El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès la denegació del concert als centres de primària que segreguen per sexe impulsada pel Departament d'Educació. D'aquesta manera, el Tribunal accepta les mesures cautelars sol·licitades pels centres i estableix la renovació del concert per sis cursos escolars més, a partir del 2020-2021. El Departament d'Educació ha anunciat que interposarà recurs contra aquestes cautelars i ha expressat la voluntat de no renovar aquests concerts, més encara quan asseguren que hi ha un consens majoritari a l'Estat arran de l'aprovació de la nova llei d'Educació al Congrés, segons han apuntat fonts de la conselleria.
Una mesura que afectava onze centres educatius de Catalunya
El Govern va denegar al maig la renovació del concert educatiu a les escoles que segreguen per sexe, tot i que els hi va concedir un any de pròrroga. La mesura afecta 11 centres d'arreu de Catalunya i llavors Educació va justificar que «no compleixen el principi de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta, que ha d'ésser objecte d'atenció preferent, segons la LEC».
En la seva interlocutòria, el TSJC diu que «la pèrdua del concert suposarà que les famílies hagin d'assumir el cost de l'ensenyament, i, en conseqüència, que alguns pares decideixin canviar els seus fills de col·legi, sobretot en la situació de crisi econòmica actual. Aquest canvi de col·legi exigirà a les famílies afectades una adaptació al nou centre, cosa que afecta als alumnes, que es veuran apartats dels seus companys, hauran d'adaptar-se a la metodologia del nou col·legi, adaptació que requereix un temps més o menys llarg i que pot, fins i tot, repercutir en els seus resultats acadèmics».
Els magistrats al·leguen que seria molt difícil que els alumnes poguessin tornar al centre si finalment la decisió final és mantenir el concert. A més, es causarien importants danys econòmics a les escoles afectades. Per això, decideix mantenir la situació actual en espera de la decisió judicial final. Per últim, el TSJC es basa en altres recursos similars a la resta de l'estat on el Suprem ha decidit cautelarment mantenir el concert.
El vot particular d'un jutge
Hi ha però un vot particular del magistrat Pedro Luís García, que es mostra en contra de la decisió majoritària d'acceptar les cautelars. El jutge ho defensa assegurant que manquen proves i hi ha una «ocultació de dades rellevants». Tampoc veu acreditats els perjudicis ja que assegura que, en tot cas, serà en el període de matriculació quan es coneixeran les inscripcions d'alumnes i l'afectació que pot tenir la no renovació dels concertes en aquets centres. Per últim, veu una «manca absoluta d'aparença de bon dret reforçada en la rebutjada nul·litat radical de la sol·licitud de requeriment de presentació dels projectes educatius, exigits per norma en rang de llei i avalats pel TC per a reconèixer la constitucionalitat del precepte que permet l'educació segregada per sexes».
Els centres afectats, han recordat a través d'un comunicat que una sentència del Tribunal Constitucional del 2018 va reconèixer «que els centres d'educació diferenciada han de poder accedir al sistema de finançament púbic en condicions d'igualtat respecte a la resta de centres educatius sense que el caràcter del centre com a centre d'educació diferenciada pugui esdevenir un obstacle per a l'esmentat accés». Per això, ha confiat també que el TC declari la inconstitucionalitat de l'article de la nova llei espanyola d'educació que estableix que les escoles han de ser mixtes per rebre finançament públic.
La consellera delegada de la Institució Familiar d'Educació (que agrupa sis de les 11 escoles afectades), Teresa Martínez, ha assegurat que seguiran defensant «amb fermesa» el dret a triar el model d'organització escolar en condicions d'igualtat. «L’experiència dels darrers anys ens ha demostrat que quan els governant legislen anteposant la ideologia a l’estat de dret, els tribunals sempre ens han donat la raó, com ha quedat palès a les diverses sentències favorables a les nostres escoles», ha afegit. Les escoles van oferir 1,8 MEUR de fiança i el TSJC ho acceptat. En total, les afectades són set institucions que representen onze escoles.