La troballa s'ha aconseguir gràcies a les obres de construcció de la 'Ronda Oest' de Sabadell, membres de l’Institut Català de Paleontologia van recuperar 1.200 restes fòssils de vertebrats. Ara han descobert que algunes corresponen a les restes de l’exemplar més antic d’una espècie de dinoteri, un mamífer extingit emparentat amb els elefants africans. Les excavacions van fer emergir 26 dents.
Un equip de recerca de l' @ICP_MCrusafont descriu les restes més antigues d'una espècie de dinoteri. Els fòssils van ser excavats durant la construcció de la Ronda Oest de #Sabadell. Tota la notícia en aquest enllaç: https://t.co/BVk27K6lUapic.twitter.com/zQ1atexwgo
— Museu de l'ICP (@MuseuICP) September 7, 2020
Dinoteri més gran de tots
Fins ara, la resta més antiga d’aquesta espècie s’havia localitzat a Turquia. Entre els anys 2008 i 2011 membres de l’ICP van recuperar restes fòssils durant la construcció de la Ronda Oest. Els investigadors han calculat que les 26 dents tenen entre 9,1 i 9,4 milions d’anys i que van pertànyer a l’espècie de dinoteri més gran de totes. Són dents força diferents de les dels elefants. La troballa s’ha publicat a la revista 'Journal of Vertebrate Paleontology'.
Diferències amb els elefants
Els dinoteris eren mamífers anomenat proboscidis. La diferència amb els elefants és que les dents sortien de la mandíbula, no pas del maxil·lar, i que tenien les potes i el coll més llargs, proporcionalment, que l’actual elefant africà. Es van originar a l’Àfrica i es van escampar per tot Europa fa uns 17 milions d’anys.
Al continent africà, una espècie va sobreviure fins fa un milió d’anys i va arribar a coexistir amb els primers membres del gènere Homo. A Catalunya, s’han trobat altres fòssils de dinoteri en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès, en alguns casos amb esquelets parcials. L’ICP conclou que són les restes fòssils més antigues d’Europa de l’espècie 'Deinotherium proavum'.