Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge del fòssil d'una estrella de mar

Gran troballa: Aquesta és la relíquia de fa milions d'anys que s'ha descobert a Catalunya

El fòssil ha estat entregat a la Generalitat de Catalunya amb la previsió que pugui exposar al públic pròximament

Imatge del fòssil d'una estrella de mar
El fòssil de l'estrella de mar ha estat trobada a la Tossa de Montbui i té un alt valor paleontològic | ACN

Un fòssil d’estrella de mar de fa 48 milions d'anys d'antiguitat ha estat trobat a la Tossa de Montbui, a l'Anoia. L'expert en paleontologia Josep Llansana ha estat l'autor de la troballa i, segons apunta que «no es troben quasi mai estrelles fossilitzades senceres  perquè els ossicles dels estel·làrids estan units per membranes musculars que  es desintegren ràpidament en morir l'animal i les peces es dispersen».

L'antiga estrella de mar trobada al terme municipal de Santa Margarida de Montbui fa uns 20 centímetres de diàmetre i consta de 580 peces repartides entre els seus cinc braços i les dues cares, la superior i la inferior, on hi havia la boca de l'animal. Per la manera com ha estat trobada, els investigadors han conclòs que l'estrella de mar va morir de mort natural o, en tot cas, no violenta.  Les seves parts van ser consumides per bacteris i altres organismes petits i les parts dures sedimentades al fons marí van iniciar el procés de fossilització.

Es tracta d'un exemplar de ‘Calliderma atagensis’, una estrella de mar fòssil, amb els ossicles solts però agrupats, fet que va fer possible recuperar-la completa. La peça té un alt valor paleontològic, ja que a Catalunya no n'hi ha cap d'igual i només se n'havien trobat peces parcials, però mai l'estrella íntegra.  L’explicació la trobem milions d’anys enrere quan  la Tossa de Montbui era un mar càlid de clima tropical durant l'Eocè, el període geològic que comprèn el temps entre el final del Paleocè (fa 56,0 milions d'anys) i el principi de l'Oligocè (fa 33,9 milions d'anys). El mar de l'Anoia s'obria cap a Lleida i Aragó i tenia a prop la costa, cap a la zona de Vallbona d'Anoia.

El biòleg anoienc Josep Castelltort explica que «era un mar de poca profunditat i temperatura càlida amb gran quantitat d'esculls coral·lins, un dels ecosistemes més rics en diversitat i nombre d'animals i algues com coralls, esponges, caragols de mar, eriçons, algues i estrelles de mar». Segons ell, aquesta és la raó per la qual actualment l'Anoia i, especialment Montbui, és un territori tan ric en fòssils. L'expert Josep Llansana ha fet entrega del fòssil a la Generalitat de Catalunya, amb la previsió que pugui establir un conveni de cessió amb l'Ajuntament de Santa Margarida de Montbui perquè es pugui exposar al públic aviat.