encàrrecs.
Aquests encàrrecs continuen prestant-se materialment per les societats municipals dels municipis de major població. I segueix rebent una retribució com a contraprestació de la realització del servei.
Per tant, es tracta de mesures insuficients que l’únic que fan és burlar la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d’il·legalitat en què està operant el Consorci CONGIAC i la seva empresa GIACSA.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Collbató haurà d’executar la sentència i optar per un model de gestió del servei d’aigua que compleixi amb l’ordenament jurídic i, especialment, amb la normativa de competència.